Tots els veritables profetes tenen un mateix final, la presó i la sentència de mort. I aquesta constant es repeteix en tots els profetes, tant els de l’antiguitat com els actuals. Quan ressona una veu de denúncia, primer excita la curiositat que desemboca en el desprestigi; “és un loco”, diuen. Si aquesta veu continua –com que els “locos” no poden anar pel carrer– els han de fermar o tancar al manicomi o a la presó. Però, com que la paraula de Déu no pot restar encadenada (2Tm 2,9), finalment ve la mort que acaba definitivament amb el profeta. Però no amb la profecia, perquè la veu de Déu per mitjà d’altres profetes continua parlant. La torxa de la llum passa de mà en mà fins als confins de la Terra.

Un cop empresonat Joan, Jesús agafa la torxa de la llum i la veritat. No parla ja en futur: “vindrà”, “és a punt d’arribar”… sinó que parla en present: Ha arribat l’hora; Ja és aquí; Som jo que parl amb tu… car ell, Jesús, és la llum, és la veritat mateixa. Llum i veritat que demanen en l’home uns ulls nous i un cor nou per a copsar-les en tota la seva intensitat. Aquest esforç i col·laboració de l’home es diu conversió.

Quan aquesta paraula “conversió” s’interpreta erròniament, és una mala notícia; sols es pensa en lo negatiu, en lo que cal abandonar; en penitències i mortificacions, en un exercici dur de remoure obstacles i llevar vicis; en un esforç sobrehumà per aconseguir virtuts i mèrits. I així, és fàcil i lògic caure en el desànim i en l’abandó. I, la Bona Notícia on és? La que realment és el mòbil de tot un procés de conversió, què hi pinta en l’ànim del convers, de l’asceta, del mortificat? Si primer, com objectiu, no hi ha la Bona Nova: “Déu t’estima”, és inútil intentar el procés a l’inrevés. Seria com aquell que volgués recollir els fruits abans de sembrar. I és curiós que la tàctica que utilitzam en totes les empreses humanes –esforç, constància, tenacitat, reconversió industrial, mirant sempre l’objectiu final– no la sabem aplicar en el creixement i maduració en la fe. Començar a creure i veure-hi completament clar, voldríem que fora el mateix.

Un altre tret important hi podem veure en aquest evangeli. Jesús necessita heralds i propagadors, no per fer prosèlits d’una nova religió o ideologia, sinó seguidors i deixebles il·luminats pel que és la llum veritable: Jo som la llum del món (Jn 8, 12). Mentre els cristians siguem prosèlits d’una confessió (catòlica, protestant, ortodoxa…), no s’acabarà mai la “Setmana de pregària per la unitat dels cristians”. El dia que tots ens sentim deixebles del Crist, ja no tindrà raó de ser; s’haurà realitzat la unió. Veniu amb mi! Quan Jesús tria els primers amics i col·laboradors no els canvia d’ofici sinó d’objectius. De pescadors de peixos en fa “pescadors d’homes”. Hauran de canviar, això si, de xarxes i d’esca. Les xarxes, a partir d’ara, seran lligams d’amor (Os 11, 4); l’esca (l’incentiu) serà la Bona Nova. Voler utilitzar els instruments “tradicionals” per pescar homes, serà enredar-los i enlluernar-los més. Un home enredat, queda aturat; enlluernat no sap per on va, perquè no hi veu.

Quina tasca més gran la de desenredar homes de prejudicis, d’ascètiques falses, de servilismes…, d’idolatries, alienacions i fantasies…, i tornar-los a la llibertat! Per a Jesús, pescar no és tancar els homes dins una xarxa, encara que sigui de fils d’or. Pescar homes, és mostrar-los la veritat per a tornar-los a la llibertat: la veritat us farà lliures (Jn 8, 32).