Amb una solemnitat potser més gran que la del 4 d'octubre de 1913 i gairebé amb la mateixa expectació , el Ferrocarril de Sóller va celebrar ahir a la nit una gran festa per commemorar el centenari del seu històric tramvia , inaugurat tal dia com ahir just un segle abans . A l'acte no van faltar , com llavors , les primeres autoritats de Balears encapçalades pel president del Govern balear , José Ramón Bauzá , i pel vicepresident del Consell de Mallorca , Joan Rotger . Eren les 18.30 hores quan van començar els actes a l'estació de Sóller on , davant d'un gran nombre de públic i convidats es va descobrir a l'estació una placa per commemorar aquesta important efemèride . La sortida de la comitiva oficial cap al Port es va realitzar mitjançant el mateix tramvia històric que va realitzar el recorregut inaugural fa 100 anys . El tramvia , engalanat amb banderes de Sóller , la mallorquina , l'europea i la senyera quadribarrada va iniciar el recorregut seguit d'altres tres combois , que en total portaven prop de 500 passatgers prèviament inscrits , entre ells convidats i mitjans de comunicació . El viatge va ser més llarg que de costum i els tramvies entraven al passeig marítim gairebé 45 minuts després, sent rebuts amb el llançament de coets i focs d'artifici . Durant tot el recorregut pel passeig del Través el tramvia es va veure envoltat d'una gran quantitat de públic, molts d'elles turistes que assistien atònits al pas d'un tramvia que semblava sorgit d'un altre temps . El grup de dimonis Esclatabutzes i la Batucada de Sóller acompanyar al tramvia durant aquest recorregut . Arribats a la terminal del Port de Sóller la comitiva va ser rebuda encara per més públic , així com per la Banda de Música i Xeremiers de Sóller , mentre s'encenia un arc triomfal commemoratiu dels 100 anys de recorregut de l'històric i emblemàtic mitjà de transport . elogis Seguidament va tenir lloc la part més oficial de l'acte , començant els parlaments el president del Tren de Sóller , Óscar Mayol , el qual després de passar ràpida revista a la història del tramvia va recordar que el tramvia i el tren , subsisteixen gràcies al turisme que representa gairebé el 99 % dels seus usuaris . Aquests turistes vénen a gaudir d'un viatge que els transporta en el temps ia contemplar unes vistes i uns paisatges només perceptibles des d'aquest tramvia . Mayol va llançar fins i tot algunes crítiques « als que dissenyen canvis en aquests símbols tan nostres sense tenir en compte les conseqüències » , en un no dissimulat retret a la modificació del traçat al Port sense els suficients estudis previs . El vicepresident del Consell de Mallorca , Joan Rotger , ha assegurat en el seu torn que « el tramvia representa sens dubte la imatge més típica de Mallorca i existeix gràcies a l'empenta dels impulsors i al treball en equip de persones emprenedores » . Igualment el batle de Sóller , Carlos Simarro va destacar « el deute que té Sóller amb la generació que va posar en marxa el Ferrocarril i el tramvia . Va voler també tenir un record per a tota la gent que ha treballat durant aquests 100 anys » i va elogiar els actuals gestors com a part d'una « elit empresarial que posa Sóller entre els municipis més punters i envejats » . Finalment , el president de les Illes Balears , José Ramón Bauzá , va destacar que « el tramvia és un dels nostres símbols més importants » i va afegir que « poques vegades un trajecte de poc més de 4 quilòmetres ha tingut tant impacte social i econòmic com el de aquest tramvia » . Durant el parlament de Bauzá , i també abans al llarg del recorregut , es van sentir crits de « dimissió » alhora que algunes persones li van mostrar samarretes verdes i altres van cantar la coneguda cançó L'estaca . Finalment , les autoritats van procedir a la inauguració del mural ceràmic obra del ceramista Joan Gardy Artigas . Aquest mural és un homenatge a Emili F. Miró , nét de l'artista universal Joan Miró , que va morir prematurament fa un any , en reconeixement al seu amor al Tren de Sóller que es va traduir en una fructífera col · laboració amb els hereus de l'artista , que va originar la concepció del Tren de l'Art , presidit pel president editor del Grup Serra , Pere A. Serra.