La plataforma 'Renovables sí, però així no!' demana al Govern i a tots els partits polítics amb representació al Parlament la derogació de l’article de la Llei de Projectes Industrials Estratègics que permet la construcció de centrals fotovoltaiques en sòl rústic de forma ràpida, minimitzant la seva tramitació i sense cap planificació energètica ni territorial.

Degoteig de grans centrals en rústic sense planificació

El Consell de Govern del 24 de gener va aprovar tres centrals fotovoltaiques en sòl rústic- Alten I a Petra, Son Vivot a Inca i Santa Eulàlia III a Santa Margalida- a través de la Llei de Projectes Industrials Estratègics 14/2019 que permet de forma «excepcional» la seva construcció en sòl rústic. Aquests tres s’afegeixen a l’Agrupació Fotovoltaica PF Goleta i PF Xalana a Santanyí aprovada en el Consell de Govern del 5 de desembre del 2024 com a Projecte Industrial Estratègic. «El Govern està fent de l’excepció la norma per omplir de centrals fotovoltaiques el sòl rústic a Mallorca», denuncien.

Aquestes quatre centrals fotovoltaiques suposen una ocupació aproximada de 75 hectàrees de sòl rústic on hi «sembraran» 108.000 plaques fotovoltaiques, més unes línies d'evacuació de mitja i alta tensió que aniran per camins i indrets de fora vila d’uns 23 km (suma total dels trams de les 4 centrals fins a la Subestació Elèctrica corresponent).

A més, assenyalen que «en el cas del PF Santa Eulàlia III al TM de Santa Margalida es tracta d’una ampliació d’un PF ja existent de 10 hectàrees, per tant la suma total d’ambdós serà d’una central fotovoltaica de 20 hectàrees. En el cas de la central Alten I a Petra, hi ha un altre projecte molt proper -PF Alten II- que potser aviat també l’aprovin ja que comparteixen la mateixa línia d’evacuació de quasi 10 km, la qual cosa suposaria una gran central fotovoltaica de quasi 40 hectàrees, i l’Agrupació Fotovoltaica Goleta i Xalana a Santanyí ocuparà 23 hectàrees a la finca de Son Danús Nou».

Les quatre centrals aprovades estan situades a llocs d’importants valors paisatgístics, en el cas del PF Son Vivot se situa a 100m de l’ANEI d’Alt nivell de Protecció del Puig de Santa Magdalena, i també una part de la finca de Son Danús on s’ubica l’Agrupació Fotovoltaica Goleta i Xalana a Santanyí té un alt valor paisatgístic ; també tenen un alt valor patrimonial com en el cas del projecte Alten I de Petra prop de jaciment arqueològic d’Es Castellot o la parcel·la de l’Agrupació Fotovoltaica de Santanyí hi ha un jaciment arqueològic Son Danús Nou i el monument Es Burcanys declarat BIC el 1966; i també tenen un alt valor agrari com és el cas del PF Son Vivot a Inca. Per tot això, la plataforma alerta que «resulta molt preocupant que el Govern no prioritzi la Planificació Energètica i Territorial incomplint la Llei de Canvi Climàtic de les Illes Balears, i siguin els interessos de negoci de les empreses energètiques les que marquin la seva política energètica i climàtica».

Moratòria i derogació de la consideració de projectes industrials estratègics

Arra de la crisi d'Ucraïna el Govern, la passada legislatura, va introduir una modificació a la Llei de Projectes Industrials Estratègics per tal que les centrals fotovoltaiques es poguessin tramitar via declaració de projectes estratègics introduint a més, per aques cas únicament, la possibilitat de la instal·lació d'aquests projectes industrials en sòl rústic sense atendre cap tipus de planificació ni territorial ni energètica.

«La declaració de projecte industrial estratègic ignora els requeriments de la pròpia planificació energètica pel que fa als condicionants determinants de la idoneïtat dels parcs, per la dispersió normativa sobrevinguda via declaració de projectes industrials estratègics i decrets lleis. Com ja hem esmentat, la La Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears, al seu article 46.2 determina que els plans territorials insulars han de definir la ubicació de les zones de desenvolupament prioritari, així com la tipologia, les dimensions i altres característiques de les instal·lacions aptes per a cada zona i això queda en paper banyat mentre hi hagui oberta la possibilitat de tramitar les centrals per via de la declaració de projecte industrial estratègic que aprova el Govern per Consell de Govern», expliquen.

En definitiva, la plataforma considera que «hi ha una absència total de planificació territorial d’aquest tipus d’infrastructures i una voluntat explícita per part de les diferents normes posteriors a l’aprovació de la Llei de Canvi Climàtic, d’obviar qualsevol filtre de procediment administratiu vinculat a la planificació territorial que no va més enllà d’un informe de l’administració competent».

Per tot això, 'Renovables sí, però així no!' insisteix en la urgència d'una moratòria en l’aprovació i tramitació dels projectes de centrals fotovoltaiques en sòl rústic mentre es du a terme una planificació estratègica i territorial, «la qual permeti dur a terme una transició energètica ecosocial amb participació de la ciutadania i la preservació del nostre patrimoni natural en totes les seves vessants (activitats agràries, biodiversitat, embornal de carboni, paisatge etc.)».

I en que la urgència de les inversions «no pot evitar la necessària planificació territorial d’aquest tipus d’infrastructures» i, per això, demanen eliminar de la llei 14/2019, de 29 de març, de Projectes Industrials Estratègics de les Illes Balears, les implantacions d’energies renovables, per «implicar la tramitació d’infrastructures de producció d’energia sense la necessària i pertinent planificació territorial prèvia que atengui els criteris d’impacte sobre terrenys fèrtils, d’ordenació territorial, agrària i energètica, ambiental i paisatgística».