El 1973 es fundava el Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB), una associació que, deu anys més tard, s’instal·laria a la Vall amb el naixement de la delegació de Sóller. Així, el 1983 es posava en marxa al municipi un col·lectiu compromès amb el treball científic i amb la divulgació de la naturalesa. Un organisme solleric que, des de la defensa del medi ambient i la participació en la lluita ciutadana, cooperà en múltiples causes per protegir l’entorn natural del territori.
Seguint els passos del GOB Mallorca, l’associació inicià la seva trajectòria local a través de l’interès per l’avifauna de la Vall. Entre d’altres activitats, la delegació de Sóller va configurar els primers cursos d’ornitologia i de botànica del municipi, així com va impulsar la creació del Dia de les Aus en Llibertat. A més, varen promoure l’edició de la revista Passaforadí i varen organitzar diversos concursos de fotografia de naturalesa al municipi.
El GOB Sóller també va formar part, entre d’altres associacions, de la campanya contra les conseqüències de l’excavació del túnel, oposant-se a la construcció del port esportiu i denunciant la massificació i el descontrol urbanístic que comportaria tot plegat. Fins i tot, el col·lectiu solleric va cooperar activament en diverses reivindicacions que sobrepassaven els límits de la Vall, com són l’ocupació de la Dragonera o la protecció del voltor negre.
«Intentàvem que els hàbits del municipi fossin més respectuosos amb el nostre entorn natural», explica el mestre i membre de la primera junta directiva del GOB Sóller, Pere Crespí. I afegeix, «en aquest sentit, crec que vàrem saber conscienciar la població de la Vall, i això s’ha notat sobretot en la protecció de les aus». David Casajuana, també membre de la junta inaugural de l’entitat local i guia de muntanya i natura, apunta una paradoxa en aquesta direcció, i és que «mentre la debacle dels ocells al món és brutal, aquí les aus estan en millors condicions que en aquells temps». A més, Casajuana recorda amb entusiasme el naixement de la delegació de Sóller. «Em qued amb la constitució d’un grup de persones amb inquietuds similars. S’ha de reconèixer que se li deuen moltes coses al GOB de l’època», assenyala.
Ara bé, al llarg dels 50 anys d’història del GOB, la reivindicació ecologista i mediambiental ha evolucionat significativament, tant a Sóller com a les Illes Balears. Durant els anys 90 i els principis dels 2000, les delegacions locals varen desaparèixer de l’organigrama de l’entitat. I, fins al dia d’avui, l’organisme s’ha anat professionalitzant progressivament per fer front als reptes contemporanis. Segons explica el president del GOB Mallorca, Amadeu Corbera, «fins als anys 2000, el reclam era ‘salvem aquest lloc’, i això s’ha aconseguit. Però, avui en dia, la lluita s’ha transformat en un ‘salvem aquest concepte’, ja sigui el canvi climàtic o la biodiversitat. Per tant, els objectius són més complexes i requereixen més pedagogia».
Precisament, l’aspecte formatiu és l’eix sobre el qual es dibuixa la causa mediambiental del present i del futur a la Vall. «Quan un desenvolupa aquesta sensibilitat, mai més gira l’esquena a la naturalesa», apunta Pere Crespí. I, des de l’AEG Capità Angelats, subscriuen aquesta afirmació assenyalant que «ja fa més de 60 anys que la voluntat d’ensenyança ecologista és present a l’Agrupament Escolta, però encara queda molta feina pendent en termes de sensibilització ambiental». David Casajuana, per la seva banda, explica que «igual que s’aprèn a sumar i a restar, també s’ha de conèixer el medi en què vivim. D’aquesta manera, com més conscient en sigui la gent, més fàcil serà canviar el nostre sistema».
Un altre focus que condiciona el compromís amb l’entorn natural és la massificació turística. «Com tot allò que es produeix en excés, la massificació és un problema, i crec que cada dia hi ha més gent que ho percep així», adverteix el president del GOB Mallorca. «És un fenomen que ni és bo per la natura, ni és beneficiós per la nostra societat, ni és positiu per als mateixos turistes», culmina Casajuana.
En qualsevol cas, tots els implicats apunten la vital importància d’un moviment social i actiu per persistir en la defensa de la naturalesa. «Si tots i totes ens hi posam, podrem deixar el món millor del que l’hem trobat», apunten des de l’AEG Capità Angelats. «En els darrers temps ens hem confiat i hem rebaixat la militància activa, però estic segur que en els pròxims anys, sobretot si se succeeixen discursos negacionistes des de les administracions públiques, la mobilització es multiplicarà», assegura Corbera. I afegeix, «crec que, al nostre territori, hi ha una base molt sòlida de la població que ha assumit l’ecologisme per bandera».
En aquest sentit, David Casajuana adverteix que «tot comença per l’educació, però les accions individuals, encara que són necessàries, no són suficients». I Pere Crespí, per la seva part, conclou remarcant que «la joventut d’avui ha de donar continuïtat al camí que vàrem obrir des del GOB Sóller».
