Amb aquestes quatre frases tan esquemàtiques, i utilitzant el llenguatge dels símbols –Immediatament l'Esperit empengué Jesús cap al desert; hi va passar quaranta dies, temptat per Satanàs; s'estava entre els animals feréstecs i els àngels el servien– Marc ens situa Jesús en el món, després de rebre el baptisme de Joan, i el lloc adequat, l’únic lloc possible, on farà sentir la Bona Notícia per a provocar una actitud de conversió. Desert: l’aridesa d’un món del que s’ha exclòs Déu. Quaranta dies: Temps indefinit que engloba tota una existència. Animals feréstecs: Les forces del mal que lidera l’enemic, Satanàs. Servei d’àngels: L’ajuda de Déu (que és a prop dels qui l'invoquen, dels qui l'invoquen amb sinceritat [Sl 145, 18]).
Aquest evangeli ens situa Jesús tan prop de la realitat humana que fa creïble i entenedora l’expressió de Sant Joan: El qui és la paraula es va fer home i habita entre nosaltres (Jn 1, 14). I tan entre nosaltres habita, que fent-se …de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar (He 4, 15). I havent passat ell mateix la prova del sofriment, ara pot ajudar els qui són provats (He 2, 18).
Voler llevar de Jesús aquesta lluita personal i aferrissada contra el poder de les tenebres és allunyar-lo de la nostra realitat personal i col·lectiva, relegant-lo al terreny del mite. I el mite és certament invenció humana que ens deixa sols enmig del desert, a mercè dels animals feréstecs (poders polítics, econòmics, socials, mediàtics...) i sense la companyia i la paraula encoratjadora d’aquell que ens diu: Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa (la llibertat), jo també vos la concedesc a vosaltres (Lc 22, 28-29).
Viure en l’error és trist, perquè és dramàtic. I l’error, també, és seguir pensant en els efectes màgics dels sagraments, de les pregàries i dels actes de pietat. I el drama és abandonar-ho tot i trobar-se sols en una lluita desapiadada a la conquesta del poder i la glòria. Massa hem pensat en l’efecte màgic dels sagraments com si es tractassin com d’una mena de vacuna contra la força de les passions. I pensant així, i partint d’una premissa falsa, ens hem desanimat veient que, a pesar de la constància en la "pregària" i de dosis i més dosis de "misses i comunions", no es resolia satisfactòriament l’impuls de les passions; que la vida era tan difícil com abans; que la competència (els animals salvatges) seguia sent ferotge; que no ens reportava més facilitat en el viure i el conviure quotidià.
Dins el desànim sentim avui la crida de Jesús: Ha arribat l’hora. I l’hora propícia és el moment present; és l’ara i l’avui en què de bell nou podem experimentar la presència, encara que velada, d’Aquell que ens estima. La crida de Jesús a la conversió té una motivació que no tenia la predicació dels profetes. El que ressaltaven els profetes era la desgràcia. Jonàs, predicant la conversió a la ciutat de Nínive, per exemple, deia: D'aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda! Jesús ens motiva dient-nos: Déu és a prop. I fruit de la conversió, no a una idea sinó a una persona, és la confiança en la seva paraula que sempre és Bona Nova.
Creure en la Bona Notícia, enmig de tantes males notícies, no sols donarà sentit a la vida i a la lluita, sinó que la farà creïble i esperançada.
