Aquest dimarts 23 de juliol Ona Mediterrània ha pogut entrevistar al president de l'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés, que ha fet una valoració de la manifestació del passat diumenge i del primer any del govern de Prohens.

P: Quina valoració fa l'OCB de la manifestació de diumenge?

R: En feim una valoració positiva; pensam que s'ha arribat amb escreix als objectius a què es volia arribar. Principalment, fer un crit d'atenció sobre la necessitat de posar límits de manera peremptòria. Tenint en compte la història de la mobilització de la societat mallorquina, podem dir que l'assistència va ser massiva. Un altre dels objectius que es perseguien i es van assolir fou tenir un impacte en l'opinió pública internacional; que el missatge arribàs als mercats emissors. Bona part dels mitjans de premsa alemanya, per exemple, tenien la notícia en portada, i les televisions públiques d'altres estats també se'n varen fer ressò.

P: El lema del bloc de l'OCB, que va comptar amb molts assistents i molta gent jove, era «Per la sostenibilitat lingüística i cultural, canviem el rumb». Què voleu dir amb aquestes paraules?

R: L'Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua volem dir -perquè la pancarta era conjunta entre totes dues entitats- que necessitam posar límits a aquest model insostenible; perquè una de les grans damnificades ha estat i és, en aquests moments, la llengua catalana. Nosaltres volem un futur sostenible per aquest país, per aquest territori, per a aquesta societat, i també per a aquesta llengua i cultura. Necessitam i exigim mesures que garanteixin la continuïtat futura de la nostra llengua. No sorprendrà a ningú saber que aquest model de turisme de masses ha tengut un impacte negatiu sobre la llengua del país; aquest model desenfrenat de creixement requereix una importació de mà d'obra no qualificada en una quantitat tan extraordinària que han fet que siguem incapaços d'integrar-la en la nostra cultura, en primer lloc, per una manca de voluntat política, però també perquè el sector privat ha desatès aquesta situació. La minorització progressiva que ha patit la nostra llengua en aquestes darreres dècades es deu, en bona part, a aquest model insostenible.

P: Quines són les mesures que convé prendre per revertir aquesta situació, per canviar el rumb?

R: Les mesures s'han posat damunt la taula des de fa anys per diversos col·lectius, entitats i estudiosos, i han de passar necessàriament pel decreixement. Lògicament, per exemple, reduir el nombre d'avions que arriben als nostres aeroports -un per minut, segons les darreres xifres-; reduir el nombre de creuers, ja que l'acord a què es va arribar durant el pacte de progrés ha estat insuficient; reduir el nombre de cotxes de lloguer, limitar l'entrada de vehicles de l'exterior a Mallorca en particular: Formentera ja ho fa i Eivissa està a punt de fer-ho; i perseguir l'oferta il·legal no quantificada i descontrolada, que sembla que no hi ha voluntat política d'aturar.

P: Diumenge es van donar a conèixer les dades sobre la consulta que el govern de les Illes Balears ha fet a les famílies sobre quina llengua prefereixen per al primer ensenyament dels seus fills. Al voltant d'un 80 per cent de famílies ha triat el català, i només un 16 per cent ha optat pel castellà. Com ho valorau des de l'OCB?

R: Valoram molt positivament que les famílies confiïn en el model lingüístic educatiu que els centres docents han adoptat en els darrers vint-i-set anys, a partir de l'aprovació d'aquell decret de mínims que va comptar amb els consensos de totes les forces polítiques i que va ser impulsat en el seu moment pel Partit Popular. Nosaltres confiam en el personal docent, en les persones que estan al capdavant dels equips directius dels centres, en els claustres de professors que han demostrat la seva professionalitat al llarg de tots aquests anys. Ara ja podem dir, després d'aquest pronunciament rotund de les famílies, que la comunitat educativa opta per aquest model que dona al català un paper preponderant en l'educació dels nostres fills. El fet que això ho hagi triat un 80 per cent de les famílies vol dir que moltes d'elles ho han fet malgrat que la seva llengua principal no és la catalana; i que creuen en el paper compensatori de les escoles en l'aprenentatge del català.

P: El govern Bauzá va fer fa uns anys una consulta similar, i després va donar a les famílies l'oportunitat de canviar la seva tria, però encara algunes varen canviar l'elecció per optar pel català. Això tornaria a passar ara mateix, no?

R: És molt probable que sí. Les famílies no s'han deixat entabanar pel renou que ha fet el PP i els seus socis (o exsocis) d'extrema dreta, que han convertit la llengua en un element de confrontació en l'àmbit educatiu. Les famílies, de manera molt més responsable que les autoritats educatives, han vist que el millor per als seus fills és un ensenyament en què el català tengui aquesta posició de preferència.

P: S'acaba de complir un any de govern de Margalida Prohens. Quina valoració se'n fa des de l'entitat?

R: Des de l'OCB feim una valoració negativa d'aquest primer any del govern Prohens, perquè consideram que la llengua ha estat la gran damnificada dels pactes a què va arribar el PP amb l'extrema dreta, aquells acords de governabilitat del passat juliol. La primera mesura que van impulsar les administracions governades per aquests partits va ser suprimir aquells serveis i direccions generals que s'encarregaven justament d'executar la política lingüística. Es va suprimir la Direcció General de Política Lingüística del Govern, la Direcció Insular de Política Lingüística del Consell... i el mateix va passar a l'Ajuntament de Palma. Això, per ser, no té per què significar un daltabaix en les polítiques lingüístiques, però és molt indicatiu de per on anirien els tirs. I, efectivament, després s'ha demostrat que una vegada es van començar a implementar aquests acords que el PP havia fet amb Vox en matèria lingüística, ens trobàvem davant una legislatura que suposaria i ja està suposant una reculada. Han posat el focus en aquells àmbits en què el català havia assolit unes cotes més elevades de normalitat en aquestes darreres dècades: l'àmbit de la capacitació lingüística dels empleats públics -recordem que es va suprimir l'exigència de coneixements de català, l'àmbit de la sanitat pública, amb aquell decret llei que es va aprovar a final d'agost i que ha continuat en altres àmbits de la funció pública, de manera que els ciutadans no ens podem adreçar a l'administració en la nostra llengua de preferència-; l'àmbit dels usos lingüístics institucionals i administratius, i, en tercer lloc, l'àmbit de l'ensenyament. El català s'havia convertit en una llengua d'ús normal, general, per part de les institucions d'aquest país, i això ara s'intenta revertir per part d'alguns ajuntaments com el de Calvià i Palma, que transiten cap a una bilingüització progressiva i on el català, per tant, perd el paper que havia jugat de manera consensuada tots aquests darrers anys.