El Tribunal Constitucional ha decidit admetre a tràmit el recurs presentat contra la llei balear que regula els denominats «projectes residencials estratègics». Aquesta acció ha estat impulsada per diferents entitats ciutadanes i compta amb el suport formal de més de cinquanta diputats dels grups Socialista, Sumar/Més i Mixt (Podem) i la implicació i feina dels corresponents equips jurídics.

El Parlament va aprovar la Llei 4/2025, anomenada de projectes residencials estratègics, que permet la construcció de cases en sòl rústic sense dotació de serveis previs en municipis de més de 20.000 habitants, així com en sòl urbà i urbanitzable de més de 10.000 habitants.

Aquests projectes podran modificar les condicions establertes als planejaments municipals vigents, incrementen la densitat residencial màxima prevista al planejament vigent i podran tenir un major coeficient d’edificabilitat. Això pot implicar ignorar necessitats de preveure aparcament, dotacions d’abastiment i d’altres aspectes bàsics en l’urbanisme. A més, les promocions urbanístics acollides a aquesta Llei es beneficiaran del silenci positiu.

Els arguments centrals

El recurs d’inconstitucionalitat, que el Tribunal ha admès a tràmit, s’emmarca en un context de defensa dels drets fonamentals, del territori i de l’habitatge digne. Des del punt de vista territorial, el recurs assenyala que la norma:

• Vulnera el principi de seguretat jurídica i altera la jerarquia normativa aprofitant mecanismes de decret i règim d’excepció per modificar sobtadament el planejament urbanístic i el sòl rústic.
• Afecta l’autonomia municipal i insular, en tant que imposa mecanismes que desdibuixen la competència de consistoris i consells a favor d’intervencions externes i projectes «estratègics» decidits al nivell autonòmic.
• Incompleix la legislació bàsica estatal en matèries d’urbanisme, medi ambient i protecció del sòl rústic, establint mecanismes de «silenci positiu» i regularitzacions exprés que poden menystenir els processos de participació i de control ambiental.
• Rebaixa la protecció del sòl rústic i vehicula una amnistia encoberta d’activitats i edificacions que en condicions ordinàries haurien estat declarades il·legals, la qual cosa crea desigualtat entre ciutadanes i ciutadans.

El pastís del sòl rústic i la inseguretat jurídica

L’admissió al tràmit d’aquest nou Recurs d’inconstitucionalitat se suma al que també es troba ja a consideració del Tribunal Constitucional contra la Llei 7/2024, de 11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les Illes Balears.

El Parlament està generant nous textos legislatius que apunten de manera reiterada cal al sòl rústic. «Repetidament s’estan intentant estructurar maneres de traslladar la pressió urbanística cap el camp de les Illes», alerta el GOB Mallorca.

L'entitat assenyala que sovint aquestes intencions «es disfressen amb altres paraules, com voler simplificar els tràmits administratius -quan en realitat es premia als infractors urbanístics-, ajudar els pagesos -però dins la Llei Agrària es canvien nombrosos criteris urbanístics – o, com és el cas d’aquest recurs, facilitar habitatges quan s’estan promovent operacions especulatives en rústic».

«Aquesta nova admissió al tràmit del Tribunal Constitucional és una passa més en la defensa del territori i contra l’especulació urbanística de les Illes», remarquen.

Un advertiment als ajuntaments

Aquesta admissió a tràmit és també un advertiment als ajuntaments: si el recurs prospera i es declara la inconstitucionalitat, seran els ajuntaments els que tendran el problema amb el que haguin autoritzat i els que hauran de fer front a les pressions i reclamacions dels promotors.

Finalment, el GOB s’agraeix la feina de totes les persones que han treballat i fet possible aquest recurs i «confiam fortament amb que prosperi».