El Tribunal Suprem tanca el debat en contra del Consell de Mallorca. El rescat del túnel de Sóller va ser nul i la institució haurà d'abonar diners a l'empresa concessionària, una quantia addicional als 16 milions que ja va abonar quan es va extingir la concessió, l'any 2017. L'Alt Tribunal rebutja el recurs interposat per l'Administració i manté el criteri que ja havia expressat el TSJIB: No hi ha cap nou argument d'interès general que justifiqués avançar la fi del peatge cinc anys.

El Consell va atorgar la concessió a l'empresa el 1988 per un termini de 28 anys; fins al 2016. No obstant això, a l'octubre de 2007 per un acord entre la concessionària i l'Administració, es va ampliar el termini fins al juny del 2022. Al març de 2017 la institució va iniciar els tràmits per a rescatar la concessió i va fixar una indemnització de 16,2 milions d'euros.

La companyia concessionària del túnel de Sóller va acudir als tribunals. Ha guanyat en tot moment. El principal argument té a veure amb l'abast de la figura del rescat. El Suprem avala el criteri de les anteriors sentències: «L'existència mateixa d'autopistes de peatges no és discriminatòria sinó una decisió de l'Administració. Amb el peatge paguen els que utilitzen la via, sense ell es costeja per tots els ciutadans. I aquest pretès interès públic ja existia quan l'Administració balear va establir la concessió i va ser adoptada amb coneixement i beneplàcit dels municipis afectats». Aquesta teòrica discriminació era el principal argument d'interès general amb el qual el Consell justificava l'operació. El Suprem, com va fer el TSJIB, assenyala que aquest motiu ja existia quan es va acordar la concessió i no suposa un plus que permeti a l'Administració canviar el seu criteri. «El rescat no està pensat per a remeiar una circumstància que concorria i que ja va ser coneguda en el moment de l'atorgament de la concessió, perquè això implicaria la possibilitat de rescindir unilateralment un contracte per un mer canvi de parer de l'Administració mancada d'una base objectiva», valora el Suprem. Afegeix que tampoc ha esgrimit cap motiu el Consell que justifiqui per què no va esperar els cinc anys fins que conclogués el termini de la concessió. «Màximament quan l'interès públic s'havia tornat a ponderar per a prorrogar la concessió a penes deu anys abans». Ara, l'empresa pot reclamar una indemnització milionària sobre la base d'aquesta nul·litat.