Setmanari d'informació local - 139 anys

Una coca de poesia i pensament per a Aina Riera i Martí Berlanga, les veus i versos del Dimarts Poesia

57685

Pere Perelló Nomdedéu i Àngel Terron, poetes, i impulsors dels Dimarts Poesia, varen donar el sus a la sessió 57 del passat dimarts, 19 de març, a l'Agua Bar, organitzada pel col·lectiu Fil de pua, amb la col·laboració del projecte Poeteca de la Fundació Mallorca Literària. Es va aprofitar l'avinentesa per celebrar amb dos dies d'antelació el Dia Mundial de la Poesia.

El poeta i conductor del programa 'Bon dia poesia', d'Ona Mediterrània, Pere Perelló; va ser l'encarregat de fer la presentació dels dos poetes convidats: la palmesana Aina Riera i el barceloní Martí Berlanga. El poeta Àngel Terron ha fet ja 51 coques misterioses en honor del convidat o convidats de les sessions dels Dimarts Poesia. Per aquesta ocasió, Àngel Terron va fer la coca de poesia i pensament, una coca amb tres nivells, al primer la massa d'espelta i llevat de Manacor, al segon, llavors de cardamons i chutney de mango i al tercer, la poesia amb una capa de xocolata pur de la regió d'Osca i el pensament, amb llavors de rosella.

El jove poeta, Martí Berlanga, va dir: «és la segona vegada que sóc a Mallorca, tenc un bon record dels dies que vaig passar a la Serra de Tramuntana, i avui em fa il·lusió ser aquí i recitar davant els congregats. 'Quadrupèdia' és un poemari molt del segle XXI, és l'evolució d'un noi que quan tenia quatre anys encara no sabia escriure els seus laments, però que el Martí d'avui escriu el transcurs de la seva infància i la seva adolescència. Pot ser una mica cru». Berlanga va recitar un bon grapat dels seus poemes, els quals varen obtenir el VIII Premi Francesc Garriga, i han estat editats per AdiA Edicions.

Aina Riera va començar amb els orígens del seu poemari 'A la taigà': «El vaig escriure durant el confinament i la insistència del grup familiar. Vaig descobrir una russa, Agafia Lykov, una dona que fa més de quaranta anys que està aïllada a una taigà de Sibèria, un bosc atapeït de coníferes i poblat tan sols per ossos, guineus i llops. Allunyada de la civilització i vivint d'una manera més espiritual, reposada i austera. Agafia era l'única supervivent d'una família de pare, mare i quatre germans. Vaig experimentar un procés d'identificació amb aquest personatge i la seva intimitat. Són poemes que traslladen a aquell bosc i a la vida d'aquesta dona, poemes a la mare i al pare, detalls de paraules i alguns fets de la vida d'Agafia Lykov».

Caterina Riba explica al pròleg del poemari d'Aina Riera, guardonat amb el XXIV Premi Alella a Maria Oleart, i editat per l'editorial Fonoll: «A la taigà és una invitació a descobrir els secrets que Agafia guarda sota l’escorça. Un viatge a la despossessió més radical. Un convit a restar a la intempèrie en el qual ens situa tota poesia».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.