No hi ha festa mallorquina sense xeremies. Això és quasi una premissa del nostre folklore, però devers els anys 70, la música d'aquest peculiar i antic instrument va estar a punt de desaparèixer a la nostra illa. 30 anys després la situació és del tot diferent. Quasibé tots els pobles de Mallorca tenen ara una escola i una banda de xeremiers (i dels instruments acompanyants, fabiol i tamboret »o tamborino») i una de les més importants i dinàmiques es troba a Sóller. Joan Marroig Samper, ferroviari de 50 anys, sonador de xeremies i luthier, és el president dels Xeremiers de Sóller, organitzats com a associació i que actualment compta amb 15 instrumentistes o sonadors, un nombre que no deixa de créixer gràcies als que es van incorporant des dels cursets d'iniciació que es realitzen cada estiu. «Actualment ja no podem tocar en colles de dos, com era tradicional, perquè així molts no arribarien a sonar mai«, afirma Marroig. «Ã‰s per això que actualment les sonades han passat a fer-se en bandes de varis instrumentistes. Això també ha passat a altres indrets on les xeremies són instruments tradicionals, com a Galícia», encara que admet que les bandes de xeremiers «tenen els seus detractors». Marroig ho defensa com una evolució que ha afectat l'instrument, millorant molt el seu so i també el repertori dels xeremiers: »Als anys 70 només arribaren a quedar dues colles o tres en tot Mallorca i, a més, aquests xeremiers eren un poc reacis a ensenyar. Els dos pilars de la recuperació els posaren Toni Artigues i Joan Morey que iniciaren la renaixença mitjançant la documentació i l'estudi de les xeremies i la seva música. A Sóller, persones com Tomeu Frau posaren també la seva part». Marroig recorda que a la Vall »el darrer xeremier vell va ser l'amo en Joan Mas «Pagès», del camp d'en Bescós, creador de la famosa Jota de Ca'n Tamany que es sona a l'homenatge dels herois de l'11 de maig, el dia del Firó». D'ell apreneren els mestres Biel Vila i Pere Magraner »Coc». Ara, segons recorda, «les xeremies s'ensenyen al Conservatori com a instrument tradicional». Aquest fet possibilitat l'accés a les partitures. A més, la majoria de membres dels Xeremiers de Sóller han realitzat cursets de perfeccionament amb l'ajut de professors de música especialitzats com Pep Toni Rubio, professor de xeremies al Conservatori o Teodor Salvà, director de l'escola de xeremies de l'Ajuntament de Palma de la qual el propi Marroig forma part de la seva banda. La recuperació ha estat espectacular fins al punt que a Catalunya, on l'instrument s'havia perdut (allà s'anomenava «sac de gemecs»), l'han recuperat també sobre la feina feta a Mallorca. De la llarga conversa amb Joan Marroig resulta evident que les xeremies viuen a Mallorca la seva edat d'or. »No sempre ha estat així« diu l'entrevistat: »Les primeres xeremies amb odre ja es troben documentades al segle I de la nostra era i a Sóller al segle XVIII. A Sineu hi ha un retaule del s. XV amb àngels xeremiers....Però l'instrument baixà d'esser emprat a les cambres reials a ser d'ús popular. Per això durant molt de temps va tenir desprestigi com a instrument musical. Actualment, música a part, es considera un preuat objecte artesanal i la gent està disposat a pagar el que val. S'empren maderes exòtiques per a la seva construcció i hem de competir amb luthiers gallecs i catalans que també fan xeremies mallorquines.... Així i tot la competència també du al perfeccionament. Les «canyetes» s'han millorat gràcies a la tècnica dels constructors gallecs de gaites...» Els Xeremiers de Sóller nasqueren l'any 2000 arreplegant aficionats que tocaven de forma dispersa. La finalitat de l'associació era, segons el seu president »animar les festes populars i alhora donar a conèixer l'instrument tot col.laborant en la conservació de la tradició musical de Mallorca». Actualment l'associació compta amb una pàgina web que ja enregistra 14.000 visites i des de la que s'ha iniciat un fòrum que és el primer a Mallorca sobre aquest tema (www.xerdeso.tk). Entre els projectes, la possibilitat de fer cursos de formació que tenguin la mateixa durada d'un curs acadèmic (actualment són de dos mesos), potenciar la web i treballar en intercanvis nacionals i internacionals. Marroig creu que seria desitjable que en un futur les xeremies s'ensenyessin a l'Escola Municipal de Música. El proper dissabte dia 27 d'agost, en el marc de les festes de Sant Bartomeu, tendrà lloc a Sóller una robada d'escoles i bandes de xeremies en la qual participaran uns 40 instrumentistes. La tradició està en bones mans.