Representants de diferents sectors empresarials de Sóller acceptarien, si no queda més remei, que l’Ajuntament i el Govern optassin finalment per la fórmula de lloguer de les naus del polígon de Son Angelats, sempre amb la condició de que si en un any les naus no s’han llogat, el consorci que es pugui crear posi en venda els terrenys. Així ho explicà Miquel Gual, regidor de Promoció Econòmica, després de reunir-se dijous amb representants del sector. Gual recordà de totes formes, que «encara no hi ha res fermat» i que la darrera paraula la té CAIB Patrimoni, titular dels terrenys i que, per suposat, aquesta opció dels empresaris es plantejà de manera informal durant la trobada però tampoc no vol dir que sigui una opinió compartida per tots els titulars d’empreses.
Durant aquesta reunió, en la que hi havia representants de fusters, ferrers, pintors, constructors, transportistes i majoristes, els empresaris demanaren a Gual que els informàs de «l’estat real d’execució del projecte» i «conèixer de primera mà les propostes de gestió que hi ha damunt la taula».
Pel que fa a la primera qüestió el regidor els manifestà que les obres externes del polígon podran començar en poques setmanes mentre que les de l’interior s’espera que siguin autoritzades a la propera ponència tècnica de la Comissió Balear de Medi Ambient, ja que el tema figurarà a l’ordre del dia. Sempre segons les explicacions donades pel regidor, «els representants dels empresaris no s’oposen radicalment a la fórmula de lloguer proposada per l’Ajuntament i ho considerarien un mal menor si l’administració és capaç de oferir uns preus tan competitius com els que s’han plantejat (uns cinc euros per metre quadrat i mes).
Pel que fa a aquest «període de prova» en règim de lloguer Gual creu que l’Ajuntament hi pot venir a bé però els advertí que «en cas que passat l’any totes les naus estiguin llogades els que hagin quedat a l’espera de comprar, es poden quedar defora».
Pel que fa a les empreses que només contemplen l’opció de compra, el regidor advertí que tanmateix «es tracta d’un polígon públic per la qual cosa, tot i que el preu és molt elevat i s’acosta al preu de mercat dels privats, està regulat pel mateix reglament que regeix el sòl industrial públic i els compradors no poden vendre més que a la pròpia administració aplicant l’IPC, sense cap possibilitat especulativa o expectativa de negoci d’inversió immobiliària».
