L’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament ha reprès els tràmits per recepcionar la urbanització de Muleta I. Es tracta d’uns terrenys ubicats al Port els quals compten amb prop de 130 propietaris i unes 90 parcel·les de les quals més de la meitat estan construïdes. Els tràmits es van iniciar fa sis anys i al mes d’octubre de 2019 el Consistori aprovà de manera inicial la delimitació dels terrenys, els quals en l’actualitat no compten amb els serveis de clavegueram, aigua potable ni carrers i voravies en condicions. Després d’això i de la seva publicació al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) la proposta per dotar de serveis bàsics quedà aturada.
Així, després d’una reunió amb alguns veïnats celebrada aquesta setmana, la regidora d’Urbanisme i Obres, Esther Alfonso va reconèixer que es tracta «d’un procés llarg, i tot i que encara ens trobam en una fase inicial, no podem permetre que la urbanització estigui sense recepcionar».
En aquests moments, l’Ajuntament treballa a notificar a tots els propietaris de reprendre el procés i en l’actualització de les dades dels veïnats, ja que moltes de les propietats «estan en mans d’estrangers». A continuació, «confiï l’any que ve haver arrancat el període d’al·legacions », digué la regidora.
No és la primera vegada que l’Ajuntament intenta poder recepcionar Muleta I, però els elevats costs per dotar-la de serveis han paralitzat la continuació de l’expedient. Segons l’informe tècnic aprovat per l’Ajuntament el 2019, es va fer una memòria de viabilitat econòmica i s’estimava el cost econòmic de 5 milions d’euros per adequar els terrenys d’un paviment adequat; voravies i clavegueram per sanejar les aigües.
La urbanització de Muleta I data de l’any 1968 i són uns terrenys propers a Muleta II amb una desclassificació que ha acabat amb una indemnització multimilionària.
Desclassificació
El 2018 el Consell va advertir que els terrenys serien desclassificats si no es dotaven de serveis en el termini d’un any, disposició que va ser al·legada pel Consistori, que va reprendre negociacions amb els veïns en un nou intent de regularitzar la urbanització i, almenys, poder recepcionar zones verdes i espais públics. A l’any següent es va aprovar la delimitació dels 70.000 metres quadrats de la urbanització i el cens de solars i propietaris, tasca que ara s’ha reprès.
Actualment, la urbanització no disposa d’enllumenat públic, ni xarxa de sanejament ni aigua potable i els accessos estan destrossats. Ara no es permeten noves construccions i l’Ajuntament només dona permís per a reformar edificacions legals, sempre que no es tracti d’ampliacions. D’aquí l’interès d’alguns propietaris de parcel·les a promoure la regularització.
