Rafel Solivellas Atienza (Sóller, 2004) és un jove bussejador de la Vall que ajuda el Club Nàutic Sóller a organitzar el Concurs de Fotografia Submarina, que arriba aquest diumenge amb la 15a edició, i el qual continua clamant per la creació d’una reserva marina a s’Illeta.

-Quina vinculació teniu amb la mar? I d’on sorgí aquesta?
-La meva vinculació amb la mar em ve de petit, el meu pare me la va arrelar. La mar és per a mi un lloc de pau i de desconnexió, tant per fora com per dins d’ella. Baix la mar és una desconnexió per a mi perquè no sents ningú, estàs en un altre món. I fora de l’aigua hi ha coses que em transmeten aquesta pau com pot ser el so de la mar, la seva olor, anar amb la barca fluixejant, tenir xerrades amb el meu pare o amb altres persones, etc. Són situacions màgiques en aquests tipus d’ambients i llocs.

-Quan començàreu a bussejar? I quins cursos heu fet?
-Vaig fer el bateig amb 14 anys, i ara en tenc 21 i no m’he aturat. Fins ara hem anat fent viatges per fer immersions. Tenc unes 120 immersions fetes actualment. Principalment, bussejam aquí a Mallorca, a l’illa d’El Toro, on hi ha una reserva marina i, per tant, on hi ha molta més vida. També bussejam molt a Sóller. I a fora hem estat a Cabo de Palos, Islas Hormigas, Koh Tao (Tailàndia) i dues vegades al Mar Rojo. Sobre els cursos, vaig fer l’Open Water, que és el títol formatiu que ha de tenir tothom per començar, i després vaig fer l’Advance, que és per incrementar el tema dels metres submergibles i per a especialitzar-te en altres aspectes d’aquest món.

-Com ha evolucionat el món del busseig durant els darrers anys?
-Hi ha nous sistemes de respiració, com per exemple un nou amb el qual pots anar reciclant l’aire, aquest passa per uns filtres i el pots tornar a emprar i pots estar molt més temps submergit, unes tres hores. Quant a tecnologia, sí que està avançant tot. Però el que està passant, sobretot a Mallorca, i concretament a la nostra costa, és que els centres de busseig no acaben d’explotar perquè els paisatges dins la mar són impressionants, però manca molta vida en ells. El paisatge hipnotitza, però no veus res més.

-Notau molt la diferència quan bussejau en una reserva?
-I tant. Nosaltres quan bussejam a El Toro, on hi ha una reserva, ho notam molt. Allà trobam una quantitat de peixos altíssima, cap-roigs, llagostes, anfossos enormes, etc. Però el que manca allà és el paisatge marí, no hi ha formacions de pedra. En canvi, aquí a la nostra costa diria que tenim un dels millors paisatges, però és una llàstima que en ell no s’hi vegi vida, no hi ha peixos.

-Com es presenta el Concurs de Fotografia Submarina? Arriba enguany amb alguna novetat?
-Els canvis més grans foren l’any passat, quan s’implantà la foto denúncia, que es tornarà a fer enguany, amb la qual es fotografien tristes situacions de brutor trobada dins la mar, per donar visibilitat a les coses que la gent no veu des de fora. Després també s’organitzà al MUCBO i al Museu de la Mar una exposició amb les fotografies guanyadores. Enguany encara no sabem si la podrem fer perquè les sales estan ocupades. El concurs comptarà enguany amb 40 participants i 80 botelles. Tenim grans col·laboradors, com Barcos Azules i els centres de busseig Sóller Divers i Octopus, sense els quals tot això no seria possible.

-Quantes immersions es faran i a on? Quin format té el concurs?
-El format és el mateix que els darrers anys. Sortiran del Port el diumenge matí, després d’haver explicat totes les normes, i els bussejadors faran dues immersions, una a s’Illeta i una altra a la zona del torrent de na Mora, per això necessiten 80 botelles, dues per cada un. Després es donaran dos dies als participants perquè elegeixin les seves millors fotografies, i el jurat tendrà després uns 10 dies per triar les guanyadores. L’entrega de premis es farà el pròxim divendres 13 de juny. Hi ha diferents categories, compactes i rèflex, que solen ser més completes. Enguany hi ha 9 rèflexs i unes 22 compactes.

-Els participants han anat notant el descens quant a la presència d’espècies a la zona?
-Sí, tots ho comenten. Per exemple, els primers anys se solien veure llagostes grosses, i l’any passat hi va haver 10 participants que fotografiaren una llagosta petita, perquè era l’única que hi havia, li varen fer una sessió de fotos a la petita llagosta perquè no n’hi havia més, i això és molt preocupant. La majoria dels participants bussegen en altres llocs i estan acostumats a veure quantitat de peixos, i quan venen al concurs ens diuen que es veuen obligats a fotografiar els paisatges o els nudibranquis, que són espècies molt petites.

-Quines passes s’han donat els darrers anys per demanar la reserva marina a s’Illeta?
-Fa 17 anys que demanam la reserva marina a s’Illeta, però continuam sense tenir-la. Molta gent ha fet feina, el meu pare no ha aturat, i és trist que tot hagi de dependre de Madrid, sembla que als polítics locals o de les Balears no els interessa cuidar les seves costes. Aquesta setmana hi va haver una reunió de Madrid amb el sector pesquer per continuar tractant el tema. Sembla que es van donant passes, nosaltres ja no podem fer massa cosa més, depèn d’ells. Confiam tenir una reserva marina a s’Illeta l’any que ve o l’altre.