El Ral.li Serra de Tramuntana-Memorial Pedro Carriquí va per bon camí de convertir-se en puntuable pel Campionat d'Espanya al 2003. I en aquesta II edició l'Escuderia Serra de Tramuntana s'ha superat, portant endavant aquesta prova, solventant els entrebancs existents, tant abans com dins la celebració de la prova. Per tant, des d'aquestes línies donam l'enhorabona i a seguir endavant amb aquest projecte envejós. Passant al plànol esportiu, la primera part de la prova constà de dues passades per Bunyola-Alaró, Caimari-Lluc i Monnàber-Sóller. Ja des del principi, Munar-Martínez es posaren al capdavant de la prova guanyant només els dos primers trams, posició que no deixaren al final, gràcies a la gran regularitat obtenguda. Galiana-Flores també es mostraren molt sòlids a la segona posició. Per a la tercera, un bon grup entre Roca-Martínez, Garcies-Garcies i Galmés-Vallespir, tenien la seva lluita particular els quals s'hi afegiren Lozano-Picazo i els catalans Pou-Tusset. En aquesta primera part dos fets deslluïen en part el ral.li. El primer, la sortida de la carretera de Soler-Benítez al primer tram, on el copilot va sortir malparat, essent evacuat en ambulància a una clínica de Palma, que per cert evoluciona favorablement. I per altra part, una estirada d'orelles a tots aquells pilots que no respectaren la velocitat màxima quan passaren per Lloseta, posant en evidència, innecessàriament, l'organització. Aquests fets provocaren un retard de gairebé una hora sobre l'horari previst, tot i que al capvespre es retallà considerablement. Cap solleric (vuit) no va fallar a la cita i, en general, tengueren una bona actuació, tot i que al final les mecàniques fallaren, fet que els impedí estar més amunt. El millor fou Xisco Rodríguez, copilot de Joan Vidal, en tretzena posició de la general i tercers del Grup N, tot i que haguessin pogut estar més amunt si no fos per un tub de la turbina del seu Ibiza.