A Tuent viuen, de forma més o menys permanent, un centenar de veïns. Entre el 13 i el 15 de desembre del 2008 les pluges van afectar de ple Tuent i van provocar un esfondrament en el talús por on discorre l’única carretera. El corriment de terres va ser espectacular i va fracturar totalment la calçada, provocant un moviment vertical amb un desnivell de més d’un metre, que incomunica totalment els dos extrems impossibilitant el tràfic de vehicles entre una part i l’altra. La carretera, construïda fa 40 anys, és de titularitat municipal però l’Ajuntament d’Escorca ja ha avançat que no té capacitat econòmica per a realitzar la reparació que, segons les primeres consultes, podria costar quasi mig milió d’euros.

De moment els veïns s’han organitzat i disposen de vehicles a ambdós costats de l’esquerda col·laborant entre ells per a poder arribar als seus domicilis. Però asseguren que aquesta situació és «insostenible» i que esperen «una resposta ràpida» dels organismes pertinents.

Joan Coll, veí de Tuent i regidor d’Escorca recorda que «en aquests moments l’Ajuntament no pot donar cap servei al nucli i és imprescindible que el Consell o el Govern facin alguna cosa» .També denuncia que «tampoc tenim telefonia mòbil perquè no es pot fer arribar gas-oil al generador de l’antena ni tampoc telèfon fix ja que l’estesa es va veure afectada per un altre esfondrament».

Antoni Reynés, té la seva segona residència a la cala i afirma que «som resident habitual, sobretot els caps de setmana i vacances. Però ja que som pintor, per aquestes dates solc realitzar treballs de manteniment en xalets d’estrangers, treballs que ara no puc fer». També hi ha alguns veïns manobres que es troben en la mateixa situació».

El cas de Mª Rosa Torres és especial perquè aquesta dona, ja major, resideix sempre a la cala. Segons afirma, «ara fa un mes que hem hagut d’anar a viure a Palma amb una cunyada ja que no podem arribar a casa i no tenim altre domicili. Els primers dies aguantàrem pensant que s’arreglaria i els veïns ens van portar alguns queviures bàsics. Però, sense telèfon, no podíem seguir així».

Finalment, Jaume Celià, copropietari d’Es Vergeret assegura que «comença a sentir-se preocupat» ja que «vivim sobretot de les excursions que arriben a peu des de Sóller, però tornen amb autobús, i com ara no és possible temem que deixin de venir, ja que a l’hivern l’opció de tornar en barca no sempre és segura ni realizable».