El Col·legi Oficial d'Enginyers Agrònoms de Llevant (COIAL), que agrupa les delegacions d'Alacant, les Illes Balears, Castelló i València, ha demanat que la llei agrària balear propiciï la conservació del terreny rural i eviti la seva conversió a ús residencial.
Segons ha informat COIAL en un comunicat, aquesta i altres propostes, com la implementació de contractes territorials, formen part d'un document que han lliurat a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi natural en la fase de consulta pública de l'avantprojecte de llei.
Les idees recollides en l'informe han estat elaborades amb la col·laboració d'experts de diferents disciplines i busquen establir un marc normatiu amb el qual es garanteixi la sostenibilitat, viabilitat i revitalització del sector.
Segons els enginyers agrònoms, el món rural a les Illes Balears ha perdut rellevància en les últimes dècades, en gran part a causa de la pressió demogràfica i a la fragmentació de la propietat agrària. Aquests factors, han assegurat, han desplaçat a l'agricultura del seu paper estratègic i han portat a l'abandó de les explotacions.
«Aquesta tendència no sols compromet la sostenibilitat econòmica, sinó que també implica greus conseqüències ambientals i culturals. La descurança de la terra genera continus forestals inflamables i redueix el valor patrimonial del territori», han alertat des del COIAL.
És per això que els enginyers han recollit una sèrie de propostes amb les quals pretenen «retornar al sector agrari balear la rellevància que mereix». Entre elles, proposen el foment de la seva capacitat multifuncional, diversificar les seves fonts d'ingressos, i potenciar el seu paper com a element clau en la preservació de l'entorn.
«L'objectiu és proporcionar un marc normatiu que permeti als agricultors desplegar tot el seu potencial, assegurant que la renda generada per les activitats que puguin desplegar en les seves explotacions sigui competitiva enfront d'altres usos del sòl», ha subratllat el delegat de COIAL a les Illes Balears, Felip Gelabert.
Per a això, plantegen incentius per a permetre el desenvolupament d'activitats complementàries, l'eliminació de les traves burocràtiques o la implementació de contractes territorials que compensin l'impacte de les activitats no agràries en àrees rurals.
D'acord amb els agrònoms, aquest tipus de contractes estan recomanats per les polítiques europees de desenvolupament rural i permetrien «equilibrar els beneficis econòmics, socials i ambientals» de manera que puguin coexistir diferents activitats en un mateix territori.
Així mateix, han instat a la Conselleria que la llei aclareixi els usos permesos en sòl rústic per a aportar la seguretat jurídica necessària que permeti fomentar les inversions. Això, han assegurat, «també propiciaria que els joves s'acostessin al sector».
Finalment, la COIAL ha posat l'accent en la necessitat de preservar el caràcter rural del territori de les Illes Balears, per la qual cosa al seu judici les polítiques agràries haurien de prioritzar la conservació de terres agrícoles i evitar que es converteixin en terreny d'ús residencial. «És fonamental per a protegir el paisatge, preservar el patrimoni cultural i assegurar que l'activitat agrícola continuï sent una opció viable en el futur», han remarcat.
Declaren que totes aquestes propostes «se sustenten en una anàlisi detallada de les polítiques europees de desenvolupament rural i prenen com a referència l'experiència acumulada al llarg dels diferents períodes de la Política Agrícola Comuna (PAC)». És per això que, segons el parer dels enginyers agrònoms, tenen un caràcter integral i contemplen les dimensions socials, ambientals, culturals i econòmiques.
«L'objectiu és adaptar les millors pràctiques europees al context balear, tenint en compte les particularitats de l'arxipèlag i la seva necessitat de protegir el medi ambient i garantir la seguretat alimentària», ha resolt Gelabert.