El GOB Mallorca, juntament amb entitats veïnals i socials, alerta que ens trobam davant la llei territorial de liberalització de sòl «més agressiva en dècades», impulsada per PP i Vox sota el pretext de la crisi d’habitatge. Aquesta llei, aprovada el passat dilluns, 7 de juliol, suposa «un atac frontal al sòl rústic, a la Serra de Tramuntana i a l’ordenació urbanística racional, amb greus conseqüències per a la sostenibilitat ambiental i social de les Illes Balears».

Des de la seva tramitació inicial com a decret llei, la norma ha sofert modificacions que han ampliat el seu abast a tots els municipis de més de 10.000 habitants, i permeten que els de més de 20.000 urbanitzin àrees de transició sobre sòl rústic sense haver esgotat el sòl urbanitzable disponible. A Palma, això pot afectar més de 1.700 hectàrees i provocar un creixement demogràfic de fins a 350.000 persones, amb un impacte directe en barris com Son Sardina, Son Espanyol, l’Hostalot o es Pil·larí, entre molts altres. A més, s’ha ampliat l’amnistia urbanística a tota la Serra de Tramuntana.

El GOB remarca que aquesta llei:

• Elimina garanties ambientals clau, com l’avaluació estratègica ordinària.
• Redueix la participació ciutadana i permet l’aprovació automàtica per silenci administratiu.
• Amnistia il·legalitats urbanístiques a la Serra de Tramuntana, tot i el recurs d’inconstitucionalitat admès pel Tribunal Constitucional.
• Disfressa d’habitatge assequible una promoció immobiliària que en realitat proposa pisos a preus mínims de 300.000 €.
• Ignora la capacitat hídrica i la manca de serveis públics bàsics com mobilitat o sanejament.

Les reaccions ciutadanes no s’han fet esperar

Els barris de Palma i diversos col·lectius de municipis afectats i preocupats ja s’han començat a mobilitzar davant l’impacte directe que suposaria aquesta expansió especulativa sobre el seu entorn i qualitat de vida i ha nascut la plataforma 'Mallorca per viure, no per especular'. «Ja ens estam organitzant en comissions amb l’objectiu d’aturar l’aplicació de la llei i defensar un model territorial urbanístic just i participatiu», explica el GOB.

A més, la Federació d’Associacions de Veïns de Palma ha demanat que l’Ajuntament de Palma no s’aculli a la urbanització del sòl rústic mentre hi hagi sòl urbanitzable o urbà per desenvolupar, i que aquesta decisió es formalitzi al Ple del setembre.

Fins i tot el COAIB (Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears) coincideix amb totes aquestes entitats en la necessitat de protegir el sòl rústic.

Per això, el GOB sol·licita que cap dels ajuntaments de més de 20.000 habitats s’aculli a la possibilitat d’urbanitzar les àrees de transició, com ja ha fet Inca. De la mateixa manera, insten als municipis de més de 10.000 a no acollir-se a les determinacions de la Llei per ser «una autèntica bomba a la línia de flotació a la planificació urbanística racional: sense previsions de dotacions de serveis, d’impactes de la intensificació de les densitats, sobre la mobilitat, o sobre la greu situació de disponibilitat de recursos hídrics».

A més, han assenyalat que estan duent a terme una anàlisi jurídica de la norma, que podria ser objecte d’un nou recurs d’inconstitucionalitat per vulnerar drets fonamentals, la tutela judicial efectiva i la protecció ambiental recollida en normatives europees i estatals.

Una crida a l’acció

Des del GOB i la plataforma 'Mallorca per viure, no per especular' fan una crida urgent a la ciutadania, a les entitats socials, ambientals i veïnals, i als municipis a mobilitzar-se i respondre a aquest «despropòsit legislatiu». «No podem permetre una llei que condemna el territori balear a la degradació, que substitueix la planificació per l’especulació, i que ens aboca a un col·lapse territorial, ecològic i social», han conclòs.

Podeu adherir-vos al manifest a: https://forms.gle/r3C4MZX5eoEeWATi8