Setmanari Sóller

Setmanari d'informació local - 138 anys

La greu crisi ambiental de l'Albufera de Mallorca, vista des de l’espai

El 8 de maig de 1990 el Ministeri d'Assumptes Exteriors va fer efectiva la incorporació de l'Albufera de Mallorca al llistat de zones emparades pel Conveni relatiu a les zones humides d’importància internacional especialment com a hàbitat d’aus aquàtiques, més conegut com a Conveni de Ramsar.

Aquest conveni fou adoptat pels primers 18 països signants el 2 de febrer de 1971 a la ciutat iraniana de Ramsar. Actualment ja ha estat subscrit per 172 països, i dona cobertura a més de 2.400 zones humides de tot el món amb l’objectiu d’aconseguir la seva conservació i l’ús sostenible, aturar-ne la pèrdua i la invasió progressiva, i reconeixent les funcions ecològiques fonamentals d’aquestes zones i el seu valor econòmic, cultural, científic i recreatiu.

Aquest divendres se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides, en commemoració del 53è aniversari del Conveni, i des del GOB aprofitam l’efemèride per a recordar la greu crisi ambiental que està patint la més important zona humida de les Illes Balears.

A la primera fitxa descriptiva de l’Albufera, lliurada al Secretariat de Ramsar el 1992, s’indica que es tracta d’una «zona humida costanera: llacunes i maresmes d’aigua dolça», que està «densament coberta per macròfits emergents» i que entre les seves característiques ecològiques destaquen «macròfits submergits a llacunes i canals, dominància de canyissars molt desenvolupats, de gran cobertura i densitat, jonqueres i salicorniars localitzats i bosc de ribera i tamarellar reduïts».

Tres dècades més tard, costa reconèixer l'Albufera en aquella descripció. A bona part de la zona humida els canyissars aleshores dominants han anat minvant, substituïts ara per salicorniar i zones inundades sense vegetació, i els macròfits submergits que cobrien els fons de llacunes i canals han desaparegut. La «maresma d’aigua dolça» original s’està transformant en un salobrar.

Des de 700 km d’altura, els satèl·lits dels programes Landsat (NASA) i Sentinel (ESA) són testimonis de la greu crisi ambiental que està patint el planeta. I han registrat també els canvis patits per l'Albufera de Mallorca.

A la següent seqüència d’imatges apareixen amb color vermell intens les àrees de vegetació densa i en bon estat de salut, ja que representa les longituds d’ona infraroja i verda que són reflectides per les plantes. Les zones amb poca o gens cobertura vegetal apareixen en tonalitat més grises, i les zones inundades sense vegetació es representen en negre.

Es pot apreciar com el 1990 pràcticament tota l’Albufera al sud del gran canal apareixia coberta per vegetació espesa (canyissar). La zona nord (es Cibollar i es Colombar) té més influència marina, i aleshores ja presentava algunes zones salobres sense canyet.

Però al 2000 ja s’aprecia un canvi de tonalitat a la zona d’es Ras, i més cap a l’interior a la zona de Son Carbonell, indicant una modificació incipient en les condicions de l’hàbitat.

A partir de 2003 aquestes zones ja han perdut la cobertura vegetal, en forma de calbes ocupades per aigües lliures. Al 2010 les calbes d’es Ras i Son Carbonell ja han assolit una dimensió molt important. El 2017 es detecta una nova gran àrea que està patint el canvi, a la zona d’es Rotlos. El 2023, veim com també aquesta zona ha perdut definitivament la vegetació, i és ara mateix una zona d’aigües obertes sense canyet. Aquesta progressiva pèrdua de canyissar i augment de salicorniar i aigües lliures també es pot observar a la zona nord de l’Albufera, especialment al Colombar i es Patrimoni, ja a una distància considerable de la mar.

Evidentment aquests canvis s’han pogut observar també sense l’ajuda dels satèl·lits. Els anys 2011 i 2016 la direcció del parc natural emeté informes alertant a la Conselleria de Medi Ambient sobre la problemàtica hídrica i la conseqüent situació crítica de l’espai protegit. Entre els impactes concurrents, s’apunta a l’eutrofització per arribada d’aigües brutes i a la salinització per manca de suficient aigua dolça a causa de sobreexplotació del recurs.

El canvi ambiental que està patint la zona humida no afecta exclusivament a la vegetació, sinó al conjunt de l’ecosistema. Les poblacions d’aus aqüàtiques són un element molt destacat de l’Albufera, i també estan essent afectades per la crisi ambiental. Per il·lustrar amb un exemple, el 2010 el cap blau (Anas platyrhynchos) era l’espècie d’ànnera més abundant a l’Albufera, amb uns efectius hivernals de prop de 4.000 exemplars. Actualment la seva població hivernant n’és aproximadament una quarta part, amb una tendència clarament regressiva.

Les espècies més lligades a les aigües dolces i netes i als canyissars estan minvant els seus efectius, i per contra guanyen població les espècies més típiques de zones salobres

Una fita important en aquest sentit és l’establiment des de fa dos anys d’una colònia de cria de flamenc (Phoenicopterus roseus), espècie típica d’aigues salobres. En aquesta transformació, les noves espècies d’aus establertes són igualment precioses i interessants, però malauradament menys valuoses des del punt de vista conservacionista, ja que amb la minva de canyet i aigua dolça (hàbitat més escàs i amenaçat que el salobrar a la conca mediterrània) perdem població d’espècies altament amenaçades com el toret (Ardeola ralloides), el bitó (Botaurus stellaris) i l’agró roig (Ardea purpurea), entre altres, i guanyam població d’espècies menys amenaçades com el flamenc, el bec d’alena (Recurvirostra avosetta) i la llambritja (Sterna hirundo), per exemple.

Des d’ençà s’han succeït executius de dreta i esquerra, sense que en cap cas s’hagi abordat la situació amb mesures suficients, i per tant el procés de degradació ambiental progressa. L’estatus de parc natural, figura de protecció de màxim nivell, tampoc ha implicat fins ara solucions efectives. La conservació de l’Albufera demanda mesures urgents i de calat.

Davant aquesta situació, aprofitam aquest dia mundial de les zones humides per reiterar la denúncia de la situació, i reclamar a la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural que assumeixi la responsabilitat que es va contreure per l’estat espanyol l’any 1990 amb la incorporació de l’Albufera al conveni de Ramsar.

Apuntam 4 mesures que ens semblen imprescindibles i s’haurien d’aplicar sense demora:

- Reducció important del volum d’extracció autoritzat de la font de Son Sant Joan. Aquesta explotació industrial extreu de la principal aportació d’aigua dolça i de bona qualitat de l’Albufera, amb un volum autoritzat de 1.580.000 metres cúbics anuals destinats principalment a abastir la zona turística de la platja de Muro. L’increment de les extraccions en les darreres dècades sembla estretament relacionat amb la salinització i transformació que s’observa a les zones més interiors de l’Albufera.
- Determinació del cabal ecològic. Cal calcular i establir quin és el volum mínim d’aigua dolça que necessita la zona humida per a mantenir els hàbitats naturals que la caracteritzaven i que avui s’estan perdent, i per possibilitar la seva recuperació. Aquesta dada és bàsica per poder establir amb criteri les limitacions d’explotació hídrica que sense dubte es requereixen.
- Limitació de les extraccions a la conca. A més d’intervenir sobre l’extracció a la font de Son Sant Joan, cal controlar i limitar les extraccions a l’aqüífer que nodreix la zona humida. Aquesta massa d’aigua (1811M1 sa Pobla) apareix indicada amb «estat dolent» al vigent Pla Hidrològic (2022-2027); un pla que tanmateix es posa de perfil davant la problemàtica de l’Albufera. A l’entorn agrari, cal fomentar pràctiques més eficients amb l’aigua. L’Albufera és la barrera d’aigua dolça situada entre els conreus de sa Pobla i la mar, pel que conservar-la és bàsic si es vol que l’agricultura de la zona tengui futur.
- Reforç del programa de monitorització ambiental. Implementació d’un programa de seguiment que registri suficientment, acuradament i de forma periòdica els diferents paràmetres ambientals que defineixen les condicions ecològiques de l’Albufera, establint relació amb la monitorització dels canvis en les espècies i els hàbitats naturals. Aquesta base científica ha de servir per definir i impulsar mesures per a la recuperació i conservació de l'Albufera.

Si no s’actua, la més important zona humida de les Illes Balears està condemnada a una transformació i degradació dramàtica que acabarà amb els extraordinaris valors ambientals que tenia en el moment en què es va decidir donar-li la màxima protecció legal.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.