Cinc municipis de la Serra de Tramuntana han presentat un projecte de millora, neteja i reparació de la xarxa de camins públics amb un total de 300 quilòmetres de recorregut, demanant que el projecte supramunicipal siguyi finançat íntegrament amb l’impost de turisme sostenible. S’argumnenta la gran importància d’aquestes vies per al turisme, especialment durant la temporada baixa. Aquesta petició, realitzada pels municipis de Bunyola, Sóller, Valldemossa, Puigpunyent i Banyalbufar, s’ha canalitzat a través de la Mancomunitat de Tramuntana.
El pressupost previst per a l’execució d’aquests treballs puja a 1,5 milions d’euros, que es repartirien en funció de la longitud dels camins previstos. Així, a Bunyola (89.825 metres de camins) la correspondrien 359.300 euros, a Sóller (79.840 metres) 319.360, a Banyalbufar (69.943 metres) 279.772, a Valldemossa (35.234 metres) 140.936 i a Puigpunyent (24.286 metres) 97.144 eurois.
Com a base per a elaborar la sol·licitud d’aquests cinc municipis s’ha pres el pressupost elaborat per l’Ajuntament de Valldemossa que calcula amb detall el cost de recuperació de camins rurals de titularitat municipal del terme i, sobre aquest, s’ha extret una taula de preu per metre lineal de camí, considerant que l’orografia dels municipis que participen és similar i es pot aplicar a tots ells.
El projecte que els propis ajuntaments qualifiquen de «pla de xoc» contempla la neteja forestal i retirada de roques i esllavissades, condicionament dels ferms, recollida i transport d’escombraries i residus forestals, senyalització, millora d’elements immobles, millora de botadors i barreres, rehabilitació de paret seca i marges.
Amb aquest pla de xoc per als seus camins públics, els ajuntaments consideren que, un cop realitzats aquests treballs, el manteniment de la xarxa podrà ser assumit per cada un d’ells, ja que les tasques de manteniment tindran un menor cost. A més es contemplen també per al seu sosteniment els ingressos procedents d’usos comercials, proves esportives, empreses d’excursionisme o operadors de turisme ambiental.
Creuen necessari aquest pla de xoc per marcar un punt d’inflexió amb una inversió que consolidi de forma segura els recorreguts.