Membres de la 'Plataforma Renovables Sí, però així No!' s'han reunit aquesta setmana amb el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural i amb el director de Territori i Paisatge del Consell de Mallorca per a abordar la problemàtica de l'allau de parcs fotovoltaics de grans dimensions en sòl rústic i la manca de planificació territorial.

«Les declaracions de grans polígons de plaques fotovoltaiques en sòl rústic via declaracions de projectes industrials estratègics ha tengut com a conseqüència un allau de parcs de grans dimensions situats en grans finques de Mallorca, afectant sòls actualment amb ús agrari, molt sovint amb elements patrimonials i amb una gran incidència sobre el paisatge i la transformació dels usos del sòl», han explicat. La Llei de Projectes Industrials Estratègics preveia, com a excepció, que els projectes industrials puguessin ubicar-se en sòl rústic només pel cas del polígons de plaques. D'aquesta manera es va obrir la porta a possibilitar de manera massiva un ús industrial damunt sòl que, segons expliquen, «per la seva naturalesa hauria d'estar destinat única i exclusivament als usos que li són propis i per tant vinculats al sector primari».

La Plataforma remarca que «Mallorca ha vist històricament el seu sòl rústic urbanitzat, terciaritzat i ara, industrialitzat, perdent així, el valor clau que té el sòl rústic per a l'activitat primària. En el cas de l'envestida de grans polígons de plaques fotovoltaics, la resposta de la Conselleria d'Agricultura - tot i que inicialment s'havia exclòs la possibilitat d'aquestes instal·lacions en àrees d'interès agrari - ha estat acabar intentant compatibilitzar els parcs solars amb l'activitat agrària, amb la introducció de les modalitats d'agrovoltaiques i exigint uns agrocompromisos vinculats als parcs. El cert és que aquestes modalitats o instruccions acaben sent una manera de blanquejar els usos industrials del sòl rústic sense cap garantia, ni de seguiment dels compromisos de manteniment de l'activitat agrària, ni de cara al futur, quan el desmantellament d'aquests parcs sigui una realitat i ens trobam amb grans extensions de sòls erms i amb infraestructures industrials obsoletes que ningú té el compromís de desmantellar».

En aquest sentit també, expliquen que la planificació territorial de les zones preferents hauria de complementar la planificació energètica de la transició energètica - via modificació urgent del Pla Director Sectorial Energètic - pel que fa a aquest tipus d'infraestructures que s'han d'ordenar territorialment i, excepcionalment, anar al sòl rústic amb criteris i condicionants pel que fa a la seva extensió, implementació i inversió. Part d'aquesta ordenació territorial és el que el Consell de Mallorca ha de fer per donar compliment a la 10/2019 de Canvi Climàtic i Transició Energètica que en el seu article 46.2 preveu el desplegament d’una planificació via plans territorials insulars de les ubicacions prioritàries de les noves centrals, i determina clarament que:

«Els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari així com la tipologia, les dimensions i altres característiques de les instal·lacions aptes per a cada zona, tot considerant els aspectes següents:

1. a) La suficiència de la font d’energia.
2. b) L’aptitud ambiental i territorial per acollir les instal·lacions.
3. c) La baixa productivitat o interès agrari de la zona.
4. d) La disponibilitat o proximitat de capacitat de xarxa per evacuar l’energia generada, o les infraestructures de xarxa que esdevindrien necessàries.
5. e) L’orografia, l’extensió, l’accessibilitat i altres característiques de la zona i el seu entorn.
6. f) La preservació de paisatges protegits o especialment representatius i el respecte a les normes d’aplicació directa previstes en l’article 68 de la Llei 12/2017, de 29 de desembre, d’urbanisme de les Illes Balears.

g)Les necessitats energètiques dels municipis afectats».

En aquest sentit, les demandes que la Plataforma ha traslladat a la Conselleria d'Agricultura i al Departament de Territori són concretes i claus:

• Cal habilitar un tràmit d'urgència en què les diferents institucions competents - energia, territori, agricultura i mediambient - estableixin una planificació territorial de les energies renovables necessàries per a l'horitzó de transició energètica que marca la Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica.
• En aquesta planificació territorial, blindar la protecció del sòl rústic agrari ara sotmès a aquests usos industrials a través de la declaració de projectes industrials estratègics i acabar amb la excessiva i indiscriminada ocupació de sòls agrícoles i terres fèrtils que compromet la disponibilitat de sòl necessari també per un horitzó compromès de polítiques de sobirania i seguretat alimentària.
• Per això cal que les Conselleries d'Agricultura i de Territori del Consell de Mallorca exigeixin i facin seva la demanda de la 'Plataforma Renovables Sí, però així No!' d'eliminar de la llei 14/2019, de 29 de març, de projectes industrials estratègics de les Illes Balears, les implantacions d’energies renovables.
• I que en la planificació territorial i atenent la necessitat imperiosa de preservar el sòl rústic s'estableixi una priorització efectiva per les centrals de producció que prevegin la seva ubicació sobre cobertes o espais degradats, instant també en aquest sentit a fer un inventari de les superfícies susceptibles de ser cobertes per plaques fotovoltaiques i engegar mecanisme que facilitin la inversió sobre aquest tipus de cobertes, abans d'abordar el sòl rústic per facilitat, tal i com fan avui els grans inversors oportunistes. Així mateix també cal prioritzar inversions i possibilitats de finançament que garanteixin la socialització de la producció d'energia per garantir que avançam cap a una transició socialment justa amb un control social i democratització de les fonts de producció energètica.

El sòl rústic, un sòl d'incalculable valor ecològic que s'ha de preservar i blindar als usos que no li són propis

Des de la Plataforma insisteixen que a Mallorca el sòl fèrtil és un recurs escàs que hem de preservar i posar en valor per a prioritzar-ne l'ús agrari i ramader. L’ocupació del sòl rústic per a usos urbanístics i d'infraestructures diverses (viàries, per exemple) o activitats industrials (benzineres, per citar-ne un exemple) com poden ser els parcs fotovoltaics és cada dia més elevat. «Necessitam conservar el sòl rústic com un recurs bàsic a preservar a la nostra illa, no només per la seva funció de producció d’aliments, sinó també pel seu valor intrínsec com a part imprescindible de l’agroecosistema, i com a recurs, per a un futur incert», assenyalen.

A més, remarquen que l'activitat agrària i ramadera és «bàsica per a diversificar l’economia illenca, apostant per un producte alimentari de proximitat i de qualitat. La producció alimentària de qualitat i a petita escala hauria de ser una prioritat i un eix bàsic d’una economia local també generadora de llocs de feina. Aquesta situació esdevé una oportunitat per a reactivar un sector bàsic per a la nostra economia, en un arxipèlag completament deficitari en la producció d’aliments, ja que necessita importar de fora un 85% del volum d’aliments que consumeix. Ocupar el sòl rústic dedicat a l'activitat agrària, en aquest cas per parcs fotovoltaics, dificulta el seu valor i ús per a l’activitat alimentària bàsica. Consumir productes de proximitat, conrats i/o elaborats amb criteris ecològics, evita emissions de diòxid de carboni (CO2) i és una de les propostes claus d’actuació front el canvi climàtic».

La Plataforma també destaca «valor incalculable a nivell ecològic» del sòl rústic: «Sosté la biodiversitat i els ecosistemes bàsics per a la vida i no podem perdre aquests valors als espais on s’ubicaran milers de panells fotovoltaics que taparan durant 25 o 30 anys el sòl fèrtil i divers. És fals que aquestes instal·lacions no causen efectes en el sòl, ja que la perforació per introduir els pilons que subjecten les plaques s'introdueixen un metre dins de la terra, removent per complet els seus horitzons. Emperò, l’impacte més gran és la compactació de la terra deguda al pas de vehicles usats en la instal·lació i manteniment del parc, així com l’efecte ombra que provoquen les plaques, el que no permet el creixement de pastures. I per altra banda, el sòl té una funció incontestable en l’absorció i segrest de diòxid de carboni CO2 de l’atmosfera per part dels embornals biològics. Els sòls sembrats amb arbres o amb possibilitat de sembrar-ne actuen com embornals de CO2 i formen espais molt valuosos per mitigar el canvi climàtic. La vegetació i, especialment la vida microbiana de la terra, formen part d’ecosistemes terrestres que absorbeixen gran quantitat de carboni de CO2 alliberat a l’atmosfera. Protegir el sòl rústic suposa una actuació molt important per a la mitigació del canvi climàtic».

Finalment, la 'Plataforma Renovables Sí, però així NO!' ha volgut recordar que té un manifest, obert a adhesions, que es pot llegir i signar a través del seu blog: renovablesaixino.blogspot.com