L’ajuntament de Sóller serà un dels primers de Mallorca que elaborarà un catàleg dels vestigis de la guerra civil i de la dictadura franquista que encara existeixin al terme de Sóller i que siguin susceptibles de ser conservats o, en e seu cas, eliminats.

Es tracta de la primera passa que dóna l’Ajuntament, igual que ja ho han fet altres municipis, com Manacor i Palma, arran de l’entrada e vigor de la Llei de la Memòria Històrica d’Espanya aprovada pel Congrés dels Diputats l’octubre de l’any 2007 i en la qual es reconeixen i amplien els drets i s’estableixen mesures a favor de les persones que varen patir persecució o violència durant la guerra o la dictadura.

Cal recordar que mitjançant aquesta Llei es declaren il·legítims els judicis sumaris de l’època franquista a la vegada que s’estableixen ajuts als represaliats com pensions i compensacions fiscals.

Un dels aspectes polèmics de la Llei, sobre el qual segurament s’incidirà en la seva aplicació a Sóller, és que aquesta estableix que els símbols franquistes -com escuts, insígnies, plaques i altres objectes i mencions commemoratives d’exaltació personal o col·lectiva de l’alçament militar- hauran de ser retirats dels edificis i espais públics, exceptuant en els casos en que hi hagi raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses que aconsellin no fer-ho.

L’equip de Govern durà a Ple la propera setmana l’inici d’aquest expedient, incoat d’ofici pel batle i la seva aprovació durà aparellat el nomenament d’un expert de perfil tècnic que instrueixi la documentació i aporti la informació necessària.

S’ha de dir que segons els experts consultats el cas de la repressió franquista a Sóller no és comparable al d’alguns municipis de l’illa on si que hi hagué una cruenta activitats per part del bàndol franquista. Tot i això més d’un centenar de sollerics foren represaliats i també hi hagué condemnes de mort, execucions i fins i tot algun assassinat il·legal.

En altres municipis de l’illa el procés s’ha dut a terme sense gran polèmica. Per exemple a Manacor (governat pel Partit Popular), on hi va haver una gran repressió, el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat declarar «el caràcter radicalment injust de totes les condemnes, sancions i qualsevol forma de violència personal produïdes per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa durant la Guerra Civil i la dictadura».