Setmanari d'informació local - 139 anys

[ÀUDIO] «No tinc cap obligació que els metges que estiguen ací parlen valencià», nova discriminació lingüística a la Sanitat

La Plataforma per la Llengua denuncia un nou cas de vulneració lingüística a la Sanitat pública, aquesta vegada a l'hospital de Manises, al País Valencià. Els fets varen ocórrer després que un usuari del servei d'urgències del centre demanàs poder expressar-se en català i que no es respectassin els seus drets lingüístics com a catalanoparlant.

L'entitat explica que un pacient del centre sanitari de Manises va tenir moltes dificultats per a poder expressar-se en català, ja que l'hospital pràcticament no disposava de cap treballador catalanoparlant. De fet, la primera metgessa que el va visitar ni parlava ni entenia el català. Davant la voluntat del pacient de poder continuar expressant-se en la sena llengua, varen cridar a la responsable, que va admetre que no disposaven de personal capacitat per poder atendre els pacients catalanoparlants: «No tinc cap obligació que els metges que estiguen ací parlen valencià. No tenim per què. Ni ací, ni en ningun puesto». De fet, en aquell moment, en tot l'hospital només ella parlava català i, per tant, si no estava disponible, no hi havia ningú més que pogués garantir els drets lingüísitics dels pacients.

Tot i que la llei empara el dret de ser atés en català i no només el de ser entés, la víctima va deixar clar en tot moment que no exigia a ningú que parlés una llengua o una altra, sinó que l'únic que volia era poder-se expressar en la seva llengua. Finalment, i després d'haver-hi d'insistir molt i reivindicar els seus drets lingüístics, se'l va derivar en un altre metge que sí que entenia el català, però no el parlava.

La víctima, finalment, va aconseguir poder-se expressar en la seva llengua, a diferència de la visita del dia anterior. Ho va poder fer després d'haver-ho de batallar una bona estona, malgrat que els seus drets haurien d'haver estat garantits des d'un bon inici, i més quan es tracta d'un centre sanitari públic. En aquests casos, el personal sanitari hauria de tenir en compte la vulnerabilitat en què es troben els pacients i no haurien de posar en dubte un dret tan bàsic com poder-se expressar en la seva llengua.

L'ONG del valencià assessorarà jurídicament en els propers passos l'afectat, que ja ha presentat una queixa. L'entitat es posarà en contacte amb el Director General del centre sanitari per tal que òbriguen una investigació interna i prenguen les mesures que es consideren oportunes, i en cas d'apreciar l'existència d'infraccions, obrir un expedient sancionador a les persones implicades en aquesta discriminació lingüística. A més, la Plataforma per la Llengua posarà a disposició del centre els seus serveis d'assessorament per tal que l'hospital pugui revertir aquesta situació i comenci a respectar els drets lingüísitics dels seus pacients. Convé destacar que l'hospital no només vulnera els drets lingüístics en l'atenció individualtizada sinó que, a més, no disposa d'una versió en català del seu web i l'ús que en fa a les xarxes socials és residual.

L'hospital de Manises vulnera la normativa vigent

Durant la conversa, la responsable tergiversa la normativa vigent i li retreu al pacient que l'hospital «no té cap obligació» de tenir personal capacitat que pugui garantir l'atenció en català. Tot i que no existeix l'obligació per al funcionariat de saber català, sí que existeix a l'administració un deure per organitzar-se de tal manera que l'atenció en les llengües oficials estiguin disponibles. Concretament, l'article 56.2 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, preveu que «Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d'empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de treball a les comunitats autònomes que tinguenin dues llengües oficials». La mateixa norma, preveu en l'article 54.11 com a principi de conducta dels funcionaris que «han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori». A més, l'article 99.5 de la Llei 4/2021, de 16 d'abril, de la Generalitat, de la Funció Pública Valenciana, estableix com a obligació del persona públic garantir a la ciutadania l'exercici del dret a utilitzar les llengües oficials en les relacions amb l'Administració autonòmica.

Convé destacar que l'Estatut d'autonomia valencià no preveu cap modulació ni jerarquia en l'oficialitat que faci que el dret de ser atés en català pugui fer-se en condicions inferiors al dret de parlar castellà, al contrari, en l'article 9.2 preveu que «els ciutadans valencians tindran dret a dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Valenciana en qualsevol de les seues dos llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada».

En tot cas, un treballador públic no té el dret de privar l'atenció d'un servei per usar el català i aquestes discriminacions poden ser subsumibles en infraccions tipificades en la normativa vigent (llei 55/2003, de 16 de desembre, de l'Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut i a la Llei 4/2021, de 16 d'abril, de la Generalitat, de la Funció Pública Valenciana).

«Els drets lingüístics són drets humans que repercuteixen en les preferències lingüístiques i en l'ús que facen dels idiomes les persones. Cal assenyalar que, a més a més, es troben consagrats en la normativa estatal i en la valenciana, i també en diverses disposicions del dret internacional dels drets humans, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM), ratificada per l'Estat espanyol el 2001», remarca la Plataforma.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.