Setmanari d'informació local - 139 anys

El GOB considera que el projecte del parc eòlic causaria danys «severs» al fons marí i afectaria l'ecosistema de Menorca

El GOB Menorca ha considerat que les àrees proposades per a la construcció del parc eòlic, en el nord o nord-est de l'illa, coincideixen amb zones d'alt valor natural, de manera que la instal·lació tendria un gran impacte en el fons marí, incloent-hi una zona de cria de catxalots i rutes migratòries d'ocells molt rellevants a Menorca, afectant «profundament» l'ecosistema.

Així ho ha assenyalat el responsable de la línia de medi marí del GOB Menorca, Víctor Carretero, qui ha subratllat que els ancoratges dels aerogeneradors, catenàries i cables submarins causarien danys «severs» al fons marí.

«Encara que l'impacte visual no és la principal preocupació del GOB, els aerogeneradors, amb altures de 287 metres, serien visibles des de 60 quilòmetres, generant un perjudici paisatgístic en estar a només quatre quilòmetres de la costa», ha apuntat.

A més, Carretero ha destacat que «el parc està sobredimensionat, amb una producció que superaria àmpliament la capacitat d'absorció de Menorca». En aquest punt, ha especificat que la instal·lació estaria dissenyada en grau més alt per a exportar energia renovable que per a contribuir a la transició de l'illa, especialment si es concreta el segon cable elèctric entre Mallorca i Menorca.

Per part seva, l'enginyer tècnic industrial adscrit al Consorci de Residus i Energia de Menorca, Rafa Muñoz, ha presentat els dos projectes proposats per a la construcció del parc eòlic, tots dos amb el vistiplau del Ministeri de Transició Ecològica.

En concret, el projecte de l'empresa Qair, que consistiria en la instal·lació de deu aerogeneradors amb una potència instal·lada de 180 MW, i el projecte de l'empresa WTF Energies Renovables, que planteja quatre escenaris distints, amb parcs d'entre 140 MW i 740 MW.

En tots dos casos, s'instal·larien aerogeneradors sobre bases flotants ancorades al fons marí mitjançant catenàries i lloses de grans dimensions, amb altures superiors als 250 metres i situats a uns quatre quilòmetres de la costa per evitar costos elevats a causa de les profunditats majors.

Muñoz ha sentenciat que les previsions de tots dos projectes són «massa optimistes» i ha explicat que «la tecnologia dels aerogeneradors proposats encara no està disponible, i les projeccions sobre la qualitat del vent aprofitable no són realistes si es consideren les dades del parc eòlic de Milà».

En aquesta línia, ha proposat realitzar una campanya de mesurament del recurs eòlic en la zona durant dos anys per a obtenir dades concloents. «Des d'un punt de vista tècnic, l'energia eòlica és una font que no es pot descartar, però que, des d'un punt de vista social, ha d'estudiar-se detingudament abans de prendre decisions», ha manifestat.

Finalment, la doctora en Ecologia Marina i actualment investigadora en l'Estació de Recerca Jaume Ferrer, Maria Elena Cefalí, ha exposat que, encara que el projecte indica que el fons marí on s'instal·larien els aerogeneradors és de sorra i fang, «no es coneix la biodiversitat de la zona a causa de la falta d'estudis científics».

«No existeix cap parc eòlic marí al Mediterrani, la qual cosa impedeix estudiar casos similars, ja que els projectes estan inspirats en parcs de la Mar del Nord, on les condicions són molt diferents», ha matisat. A més, ha advertit sobre els problemes que podrien derivar-se dels camps electromagnètics generats pels molins, perjudicant espècies sensibles.

Cefalí ha recordat que «en països com Noruega i Alemanya s'estan prohibint els parcs eòlics prop d'àrees marines protegides, establint zones de contenció per a minimitzar impactes en ecosistemes valuosos».

Els tres experts han participat recentment en un debat organitzat per l'agrupació d'electors Llaura Maó que es va dur a terme a la Biblioteca de Maó.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.