Sóller i el Port estan deserts. En la primera setmana de confinament degut a la crisi sanitària sanitària i la declaració de l’estat d’alerta, articulada a través de dos Reials Decrets, la població ha fet, en general, cas a les ordres governamentals i ha quedat a casa per protegir-se d’una possible infecció pel temible coronavirus i per tant intentar salvar-se de la malaltia greu que aquest provoca.

L’activitat laboral tot i quedar molt limitada encara segueix en alguns sectors, especialment en aquells que les disposicions del moment permeten continuar, com són els negocis d’alimentació i les necessitats més bàsiques.
Però tot i que la gent surt al carrer a fer les feines més imprescindibles o per anar a treballar, l’activitat econòmica ha caigut a zero en haver-se decretat el tancament obligatori de bars, cafeteries, restaurants, hotels i instal·lacions privades de tot tipus.

Diumenge passat, primer dia d’entrada en vigor del decret, alguns dels pocs turistes que encara quedaven al Port van passejar amb aparent tranquil·litat pels carrers del que ja semblava un poble fantasma, davant l’estupor dels milers de sollerics que ja havien quedat a casa seva.

El mateix dia la Guàrdia Civil va recórrer els carrers anunciant per megafonia l’obligatorietat de quedar a casa.

L’impacte econòmic d’aquesta crisi es preveu enorme. Tot el comerç -a excepció del sanitari, subministraments professionals i alimentació, suposarà la posta en marxa, a Sóller i a la comarca, de milers d’expedients de suspensió temporal d’ocupació. En boca de tothom hi ha aquest temor a la crisi i l’esperança que les mesures siguin finalment efectives i que poc a poc tot torni a la normalitat, tot i que podrien passar molts mesos.

Tothom està d’acord que ara allò important es respectar les normes i mantenir-se reclòs el màxim temps possible.