L'Ajuntament de Llubí, un dels municipis més afectats pel projecte de macrogranja que es vol establir al terme municipal de Sineu, va organitzar una reunió informativa oberta a tot el veïnat del municipi.

La sala del centre cultural de sa Farinera es va omplir a vessar (es varen de dur més cadires i gent va quedar fora). Hi assistiren representants d'associacions, premsa, veïns i residents del Pla i representants municipals.

L'ajuntament havia demanat a tres tècnics i experts en qüestions ambientals que exposassin els principals impactes que suposarà aquest projecte de macrogranja.

Els experts participants en l'acte varen ser: Biel Vicens, biòleg, amb experiència en polítiques ambientals (va ser Conseller de Medi Ambient i Mobilitat del Govern), especialitzat en microbiologia i darrerament dedicat a l'estudi de la vegetació i medi ambient; Damià Perelló: Geòleg, amb experiència en gestió i política d'aigües, expert en aigües subterrànies i Biel Moyà, ecòleg, Doctor i professor emèrit de l'Àrea d'Ecologia de la UIB, expert en aigües continentals i ecologia.

Biel Vicens

El biòeg i exconseller va explicar «els impactes potencials sobre el medi natural, paisatge i territori de les tres parcel·les del projecte (on s'han de construir més de 10 grans edificacions i l'activitat ocuparà 2.500 m2) i que es localitzen a una zona de gran valor ambiental i paisatgístic». La zona forma part del que a la contrada s'anomena 'sa Serra': «en aquesta zona hi ha un relleu molt interessant, aturonat, en diversos puigs més o menys alineats (puig de Defla, d'en Bou, de Son Vent, de ses Tres Fites, turó de Llampí, puig de Son Llompart, etc.). A més, hi apareixen 2 zones humides, la bassa de sa Raconada i la zona humida de ses Mines de Sineu». Per altra banda, la zona està envoltada de «zones forestals de gran interès, fins i tot algunes d'aquestes zones forestals se situen dins les mateixes parcel·les. Es tracta d'ullastrars, pinars i alzinars».

Vicens entrà en detall: «la parcel·la 139 comprèn la majoria de la superfície d'una massa forestal de més de 54 ha, d'ullastrar o bosc majoritàriament d'ullastre. També comprèn tres grups de franges irregulars boscoses. La parcel·la 275, la gran majoria d'una massa forestal de bosc mixt de pins i alzines, anomenat pinar Gran, de gairebé 29 ha, que presenta amb bona qualitat ambiental. També comprèn una part protegida pel Decret d'alzinars 130/2001, concretament un bosc de 4,3 ha, a la vegada és catalogat com a ANEI (LEN). Finalment també inclou un altre petit bosc, amb forma triangular (ullastrar)».

Aquestes masses boscoses necessàriament es veuran afectades per una activitat tan intensiva i de dimensió tan desproporcionada com és la macrogranja: «tot plegat, la valoració ambiental i paisatgística de la zona s'hauria de posar més en valor, el projecte ignora l'afectació que pot tenir aquesta activitat intensiva en aquests elements naturals. Tots aquests elements paisatgístics, geomorfològics, de zones humides, de vegetació, àmbit forestal, fauna associada, etc. comporten un àmbit territorial de gran valor ambiental que és absolutament incompatible amb una macroexplotació ramadera d'aquestes dimensions».

D'altra banda, Vicens també va explicar les problemàtiques associades pel que fa la sanitat ambiental i la bioseguretat. «Pel que fa a macrogranges, hi ha problemàtiques molt importants en l'àmbit de la sanitat animal i la bioseguretat, que o bé es volen obviar en el projecte o es tracten de manera molt deficient» i afegí que «les macrogranges són explotacions ideals per a l'aparició de brots epidèmics i la transmissió de malalties epidèmiques i zoonòtiques (brots de grip aviària, salmonel·la, virus malaltia Newcastle, micoplasmosis, etc.). L'amuntegament d'animals i les altíssimes densitats d'animals d'aquestes explotacions són la combinació perfecte (una bomba de rellotgeria) per a l'aparició de les malalties zoonòtiques i la seva proliferació. Si aquest projecte es du a terme seria una de les macrogranges avícoles més grans de l'Estat espanyol. Els brots epidèmics i malalties zoonòtiques, la bioseguretat i la generació de microorganismes resistents són avui dia uns dels principals arguments en contra de les macrogranges».

Segons el biòleg, «el projecte no valora ni tampoc analitza la problemàtica que suposarà la gran quantitat de productes fitosanitaris, tractaments parasitaris, antibiòtics, medicaments, productes de desinfecció i neteja, etc. que requereixen de manera indiscriminada i abundant aquestes macrogranges. No es fa cap menció específica, ni s'explica el tipus de productes, controls ni gestió que es durà a terme».

«No existeix cap explicació de com es resoldrà el gran problema de l'eliminació de residus animals morts i productes animals destinats a rebuig. El projecte preveu de manera habitual la presència d'animals morts (2% anual) i productes animals no útils (25.550 ous/any) que s'han d'incinerar. La única explicació és que han de ser incinerats i que ho gestionarà TIRME. Aquests residus poden ser molt perillosos si no es tracten adequadament i hem de pensar que la quantitat de generació serà molt gran atesa les dimensions desproporcionades de l'explotació», va assenyalar, també, Vicens.

L'exconseller de Medi Ambient va destacar encara, tres mancances més: «tampoc no s'analitza com es farà el maneig i control de plagues, ni l'ús de plaguicides, molt importants en aquestes explotacions, ni com pot afectar o interactuar amb la fauna salvatge, especialment quan la macroesplotació se situa en ambients forestals tan propers o immediats. «La greu problemàtica de les emissions, males olors, renous, trànsit, etc, afectacions molt significatives a la qualitat ambiental en general i «el problema de les emissions (olors, emissions de gasos contaminats, pols, etc.) i diversos contaminants que afectaran la qualitat ambiental de gran part de la comarca».

Damià Perelló

En la seva intervenció, Damià Perelló va explicar l'estructura geològica de la zona i en concret els sistemes d'aigües subterrànies localitzades en aquest territori; el perill de contaminació dels aqüífers. Molt especialment per l'existència de zones considerades de gran vulnerabilitat per a la contaminació d'aigües subterrànies; l'afectació que pot tenir, sobretot, a l'aqüífer Llubí-Muro i l'elevadíssim consum d'aigua: «és important destacar el gran consum d'aigua que comportarà aquesta activitat (més de 60.000 metres cúbics a l'any) en una comarca de la qual s'ha de destacar la situació de prealerta per sequera i escassetat d'aigua. És evident que la gran extracció d'aigua que es necessitarà pot comprometre seriosament les captacions d'aigua que hi ha a la zona».

Biel Moyà

De la seva banda, l'ecòleg Biel Moyà, va explicar els impactes en general sobre l'ecologia de la zona i les conseqüències sobre els equilibris ecològics que això pot comportar.

També es va referir a la importància de dues zones humides, la bassa de sa Raconada i la zona humida de ses Mines de Sineu, que ja únicament per la seva naturalesa de zona humida tendrien especial rellevància, però encara la tenen més per trobar-se a una comarca interior de Mallorca on no sol haver-hi zones humides. Darrerament, el Parlament de les Illes Balears ha instat a la seva gestió i conservació.

Igualment, Moyà, va destacar els impactes de contaminació que pot tenir la macrogranja pel que fa a l'afectació de la qualitat de les aigües d'aquestes llacunes i la seva eutrofització; els efectes de la contaminació de les aigües en general (nitrats, fosfats, productes químics, etc.)

Finalment, i a manera de conclusió, Biel Vicens va declarar que «aquest no és el model que es mereix o necessita Mallorca i, menys encara el Pla de Mallorca: obrir les portes a les macroexplotacions ramaderes és una irresponsabilitat i un despropòsit»