L’actor Víctor Clavijo és el proganista d’un film molt especial: La espera. Aquesta obra ha aconseguit que la biblioteca de l'acadèmia de Hollywood hagi guardat el seu guió en la col·lecció d’essencials del cinema. No obstant això, no va rebre ajudes del Ministeri de Cultura i ha tengut molt de problemes per a ser vista en cinemes i que arribi a qualque plataforma. Després de la pressió creada per tot l’entorn del film i del seu actor protagonista a xarxes, Filmin es va interessar per l'obra. En la seva estrena en la plataforma ha aconseguit ser la segona millor estrena de producció estatal de l’any en el seu primer cap de setmana.

• Vaig seguir tot el procés, crec que fins i tot de lluita personal, que vares tenir, perquè s'aconseguís veure la pel·lícula a qualque plataforma a l’Estat espanyol. Explica'ns una mica com ha succeït aquest procés de distribució, que al final ha acabat a Filmin, directament, sense passar per cinemes…

No, per cinemes sí que va passar. És a dir, el procés va ser el següent: es va estrenar l'any passat, el 15 de desembre, en sales. Llavors, concorríem als premis nacionals, a tots els de cinema de la temporada 2023. És a dir, els Goyas, els Forqué, els Feroz…, es va penjar en cada plataforma, supòs, per a cadascun d'aquests premis i es va estrenar en sales, però amb molt poquetes còpies. No record quantes còpies, però a uns cinemes molt concrets.

El que ha passat és que hem tengut un gran reconeixement fora d'Espanya. A festivals, també, grans crítiques. Es va arribar a estrenar als Estats Units en sales comercials. Es va comprar en plataformes als Estats Units, en diverses plataformes, de vídeo en demanda. També a França. I a Espanya no s'interessava ningú. Llavors, sí que vaig fer una campanya de renou a les xarxes. D'alguna manera, fent-me una mica eco de tots els assoliments i interessos de la cinta. A nivell de festivals, de palmaresos, de premis, de reconeixement, de gent del món del cinema amb nom a un nivell internacional potent. D'alguna manera, intentava animar les plataformes del nostre país al fet que la compressin… Netflix, Amazon, Filmin o Movistar, la que fos. Però semblava que cap acabava de comprar-la fins que Filmin va apostar per ella.

• A més, és una pel·lícula que encaixa molt en la mentalitat de Filmin. Em va sorprendre fins i tot que no fos abans…

Sí... Crec a més que Filmin ha acudit al rescat de diverses pel·lícules a les quals els ha passat això. Entre altres, ‘La mesita del comedor’ i ‘La espera’. Dues pel·lícules aclamades internacionalment amb un gran palmarès, molt diferents, molt distintes al que se sol fer. Que han agradat molt fora. A més, en el nostre cas no teníem ajuda del Ministeri. En el nostre cas, se'ns va denegar l'ajuda del Ministeri a priori i a posteriori.

Llavors pel·lícules amb unes grans dificultats, Filmin les ha rescatades, ha apostat per elles i ha fet que el públic pugui conèixer-les. Si no, s'haguessin quedat en un calaix, lamentablement, per al públic espanyol. A més, bones pel·lícules.

Realment han passat una sèrie de coses en la pel·lícula que són realment impactants. Per exemple, en el tema de guió, crec que va ser la pròpia acadèmia qui ha decidit guardar-lo a la biblioteca dels Estats Units, que em sembla una fita, que no sé si hi ha moltes pel·lícules que l'aconsegueixin o no, però em va sorprendre quan ho vaig saber.

La pel·lícula ha tengut un gran recorregut, festivals, hem collit molts premis a Los Angeles, ens emportam en el ScreamFest el millor actor, fa poc ha guanyat el premi al millor color de pel·lícula independent en els Camera Images, que són com els Oscar a nivell mundial respecte a la fotografia cinematogràfica. I efectivament en l'Acadèmia de Hollywood supòs que algú va veure la pel·lícula o en sales a Hollywood, Los Angeles, a Miami o a Texas, en unes quantes ciutats va estar distribuïda en sales comercials. Perquè algú la veuria de l'equip de l'Acadèmia de Cinema, no tinc idea, i va demanar el guió per a incorporar-lo a la biblioteca de l'Acadèmia de Hollywood, a la col·lecció d'essencials del cinema. Això és un èxit, imagina't, un honor, un certificat de qualitat que ens posa a la pel·lícula d'una manera increïble.

• Pel que fa als dies de rodatge, no et sembla que un rodatge de cinema és com si fos gairebé teatre? Al final teniu tan poca possibilitat de tornar a repetir preses, que és com al teatre. Amb aquesta situació que vàreu tenir d'escassetat de recursos, com es va rodar? Se solia rodar amb una sola càmera? Amb vàries? Perquè fa la sensació quan veus la pel·lícula que estava tot molt ben pensat.

Sí, anàvem a una sola càmera perquè la fotografia està tan cuidada per part de Miguel Ángel Mora que havíem d'anar a una sola càmera per a poder il·luminar camps de llum. Quan vas a dues càmeres, en general hi ha molts elements que tenen el mateix camp de llum i una càmera roba detalls i una altra potser fa un pla una mica més mitjà o general. Però teníem una sola càmera que jo recordi, potser es varen utilitzar dues en alguna ocasió. Això què fa? Evidentment fa que tenguem menys plans al dia, però tenia tan al cap o tan planificada la pel·lícula Javier (director de la pel·lícula) que no va sobrar cap pla. Ho va aprofitar absolutament tot. Tot el que rodàvem anava directament al muntatge, tot era al seu cap i no rodem de més.

De manera que el quadre estava súper cuidat, em referesc al frame, la il·luminació, l'atmosfera, l'art, Javier estava sempre damunt de cada detall de la direcció artística, col·locava cada cosa al seu lloc, estava damunt del color, també de cada objecte, és un director que està damunt del vestuari, damunt del departament artístic perquè tot ha de tenir una coherència artística i cromàtica dins de la pel·lícula, dins de l'estil que ell ha imaginat.

• Si passam a la interpretació, moltes vegades ens fixam en com gesticulen, com es mouen i crec que és tan important la veu. Però crec que és un d'aquests casos com altres actors com José Sacristán que té una veu que ajuda moltíssim. Llavors, m'agradaria saber com et planteges el tema de la veu i en aquest cas també concretament l'accent en la pel·lícula? Com et prepares a nivell d'interpretació la veu?

Mai pens en això. Realment és una cosa que mai he decidit, excepte amb aquesta pel·lícula però en general mai he decidit parlaré així o entonaré d'aquesta manera. Cerc, primer, la veritat del que està ocorrent i després la veu surt acolorida respecte a l'impuls orgànic que com a actor estic motivant, estic provocant un impuls de veritat d'organicitat actoral i la veu surt amb el color que ha de sortir, mai he decidit per endavant com entonaré cada frase. Llavors el que decidesc i el que cerc són els ressorts interns que mouen al personatge, on està el seu objectiu, on està la seva motivació, on està la seva emoció,i en això és en el que em concentr i la veu ja sortirà com hagi de sortir.

No obstant això, en aquesta pel·lícula sí que és vera que som més conscient, que tenc una veu que està ben treballada que està ben col·locada i que és greu, amb la qual cosa no em concentr massa en això, però en aquesta pel·lícula Javier volia que la veu del personatge no sonàs com jo, i a mi això, al principi, sí que em tenia una mica desconcertat, fins que vaig entendre que es referia al fet que no volia que tingués les mateixes inflexions tonals que tinc jo. Ell deia en els primers dies de rodatge, veig el cos d'Eladio (el persontatge que interpreta), veig que es mou i que no és Víctor movent-se, veig que hi ha una certa animalitat d'home de camp, una certa cosa una mica més ruda en el seu moviment que no és Víctor, evidentment, però quan parlava, encara li sonava a Víctor. Llavors insistia moltíssim a cercar la veu d'Eladio i aquí sí que efectivament vaig haver de fer un treball més de composició vocal, de trobar des d'on parlava aquest home, com sonava la seva veu que era evidentment molt més aspra, més esquinçada i més greu que la meva i amb menys color que la meva amb menys inflexions tonals, sense canvis de ritmes, és un home de camp que parla molt poc, que diu el just i que parla amb poques persones al dia. Llavors, l'expressió oral no és la seva millor qualitat.

• Per a treballar el personatge i la pel·lícula, vàreu treballar algunes referències? Hi ha moltes referències en la pel·lícula o crec que pot haver-hi moltes referències. Per exemple, a Filmin la presenten com la nova ‘Los santos inocentes’. Com va ser aquest procés?

Sí, a veure, no ho treballem d'una manera en pla: «Mira't aquesta pel·lícula». Per descomptat ‘Los santos inocentes’ és aquí, està en l'ADN de la pel·lícula, és el retrat de l'Espanya rural de guardes que deuen obediència a senyorets en els anys 70, evidentment és un referent al qual un acudeix a ‘L'espera’. Però no és per a intentar copiar alguna cosa, sinó perquè d'una banda, el treball de l'actor quan està preparant qualsevol personatge és acudir a un munt de referents per a veure què l'inspira, que pot aportar ell d'original i únic respecte a aquesta tradició cinematogràfica. Per altra banda, altres referents que vaig veure de l'Espanya rural va ser ‘La caza’ i fins i tot documentals sobre caça en els anys 70, també sobre munteries. Tot el que serveixi de referents per a intentar estimular la teva imaginació com a actor.

Després hi ha molts més que estan en aquesta pel·lícula, però que jo no em vaig mirar, ja que tenen a veure una mica més amb l'estil. Per exemple ‘The Shining’, en la pel·lícula hi ha alguna cosa d'Stephen King en el que estem veient, hi ha alguna cosa de la bogeria del personatge d’aquesta obra, hi ha alguna cosa de ‘An American Werewolf in London’ de John Landis.