Durant el mes d'agost, el Consell Insular de Menorca va convocar unes «ajudes per fomentar l’ús de la llengua catalana, especialment del menorquí». Enmig d'aquest context, ha nascut una nova associació per la defensa del català a Menorca, Fem-ho en Català, que denuncia que les bases d’aquestes subvencions són un atac a la llengua catalana i a la seva integritat.

«El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esport, el senyor Joan Pons Torres, amb el vistiplau del president, està duent a terme una campanya ferotge de desnormalització de la llengua. Per a tirar-la endavant s’escuden en una única frase de l’Estatut, que diu que les modalitats insulars del català han de ser objecte d’estudi i protecció. Obvien, emperò, que aquesta frase va seguida de 'sens perjudici de la unitat de la llengua' i precedida d'un precepte més important encara: 'Normalitzar-la [la llengua catalana] ha de ser un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma'», han explicat en un comunicat per anunciar la seva creació.

«Com volen normalitzar-la amb aquest desgavell de denominacions per a un únic idioma? La deriva gonella del Consell no té com a objectiu ni promoure ni defensar el menorquí. El què pretén és arraconar la nostra llengua, fer-la petita, insignificant, local i folklòrica», lamenten. «Al Consell no volen, idò, que ningú arribi a pensar que podem aspirar a viure plenament en català», insisteixen.

Per tot això, han anunciat la interposició d'un recurs d’alçada contra les bases i la convocatòria d’aquestes subvencions, per exigir la restitució completa de la denominació oficial i científica de la llengua pròpia de Menorca, el català. El recurs haurà de ser resolt pel Ple del Consell i, malgrat son conscients que la dreta gonella té la majoria per a rebutjar-lo, des de Fem-ho en Català se senten amb el deure de fer tot el possible per a denunciar qualsevol atac a la llengua pròpia.

Fem-ho en Català s'ha constituït com a col·lectiu amb l'objectiu de defensar la nostra llengua i lluitar per l'ampliació d’usos i drets dels seus parlants, i vetlar per tal que tothom pugui aprendre-la i emprar-la en tant que element clau de cohesió social i cultural. «És hora de deixar enrere els anys d'immobilisme lingüístic, és hora de fer-ho en català», conclouen.