Reproduïm l’emotiu parlament que va pronunciar Damià Pons i Pons en l’homenatge que es va fer a Pere Sampol en el cementeri de Montuïri el passat diumenge, 27 d’abril de 2025.

«Estimat amic Pere,

Abans d’evocar la teva persona i la teva obra, sent la necessitat de maleir aquest mal fat, aquest destí irresponsable, aquesta planeta boja que t’han obligat a anar-te’n d’aquest món quan encara eres ben mereixedor de continuar essent-ne un ciutadà que fruïa del repòs tranquil d’una jubilació ben merescuda, de l’amor de la dona i dels fills, del conhort de tota la família, de l’abraçada dels teus nombrosos amics, de veure dia a dia el creixement dels teus nets, de continuar participant en aquesta aventura incerta d’anar construint la Mallorca digna, justa i lliure amb què et vares comprometre tot just quan començaves la teva vida adulta. Has estat una víctima immerescuda d’una injustícia que tots els qui t’estimam mai no podrem perdonar.

Te n’has anat realment d’aquest món? És cert que els carrers de Montuïri ja no escoltaran les teves passes, és cert que a les partides de billar que han alegrat el darrer tram de la teva vida ja no hi haurà les teves caramboles, és cert que ja no seràs present a la Diada per la Llengua del proper 10 de maig, és cert que ja no ens retrobarem a la plaça de Cort, el dia de la Festa de l’Estendard, amb els nostres nets donant-nos la mà. Tanmateix, encara és molt més cert que tu continuaràs essent ben present entre nosaltres. Viuràs en el cor i en el pensament de la teva Joana, dels teus fills i dels tres nets, de tota la teva família, dels teus amics escampats per la nostra illa, i també per Menorca i per les Pitiüses, i per totes les terres del «Bon dia». Seràs una fita de memòria perdurable per a tots els teus connacionals que s’han compromès en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, en la defensa del territori, amb el somni imperible d’un país nacionalment sobirà, socialment just i mediambientalment sostenible.

Igualment seràs una referència perdurable en els relats futurs de la història dels mallorquins. Tu has estat decisiu perquè al nostre país fos possible que per primera vegada es consolidàs amb continuïtat –l’any que ve ja farà cinquanta anys– una formació política autocentrada que ha estat capaç de fer arrelar socialment el nacionalisme d’autodefensa. Pere Sampol Mas = PSM. Pere, Sebastià i Mateu = PSM. Tu has fet aportacions teòriques i programàtiques importants als principis i els objectius del mallorquinisme polític, contribuint a actualitzar-los i també a relacionar-los amb tots els nous elements que caracteritzen la Mallorca complexa del nostre temps. Tu has traslladat a les institucions la veu del nacionalisme mallorquinista i també la d’una esquerra que té la llibertat de poder actuar sense tenir l’obligació d’haver de pagar hipoteques. Has estat una veu crítica i ferma, rigorosa i constructiva. Darrera cada un dels teus ‘nos’ hi ha hagut sempre una proposta alternativa. Si llegim les paraules que vares pronunciar en els diferents debats sobre l’estat de les Illes Balears en què participares, durant la dotzena llarga d’anys que exercires de diputat, queda en evidència que tenies dins el cap i dins el cor un projecte, complet i ben articulat, de transformació de la nostra Mallorca, de les nostres Illes Balears, dels nostres Països Catalans. Per a fer-ho possible hi dedicares temps i esforç, voluntarisme i sentiment, coratge i il·lusió. La política com a passió i com a servei a la comunitat. La política concebuda com una activitat que s’ha d’exercir amb el màxim rigor, comptant amb una documentació abundant i solvent i amb un sistema ideològic ben afinat, amb les habilitats pròpies d’aquell que ha interioritzat que el dret a ocupar un escó s’ha d’haver guanyat prèviament picant molta pedra, arromangant-se en les lluites del carrer i fent costat als moviments socials, donant la cara en els àmbits més inhòspits en defensa d’unes idees, les del mallorquinisme nacionalista, que ni abans ni ara han estat hegemòniques dins la nostra «província» suposadament feliç. Precisament perquè has estimat Mallorca fins al racó més profund de la teva ànima mai no has estat autocomplaent.

Sempre ha estat el teu amor a Mallorca i a la seva gent el motor que ha determinat les teves passes en el món de la política. Un amor immensament generós que s’ha concretat en la defensa de la llengua i la cultura catalanes, del territori i d’un model econòmic alternatiu al del turisme de masses, de les persones en tota la seva gamma de necessitats, dels drets individuals i col·lectius inclosos dins el mapa de la diversitat humana, del petit comerç, dels productes alimentaris de proximitat, dels pagesos i artesans que s’afanyen per sobreviure en un món que els és del tot advers, de la indústria que s’esforça per superar els sobrecostos de la insularitat... I l’aposta per la promoció de l’educació i la cultura fou un altre dels teus objectius prioritaris com a polític. Una educació que havia de tenir com a finalitat el desenvolupament fins allà on fos possible de les capacitats intel·lectuals i de les habilitats socials de cada humà concret. Una cultura concebuda com a sinònim de creativitat, d’identitat, de servei públic, de cohesió comunitària, d’autorealització humanista. I una altra de les teves grans batalles: la denúncia de l’espoli fiscal amb què l’Estat penalitza des de fa dècades els ciutadans balears. Crec que vares ser el polític que amb més coneixement de causa, amb una documentació més elaborada i rigorosa, vares posar en evidència, des de les tribunes del Parlament de les Balears i del Senat, que la nostra nació pluriinsular és considerada per l’Espanya que no té remei poca cosa més que una colònia econòmicament molt productiva. Tu sabies perfectament que des de fa tres-cents anys l’Estat té molt clar el seu pla per a les Balears: subordinació política, minorització lingüística i cultural i expropiació fiscal. I també sabies que l’autogovern limitat amb què comptam i la insuficient consciència col·lectiva sobre el tractament injust que es deriva del nostre encaix dins l’Estat fan molt difícil capgirar la situació. Però tu t’hi esforçares més que ningú. El dret de les Balears a convertir-se en un subjecte jurídic i polític sobirà sempre ha estat la teva bandera.

Pere, els vuit anys que coincidírem en la gestió política institucional, vaig tenir l’oportunitat de veure en directe la teva solvència tècnica, la teva fermesa, la teva creativitat, la teva ambició d’objectius i també el teu pragmatisme. Sé de primera mà que tu vares ser decisiu per a la desclassificació d’un gran nombre d’urbanitzables que ja estaven a punt de convertir-se en urbanitzacions consolidades. Amb tu com a vicepresident del Consell de Mallorca, deixaren de construir-se més de dues-centes mil places que ja estaven programades. Com a vicepresident del Govern, davant la poca voluntat del partit majoritari de crear un sistema balear de mitjans de comunicació, donares suport a què tiràssim pel camí d’enmig i creàssim Som Ràdio des de la Direcció General de Política Lingüística. Són dos exemples entre centenars de casos equivalents. Com a polític, mai deixares que la teranyina de rutines i de laberints que sempre acaba construint l’administració pública aconseguís impedir les teves actuacions en la mesura que eren indiscutiblement útils per a l’interès general. Aquells anys et vaig veure fent la teva tasca en reunions amb importants càrrecs institucionals, amb representants del món econòmic, amb directius d’entitats socials, amb membres del món de la cultura, amb personatges de gran rellevància intel·lectual, amb ciutadans associats en defensa de causes legítimes... I sempre vaig tenir la mateixa sensació: en podem estar ben orgullosos de tenir al capdavant del nostre país un polític que es fa respectar, que parla de tu a tu amb qui sigui i a on sigui, que té els coneixements tècnics que són necessaris per a cada tema, que sap mostrar-se alhora ferm i dialogant. Mai no amagaves les cartes de les teves conviccions, sempre sabies fer-les raonables amb uns arguments ben articulats i comprensibles.

Pere, des de fa quaranta vuit hores els mitjans de comunicació i els correus electrònics i els whatsapps diuen que te n’has anat. Tanmateix, ara tots nosaltres som aquí per dir-te que no te n’aniràs mai del nostre cor, ni dels nostres records, ni de la memòria col·lectiva dels mallorquins.

Amic Pere, fins sempre. I gràcies per haver viscut.»