El manifest del Bloc Jove de la manifestació de la Diada de Mallorca l'han llegit Ferran Pi, Júlia Colom, Jeroni Mas i Josep Buades. El reproduïm tot seguit.
«La nostra diada no pot ser un dia qualsevol, és i serà dia trenta-u de desembre, el dia que commemora el naixement del nostre poble. Un dia, una data, que ens defineix com a mallorquins, i que ens lliga a una història, a una llengua i a una cultura que compartim amb la resta dels Països Catalans. Cap diada postissa de pa-amb-fonteta ens farà oblidar el que som. Volem una diada cívica i plural, que convoqui a totes les persones que estimen aquesta illa. Aquest dia és de tothom, de tots els mallorquins, i mentre quedi una petxina aferrada a un marès la continuarem celebrant.
Tampoc cap govern no ens arrabassarà la llengua. El català és la veu en què ens reconeixem, és la nostra manera de ser i d’estar al món. És també la porta d’entrada per tots aquells que han arribat de fora i volen arrelar en aquesta terra, la volen estimar. Volem que el català torni a ser la llengua de cohesió d’aquest país, la llengua que construeixi el dia a dia de tots els mallorquins. Hem de militar la llengua dia a dia, conversa a conversa, el català avança quan el parlam. Al mateix temps, sabem que amb això no basta. Reclamam a les institucions una intervenció decidida i profunda, fan falta canvis d’arrel per aturar l’emergència lingüística.
Defensar Mallorca és també defensar els serveis públics que garanteixen una vida digna. Reclamam una educació pública, crítica i en català, que formi ciutadans lliures i compromesos amb el seu entorn. Reclamam una sanitat pública forta, accessible i de qualitat, que posi les persones al centre i no el benefici privat. Sense serveis públics dignes no hi ha cohesió social ni futur possible per aquesta terra.
Aquest dia és també el dia de tots els mallorquins que no poden emancipar-se, que no poden construir un projecte de vida perquè no tenen casa. Nou de cada deu joves de les Illes no poden independitzar-se. Aquesta situació és insostenible. Volem una Mallorca per viure-hi, les cases són per les persones, no per fer negoci. Ja està bé de gent sense cases i cases sense gent. Aquesta crisi habitacional s’agreuja amb la turistificació que patim. La gentrificació fa pujar els lloguers i ens expulsa dels nostres pobles i barris, i les feines que se’ns ofereixen són precàries. Aquest model consumeix i destrueix el nostre territori, també afectat per una crisi climàtica que ens afecta a tots i a tot. Volem una Mallorca habitable, no només visitable. Cada estiu que passa és més evident que necessitam un canvi de model turístic, econòmic i social. Estimar Mallorca vol dir cuidar-la, defensar-la i pensar-la a llarg termini. No acceptam que ens hipotequin el futur pel benefici immediat d’uns pocs.
Un altre trenta de desembre més, els mallorquins sortim al carrer per reivindicar un futur digne per aquesta terra. Aquesta vegada, el jovent organitzat hem sumat més de vint-i-cinc entitats en un bloc unitari per participar en la manifestació de la nostra diada. Els joves ens feim càrrec dels reptes d’aquest país i d’aquesta gent. Ens feim nostra l’estela de tots aquells que han lluitat abans de nosaltres, els hi devem lleialtat i agraïment. N’agafam el relleu i ens feim responsables del destí del nostre poble. Ho feim amb optimisme, que és un deure per aquells que volem transformar el món, i amb la plena consciència que construir una altra Mallorca és ja urgent. Certs relats ens volen fer creure que els joves d’aquest país som d’extrema dreta o que no xerram en català. Idò aquí tenim la prova de què el jovent s’organitza per poder viure plenament en la nostra llengua, per tenir un ca nostra a l’illa que ens ha vist créixer o per defensar la diada de tots els mallorquins. Perquè tenim ben clar que la força col·lectiva del nostre poble és la força del jovent organitzat.
Visca Mallorca, visca el jovent organitzat i visca la terra!»
