Quaranta personalitats de la cultura de les Illes Balears, entre les quals Antònia Vicens, Sebastià Alzamora, Gabriel Janer Manila, Ponç Pons, Guillem Frontera, Fanny Tur, Lucia Pietrelli, Isidor Marí, Llorenç Capellà, Sebastià Portell, Sebastià Bennasar, Víctor Gayà, Damià Pons, Pere Rosselló Bover, Pau Vadell, Jaume C. Pons Alorda o Miquel Rayó, avalen, amb els seus escrits d’elogi, l’edició commemorativa dels trenta anys de la novel·la d’Antoni Vidal Ferrando Les llunes i els calàpets, revisada íntegrament per l’autor i publicada per Nova Editorial Moll, el mateix segell que la va treure a la llum el 1994.
La presentació del llibre es durà a terme divendres, 5 d’abril, a les 19.30 hores al Teatre Principal de Santanyí (carrer del Bisbe Verger, 38) amb l’autor, l’escriptor Joan Pons Bover i Tomeu Canyelles, director literari de Moll.
Entre d’altres comentaris, Sebastià Alzamora defineix la novel·la com «un goig per als que passen gust que els contin bones històries»; Lucia Pietrelli assenyala que l’autor «dibuixa una nissaga a mig camí entre un destí tràgic i el dret a una supervivència heroica»; Gabriel Janer Manila la qualifica de «gran literatura»; Llorenç Capellà parla del seu «perfum fellinià»; Ponç Pons es refereix al seu «llenguatge poderós, d’immensa força expressiva i una enorme riquesa lèxica»; i per a Fanny Tur, és «la crònica d’un món a punt de desaparèixer engolit per la modernitat».
Les llunes i els calàpets s’ambienta a Mallorca, entre començament del segle XX i la Guerra Civil, i retrata les dificultats de l’època: el contraban, la fam, els naufragis, l’emigració, la violència o les rivalitats, amb el rerefons dels esdeveniments polítics, com la I Guerra Mundial, la dictadura de Primo de Rivera, l’arribada de la II República o l’alçament del 1936, a través dels ulls d’una família. Vidal Ferrando fa servir els seus coneixements històrics i un llenguatge superb, amarat de realisme màgic i d’expressions genuïnes del català de Mallorca.
Aquesta va ser la primera novel·la de l’autor, conegut fins aleshores com a poeta, i es va convertir en una de les sorpreses editorials del moment. Bartomeu Fiol la va qualificar de «primera novel·la excepcional», Francesc Parcerisas va destacar «la gran visió de conjunt d’un món desaparegut» i Joan Josep Isern la va descriure com «un delicadíssim retaule de la societat marinera mallorquina».
Al pròleg d’aquesta edició commemorativa, Xavier Serrahima defineix Les llunes i els calàpets com «un tresor, perquè l’autor és tan exigent com profund, tan interessant com enriquidor, perquè és un artista de cap a peus, un mestre de la paraula». Vidal Ferrando, afegeix, «amb la seva prosa bastida amb una cura i una delicadesa extremes, precisa i preciosa alhora, ens parla des del més endins del seu endins».
Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 9 de setembre de 1945) és un poeta, historiador i narrador. Mestre de professió, la seva obra poètica arranca de la seva identitat illenca, per a construir un discurs sobre l'ésser humà contemporani. Ha conreat l a narrativa, amb novel·les tan reconegudes com Les llunes i els calàpets (1994), L'illa dels dòlmens (2007), Els miralls negres (2013) o La ciutat de ningú (2016). Igualment, ha destacat a la poesia amb obres com Racó de n'Aulet (1986), Cap de cantó (2004), El jardí de les delícies (2005), A cops de ferro i àlgebra (2005) o Allà on crema l'herba (2008). Totes les seves obres estan escrites en català, s'han traduït, a l'alemany, l'anglès, al castellà, al francès, al gallec, a l'hindi, al neerlandès, al romanès i al rus. El 2018 el seu poble natal, Santanyí, convoca un premi de narrativa amb el nom de l'escriptor. Amb el segell Moll ha publicat també els poemaris A l'alba lila dels alocs (1988) i Els colors i el zodíac (1990).
