Amb el permís de la indústria, l’agricultura és el sector productiu de la economia balear, mallorquina i sollerica que més ha patit el monocultiu turístic. En un segle, el món del camp solleric, famós a tota Europa a començament del segle XX per l’exportació de fruita (sobre tot cítrics), es va veure tallat per sempre amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial. A partir d’aquell moment, les coses mai tornarien a ser com abans i, amb el pas del temps, els treballadors deixaren el món del camp abandonant molts d’horts en el procés per dedicar-se al sector serveis, principalment, el turisme.

Un segle després, les coses estan canviant. O això és el que pareix amb la irrupció d’una nova fornada de joves agricultors que han decidit embrutar-se les mans i apostar per un sector on la competència dels productes importats d’arreu del món i la tardança a l’hora de rebre les subvencions són els principals esculls per a la seva supervivència.
Així ho confirma el pagès i ingenier agrònom de 28 anys Joan Deià, responsable de l’única tafona familiar que queda a Sóller, la de Ca’n Det. «Un jove que es vulgui dedicar exclusivament a l’agricultura començant de zero ho té molt complicat, per no dir impossible, perquè les ajudes públiques arriben molt tard en un temps en el qual si no tens un altre ingrés no pots continuar. Pots sembrar hortalissa, que es produeix tot d’una, però encara així és complicat. A ca nostra, hem tengut la sort que les coses s’han anat continuant, del meu padrí amb el que anava quan era petit, al meu pare i ara jo. Ara fa quasi cinc anys que he agafat el relleu del negoci. Nosaltres tenim, sobre tot, taronja i olivar. La veritat és que pagesos que es dediquin només a l’agricultura n’hi ha ben pocs. Tots tenen una altra feina o fan jornals a una altra banda per quadrar el balanç d’ingressos i despeses», apunta.
És el cas deere Pere Joan Oliver, fotògraf professional que ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació i que, des de fa quatre anys, s’ha reciclat per abraçar el món de la pagesia. «A ca meva teníem un hort on mon pare tenia contractat un home que li feia feines i jo no hi anava mai. Un dia hi vaig anar i vaig veure que l’hort estava bastant malament i em vaig emprenyar. Era un hort de tarongers i llimoners, però estava bastant fet pols. Vaig decidir implicar-me», afirma Oliver sobre com va introduir-se al món del camp «tot i que sempre he estat trescant», matitza. El pagès compta amb la tecnologia per facilitar i treure el màxim profit de la seva feina. Explica que «m’he profesionalitzat el màxim possible. He informatitzat al màxim possible el meu hort. Puc regar des del meu mòbil. Duc el control d’una altra manera».

Una nova empenta
Carlos Tugores ‘Rojo’ té 41 anys i en fa dèu que fa de pagès. Fa feina a les finques de Ca’s Xorc i a es Bosc on produeixen oliva, principalment, i taronja, els dos productes que es cultiven més a Sóller. A la pregunta de si hi ha una nova fornada de pagesos joves a la Vall, ‘Rojo’ manté que sí. «Hi ha hagut una nova empenta. La generació de deu anys abans que jo està més aferrada al camp que nosaltres. Ara ha agafat força. Per exemple, els meus pares varen sortir de la pagesia per anar a fer feina al turisme, però ens varen ensenyar aquest món». Pel tema de l’oliva «fa falta obrir molt de camí. Les ajudes haurien de ser d’una manera. Una persona que comença de zero ho té molt mal de fer, ho ha de combinar amb una altra entrada de doblers, sinó no ho pot fer», explica.

Exemple d’això és Juanma Vázquez, de 38 anys, que compagina la seva feina a Ca’n Garí amb altres a casa de tercers. En el seu cas, s’ha especialitzat en poda d’altura, una activitat que combina amb l’agricultura i que suposa un ingrés vital per poder seguir endavant. S’ha arribat a enfilar a una altura propera als 25 metres però a Sóller no és freqüent trobar arbres tan alts. Vázquez, que no té antecedents familiars al món de l’agricultura, lamenta la desconexió d’una part de la societat amb el camp. «Hi ha gent de Sóller que va al mercat majorista i agafa taronges d’argentina, per exemple. Crec que els extrangers tenen més ganes de comprar coses d’aquí que nosaltres mateixos», assegura.

Recuperació
Per aquest motiu, centres agrícoles com la tafona de Ca’n Det intenten crear una sinèrgia entre el turisme i l’agricultura oferint visites guiades a les instal·lacions. Si bé de moment no suposa un ingrés cabdal, és utilizat per reinvertir en el negoci i ajudar així a conseguir la autosuficiència a mig termini. Es tracta d’enfilar una passa més del jovent del camp per fer que l’agricultura torni a ser un estil de vida sostenible com ho fou fa menys d’un segle quan les fruites de Sóller eren omnipresents a la majoria de mercats d’Europa.