El Tribunal Suprem confirma que el Govern haurà de pagar 96 milions d'euros a l'empresa Birdie Son Vida S.L., propietat de l'empresari Matthias Kühn. La sentència desestima el recurs interposat per l'administració autonòmica per l'operació al voltant de la urbanització de Sa Muleta II a Sóller. El TSJIB va imposar la compensació en entendre que s'havia incomplert un acord que va aconseguir el Govern amb l'empresa l'any 2013, durant l'administració de José Ramón Bauzà. Al costat de la indemnització de Punta Pedrera a Eivissa, 86 milions d'euros, i la de Cesgarden a Menorca, 28,8 milions, és una de les més altes mai imposades a la història urbanística balear.
El conflicte amb la Muleta II es remunta a fa prop de 14 anys. En aquests terrenys de Sóller el promotor germànic pretenia construir una urbanització de luxe. Tot i això, els terrenys van ser desclassificats per l'administració el 2008 i convertits en rústics, cosa que va donar lloc a l'inici del procediment contenciós. El 2013, Govern i empresa van assolir un acord que va tancar aquesta part del procés judicial. Un altre canvi legislatiu tornava a permetre l'edificació a la zona i, per tant, el judici havia perdut l'objecte. Tot i això, hi va haver un nou capítol: l'Ajuntament de Sóller va rebutjar tornar a permetre l'edificació i no va dur a terme un canvi en el planejament. Aquesta decisió va ser una altra vegada recorreguda i es va donar la raó al consistori als tribunals per la seva autonomia en matèria urbanística. En un altre gir més, un altre canvi a l'administració autonòmica va fer que, el 2016, el Govern suspengués la normativa que hagués permès la seva requalificació com a sòl urbà i el 2017 els terrenys van tornar a ser rústics.
Com que el sòl no va tornar a ser urbanitzable, l'acord que havien aconseguit Govern i Kühn el 2013 no es va complir. Birdie Son Vida va iniciar un nou procediment judicial per impossibilitat d'execució d'una resolució judicial i el TSJIB va resoldre l'any 2022 que procedia per tant el pagament d'una indemnització davant de la impossibilitat de desenvolupar l'obra. El Suprem avala aquesta postura i rebutja que calgui obrir un nou procediment des de zero, com reclamava l'Advocacia de la Comunitat. Així, Balears té un termini de dos mesos, segons la sentència per abonar 63,5 milions d'euros com a reclamació principal més trenta més com a interessos des que es va interposar la demanda.
