Sota la presidència del doctor Josep Miquel Santacreu, de la Universitat d’Alacant, la doctora Teresa Abelló, de la Universitat de Barcelona i el doctor Sebastià Serra, de la UIB, el passat dijous, Mateu Morro i Marcè va llegir la tesi doctoral ‘Esquerra Republicana Balear i el mallorquinisme popular durant la Segona República’, de la qual el doctor Antoni Marimon n’ha estat el director i que l’ha convertit en Doctor per la UIB.

Esquerra Republicana Balear és l’objecte d’estudi de la tesi doctoral que l’historiador i polític Mateu Morro Marcé ha defensat recentment a la Universitat de les Illes Balears en el marc del programa de Doctorat en Història, Història de l’Art i Geografia.

Aquesta formació política es va constituir el 8 d’abril de 1934 amb la fusió d’Acció Republicana de Mallorca, el Partit Republicà Radical Socialista Independent, la Unió Republicana Federal d’Inca i les Joventuts d’Esquerra de Felanitx. La nova formació va aconseguir una implantació sòlida i va fer possible una vinculació estreta entre el republicanisme d’esquerra i el mallorquinisme polític, alhora que defensava la democràcia republicana, l’autonomia, la cultura i la llengua del país, des d’una perspectiva de confluència de les formacions d’esquerra i de vinculació amb les aspiracions de canvi social del moviment obrer i popular.

El treball analitza els orígens, la constitució i la història d’ERB, en un context republicà encara condicionat pel caciquisme i la dependència provinciana, i es considera la relació del republicanisme amb el moviment obrer i camperol. L’aproximació al que va ser ERB es fa des del punt de vista del model de partit, de la seva organització, de la composició professional, de la premsa i de les formes de sociabilitat republicana. Es descriuen les organitzacions locals identificades —a cada una de les illes— i es para esment al programa polític.

El mallorquinisme popular

L’anàlisi permet valorar el trencament que es produí, al llarg de la Segona República, entre les formulacions culturalistes i elitistes del mallorquinisme tradicional i les d’un nou mallorquinisme popular, compromès amb l’acció política concreta, que entroncà amb les preocupacions i necessitats més sentides per la població insular. La qualitat política i humana dels seus dirigents, els criteris democràtics que guiaren les pràctiques organitzatives, l’obra de govern en els municipis i la diputació provincial, el discurs humanista que combinava autonomisme, republicanisme d’esquerra i reformisme social avançat, sense caure en verbalismes demagògics, indiquen que ERB va esdevenir una formació política moderna que reformulà i superà les tradicions anteriors del republicanisme i del mallorquinisme.

S’inclouen 32 entrevistes, la majoria a militants d’ERB; el fitxer d’afiliats reconstruït i una selecció de textos. Els annexos són útils per al coneixement del que va ser ERB, i mostren un partit amb una base social diversificada, amb dirigents amb un alt nivell de formació, però alhora dotat d’un fort component popular, conformat per treballadors, pagesos i membres de les classes mitjanes, que incorporava un republicanisme combatiu i de resistència ben establert sobre el territori.