Bartomeu Colom (Sóller, 1951) és doctorat en Dret i actualment exerceix de misser i fa classes en un màster de la UIB. Té moltes aficcions com llegir, escriure, escoltar música i anar al cinema, però el que més li agrada és nedar a la mar. Colom és el protagonista del darrer llibre d’Antoni Nadal, Bartomeu Colom i Pastor. Perfil d’un home cívic que ha publicat Edicions Documenta Balear on tracta alguns dels temes que comentam en aquesta entrevista arran del llibre sobre la seva persona.

-Actualment s’ha obert un nou debat respecte de la salut del català. Ara que tenim un govern autonòmic d’esquerres, com així la llengua recula?
-Certament not a faltar una campanya de conscienciació, tal com preveu la llei de normalització. Per a mi, els motius del retrocés serien molts: un allau immigratori insostenible; la manca de consciència dels mallorquins; el bilingüisme o la manca d’accions públiques suficients. De fet, és una llengua oficial de la Comunitat Autonòmica però subordinada amb avanços (des del punt de vista jurídic l’únic moment en què millora l’ús de la llengua és del 1975 al 2003, on tornam enrere) i retrocessos. El Govern i la ciutadania no són dels tot conscients i no veuen prou la importància de mantenir la llengua. I del seu estat i situació de la fragilitat i de la situació en què està.

-Enguany ha fet 38 anys de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia. Queda encara molt per fer?
-Evidentment que queda molt per fer. Hauríem de millorar més el finançament i tenir més recursos o inversió estatal que no competències. Un bon exemple és la inversió que s’ha fet en el sector ferroviari, respecte de la que han fet en Ports i Aeroports. Per tant, el fet de no treure un sol diputat que ens representi a Madrid és una autèntica vergonya i ens ho hem de fer mirar. Per a mi no hem aprofitat les potencialitats de l’Estat de les d’autonomies, mentrestant ens hem hagut d’endeutar d’uns 9.500 milions perquè ens transferiren les competències de Sanitat i Educació, els pilars fonamentals de l’Estat de Dret, però que tenen una gran despesa.

-Què en pensa del REB?
-Pens que si aconseguim que arribin els diners, potser arribarem a 100 milions d’euros. Això per a les Balears no és res. El sistema d’insularitat ha funcionat bé per al transport de viatgers però mentre a Madrid pensin que les Balears som una comunitat rica no veurem compensats els efectes de la insularitat.

-No li ha interessat mai la política activa?
-No m’hi he aficat segurament per la meva manera de ser. Ara no ho faria de cap de les maneres perquè som més observador. Però hi he participat des d’una altra vessant, com a intel·lectual o més tècnica, aportant el meu criteri.

-Creis que la ciutadania participa o s’interessa abastament per la política?
-Des del meu punt de vista hi ha bastant analfabetisme polític en el sentit que part de la ciutadania no sap quin funcionament té. Però tampoc no entenc perquè no hi ha una preocupació per la lllengua perquè no està bé que el català no s’imposi.

-Sou un home cívic, tal com diu el subtítol del llibre?
-És una manera de resumir els meus actes i en quins rols m’he mogut. He estat arrelat al món cívic i a la societat perquè m’ha interessat la cosa pública i els llocs on he contribuït. El meu compromís ha estat sempre amb el republicanisme entès com a limitació del poder i amb l’antifranquisme.

-Sou, com diu l’autor, un punt de referència per a la Societat Civil?
-Jo no ho sé (riu). He fet el que he pogut i hi ha moltíssima gent que ha fet les coses ben fetes.

-Fou un dels impulsors de l’OCB a Sóller. En aquell moment quins objectius es marcaren?
-A Palma hi havia uns socis sollerics que formaven part de l’Obra Cultural Balear i amb aquest grup en férem una delegació. Vaig pensar que era bo que a Sóller hi hagués una delegació de l’Obra Cultural Balear i, a partir d’aquí, sorgí un grup de gent que ens posàrem a fer activitats. Es feu per exemple una diada de 67 hores seguides de cultura; vam promoure la recuperació dels noms tradicionals dels carrers de Sóller. En aquesta època el carrer Victòria passà a ser, carrer Victòria 11 de maig. Juntament amb Plàcid Pérez, Jaume Albertí o Vicenç Pérez... vam seguir bones iniciatives.

-També participà activament amb els escoltes. Com recordau aquella època?
-Tenia un amic, n’Arnau, que em va demanar per entrar a l’agrupament de Sóller. Tot d’una em vaig engrescar amb la idea i en tenc molt bons records. L’escoltisme em va influenciar molt perquè era un moviment capdavanter quant a normalització i rebia influència de l’escoltisme català i de rebot del francès. A més, em va permetre conèixer bé la meva terra i estimar-la, i m’ajudà a fortificar les meves conviccions antifranquistes.

-Per què Antoni Nadal féu aquest llibre?
- Antoni ha estat alumne meu i va ser iniciativa seva. Trobava que havíem de fer un llibre com aquest. Jo ho retardava però finalment i després d’una llarga tasca d’hemeroteca l’autor aconseguí fer una repàs de la meva tasca.