Reproduïm el comunicat de Prosocial, una associació que lluita per la defensa dels drets socials, tot reivindicant uns serveis socials dignes, de qualitat i estables:

«La polèmica sorgida aquest estiu entorn de l’arribada a la nostra comunitat autònoma de menors migrants procedents de Canàries, amb el rebuig del Govern de les Illes Balears i els consells insulars a la seva acollida, genera la preocupació de professionals i ciutadans sensibilitzats sobre el tema, en la mesura que s’està produint una confrontació pel nombre d’infants i joves a atendre, sense tenir en compte la realitat d’extrema vulnerabilitat d’aquests menors.

En el context del fenomen migratori que vivim, els menors són el grup més dèbil quant a fragilitat emocional, seguretat personal i garantia de drets. Estem parlant de poblacions que fugen de guerres, persecucions i situacions de fam, que han fet recorreguts de milers de quilòmetres sotmesos a diferents situacions de perill i abús. Per tant, són el col·lectiu al qual s’ha d’oferir la màxima protecció, d’acord amb les convencions internacionals i la legislació espanyola.

Però aquesta realitat s’ha convertit en una guerra de retrets i acusacions sobre el nombre de persones a atendre. S’està parlant de números i no de persones i les seves realitats. I al final, a força de parlar del problema migratori en quanties, aquests al·lots i al·lotes deixaran de ser considerats i tractats com a tals, per convertir-se en «el problema».

La criminalització del col·lectiu per part de determinats partits polítics i mitjans de comunicació, afegeix una major vulnerabilitat i estigmatització a aquests joves, identificats a més com a un col·lectiu homogeni. L’estigmatització representa una barrera significativa en el seu procés d’integració social, que incita i fomenta l’odi cap a ells.

Davant aquesta situació, d’acord amb el que disposa la Convenció de Drets dels Infants i la legislació espanyola, des de Prosocial exigim a les diferents administracions d’acord amb les seves competències,

1. Treure els menors de la disputa partidista. Des de fa uns anys, i ara amb «la qüestió canària», els menors s’han convertit en el centre de la guerra política entre uns i altres.
2. Eliminar la publicitat institucional i política que utilitza imatges i missatges que transmeten la criminalització d’un col·lectiu vulnerable com és el dels menors estrangers equiparant-los a una amenaça per a la societat. Els mitjans de comunicació han d’actuar d’acord amb els principis de màxima protecció i respecte als menors, evitant notícies alarmistes.
3. Una atenció educativa de qualitat, amb programes que posin a l’abast recursos educatius, d’inserció social i laboral per aquests adolescents i joves.
4. La inspecció i control dels centres d’acollida d’urgència per garantir el tracte correcte dels menors acollits i la urgent autorització de places per part dels consells insulars.
5. Vetllar perquè els terminis per a documentar als menors estrangers no s’allarguin excessivament en el temps, millorant els processos de tramitació d’expedients a les oficines d’estrangeria.
6. L’increment de places per a joves que s’han d’emancipar del sistema d’atenció als menors tutelats, de manera que s’asseguri un circuit d’atenció que permeti el pas del sistema de protecció a la vida adulta. S’ha d’aturar qualsevol intent de retardar les ajudes per als joves nouvinguts, perquè aquests necessiten suports quan arriben, no anys més tard.
7. Cal assegurar que les places de primera acollida estiguin ben dotades econòmicament, a fi i efecte que les entitats de la nostra comunitat autònoma hi puguin optar i, sobretot, per tal que els menors acollits tenguin una atenció de qualitat.
8. L’increment de places residencials destinades a al·lots i al·lotes migrants una vegada han passat la fase d’acollida d’urgència, per tal d’assegurar un circuit d’atenció coherent i estable.
9. Evitar la ubicació de centres a àrees perifèriques allunyant als menors de la ciutat, ja que això incrementa la seva exclusió.
10. Una oferta formativa per a professionals en matèria socioeducativa, jurídica, d’inserció laboral, per poder atendre a aquests menors.
11. La vinculació dels menors amb una comunitat de referència. Aquests menors, per créixer com pertoca, han de fer part de la nostra societat. La situació residencial no s’ha de convertir en un enclaustrament, amb una separació de la comunitat. L’acollida, la vinculació, la coneixença es fa en l’àmbit comunitari o difícilment es fa.
12. Mesures de sensibilització social per generar un clima d’acceptació dels joves nouvinguts, que actuï preventivament en les reaccions de rebuig que es poden produir. Es tracta de girar el discurs per positivitzar-ho, a partir d’experiències i bones pràctiques que han aconseguit fer passes envers la integració.
13. La posada en marxa d’un programa de padrinatge/mentoria, coordinat des dels consells insulars, per tal que es possibiliti l’acollida o acompanyament de menors migrats per part de ciutadans que ho vulguin fer de forma voluntària.

14. La participació dels ajuntaments, en la mesura de les seves possibilitats, en projectes d’inserció comunitària a pobles i barris de les Illes.
15. La més absoluta transparència i objectivitat en la informació que les Administracions tenen i difonen sobre aquesta matèria: nombre de centres i de places, entitats que les gestionen, fórmula de gestió. Per fer-ho, no s’ha d’identificar la ubicació dels centres per així protegir els al·lots.
16. La coordinació i cooperació entre consells insulars per tal que Formentera pugui atendre d’acord amb les seves dimensions i recursos a menors migrats.

En definitiva, l’atenció als menors migrats s’ha d’entendre i vehicular com una oportunitat per generar noves maneres d’abordar la protecció de menors en general i per reforçar el sistema d’atenció a la infància i l’adolescència de totes les administracions públiques».