Amnistia Internacional Balears ha demanat al Govern i al Parlament que es reconegui i rendeixi homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, alhora que ha tornat a expressar la seva «preocupació» per la previsible derogació de la Llei de Memòria Democràtica.

En un comunicat, l'organització ha demanat a les dues institucions que també garanteixin «la preservació històrica de la memòria col·lectiva de greus violacions de drets humans» comeses en aquesta època i es «mantenguin i millorin» les polítiques públiques de memòria democràtica.

A més, Amnistia s'ha tornat a oposar a la derogació de la Llei de Memòria Democràtica. El Parlament va votar fa dues setmanes l'esmena a la totalitat a la llei impulsada per Vox, però la votació va quedar en l'aire després que el president de la institució, Gabriel Le Senne, expulsàs dues diputades del PSIB i membres de la Mesa per lluir camisetes amb fotos de les Roges del Molinar.

El posicionament de l'organització arriba dies abans del que consideren «dues fites de significat democràtic important». La primera, aquest dimarts, en què es recorda el naixement del moviment democràtic preautonòmic a les Balears, i dijous, que es recorda i homenatja a les víctimes del cop militar, la Guerra Civil espanyola i la dictadura franquista.

«El dret individual i col·lectiu a la memòria es tradueix al mateix temps en un deure moral i jurídic, que obliga els estats i les institucions», ha subratllat Amnistia, qui ha valorat de manera positiva les polítiques de memòria dutes a terme a les Balears entre 2015 i 2023.

La derogació de la Llei, per tant, suposarà «una reculada de drets i llibertats que posa en perill els consensos» que varen permetre la Transició, han conclòs.