L'Estat francès i els distints components polítics de Nova Caledònia han arribat a un acord sobre una major autonomia del territori.
El president francès, Emmanuel Macron, va rebre el dissabte en el Palau de l'Elisi als signants d'un acord que va qualificar d’«històric», pel qual s'estableix un «Estat de Nova Caledònia» i una victòria de l’«aposta de confiança.»
En la seva opinió, l'acord obri «una nova pàgina» en el futur de l'arxipèlag del Pacífic «en una relació serena amb França».
Què preveu l'acord?
L'acord reconeix l'Estat de Nova Caledònia, consagrat per la Constitució francesa. Aquest nou Estat podrà ser reconegut per la comunitat internacional, encara que no tendrà seient a l'ONU. Es crearà una nacionalitat neocaledonia, encara que els neocaledonis conservaran també la nacionalitat francesa.
Encara que la reforma de l'electorat va estar en l'origen dels disturbis de maig de 2024, que varen causar la mort de 14 persones, un dels punts de l'acord estipula que els residents a Nova Caledònia durant almenys deu anys tendran accés a l'electorat a partir de les eleccions provincials de 2031. També es preveu un «pla estratègic» per al níquel, recurs clau del territori.
Quins són els pròxims passos?
Està previst que el Parlament aprovi un projecte de llei constitucional. Modificarà el Títol XIII de la Constitució francesa relatiu a Nova Caledònia.
L'última etapa és un referèndum previst a Nova Caledònia al febrer de 2026. Però els signants són unànimes en afirmar que el projecte d'acord serà difícil de defensar en l'arxipèlag, tant per part dels independentistes (FLNKS) com dels no independentistes (Lealistas, Rassemblement). Per totes dues parts s'han fet concessions.
