Tres fotografies del 36
I ja tenim la Quaresma avançada i Setmana Santa i Pasqua a les portes. Un any més i any menys, segons com es miri. Que madurar no vol dir progressar, però ajuda. Ten cara al davant meu unes fotografies de la Guerra Civil al Port de Sóller i veig uns homes que fan una desfilada sota el sol d'aquell estiu del 36. És una reclutada de milicians pro-falange o pro-moviment nacional i la majoria no semblen fer bona cara, puix que es veuen preocupats o capficats. No porten armes. Quasi tots van en cos de camisa. Només tres o quatre en jaqueta. I només un molt ben vestit i encorbatat. Els que d'alguna manera s'havien alliberat de fer el servei militar eren enllistats aleshores en una tropa de civils, improvisada i heterogènia. Hi ha més sabates que espardenyes i només un parell de capells. Marxen pel caseriu de Santa Catarina, el carrer paral·lel a les vies del tram, com dirien a França. Són una cinquantena d'homes dirigits per un militar de terra de baixa graduació. Duu botes de canya alta, calçons ajustats, guerrera impecable i barret de plat, gros i ben posat. Es devia sentir quasi un general. A tres passes d'ell i com ell al costat de la tropa hi marxa un falangista amb granota blava. Amés distància, alguns infants moguts per la curiositat, segueixen la cosa.
Qui té bons amics, viu la primavera de per vida
És una veritat com un temple, que les bones amistats ens eixamplen els cors, talment com la terra recobra vida, quan en primavera, s'embolcalla de flors i se revesteix de bellesa nova, rica en colors i fecunda amb fruits novells, més rica i neta amb llum més transparent.
Megasilvita (II)
Continuam el nostre viatge per la pastisseria i la decoració de la mà de Silvia Alcedo que des del seu blog: http://blogolosas.com/index.php?blogId=11 (Megasilvita) ens presenta el pastís: DORA LA EXPLORADORA.
Les fòbies: Un malson, però ben real
El dissabte, de fa dues setmanes, la meva dona fou cap a l'hort ecològic comunitari "Es Broll de Biniaraix". Havia quedat amb una amiga per fer-hi unes feines, entre elles llevar l'herba que ha crescut bastant i s'hi vol fer una paradeta per sembrar-hi fraules.
No, no és això (el món de la cigala i la cloïssa). Jutge i part
Idò a mi em sembla que no és això que dius, Carmen. I ella que sí i jo venga que no, que de "Freikörperkultur" un be negre, que hi ha marro i del bo. Que no, insisteix, que sóc un malpensat, que als mallorquins sempre ens volta el mateix per la magrana. Res, dic jo, que ens ho digui la xarxa. Internet té la darrera paraula. I ja ho crec, ja, que jo tenia raó. Mira que ho ets, anima mea! Ho posa ben clar: "Galerie girls"... i mira quina exposició: n'hi ha més de cent per triar. Veureu: passa que anant a la feina, a mig camí entre dos pobles propers, cada pic pas amb el cotxe davant un FKK. Els primers pics em vaig empassar la versió de la meva dona, que era un centre nudista on la gent es relaxa anant en pilota picada, assolellant-se i fent salut en plena naturalesa, una sana tradició alemanya des de finals del XIX. Però quan vaig veure tants taxis amunt i avall vaig començar a tenir sospites,... i no diguem quan un nombrós grup d'orientals ben vestits i encorbatats s'esperaven a l'entrada fotent-se copets els uns als altres enmig de rialles còmplices de mascle a punt d'alliberar pressió als testicles. Té: una casa de barrets, com en deien abans d'aquests locals.