Esperança Oliver (Sóller, 1991) és una amant incondicional de la cultura popular de Mallorca, l'illa que l'ha vist néixer i créixer. Ja fa uns anys que, com la majoria dels mallorquins, es dedica professionalment al món del turisme. La feina de guia turística li permet entrar en contacte amb els visitants de la nostra illa, la qual cosa li ha permès transmetre aquesta cultura que tant li agrada, així com conèixer les opinions dels turistes al voltant de la tan coneguda massificació que enfronta Mallorca, agreujada cada any durant els mesos de calor.
- Quina és la vostra feina actualment? I què feis al vostre temps lliure?
- Vaig estudiar Turisme a la UIB i després vaig fer feina a recepcions d’hotels, alguna feina administrativa a oficina, a una empresa que fèiem un poc de tot… Però vaig veure que el que m’agradava era fer de guia turística. Ara, des de fa uns quatre anys em dedico exclusivament a això, tant a Sóller com altres indrets de Mallorca. Al meu temps lliure faig moltes coses. Vaig a ball de bot amb l’Estol de Tramuntana, faig atletisme i particip de la cultura popular, però també m’agrada molt anar a la platja.
- També vàreu ser Valenta Dona a la Fira fa dos anys…
- Sí. A Sóller tenim una cultura popular espectacular. Tenim una batucada, una banda de música, grups de teatre, els escoltes… No em vull deixar ningú, però segur que ho he fet. En poques paraules, tenim moltíssimes coses, som molt afortunats.
- Què en podeu dir de la vostra feina com a guia turística? En què consisteix el vostre dia a dia?
-El tipus d'excursions que solc fer són culturals. Ja que venim des dels anys seixanta del turisme de sol i platja i a mi amb la meva feina m’agrada aprofitar per fer una altra part de l’illa, perquè sàpiguen que tenim una història i una cultura molt riques. Intent enfocar-me en la part de cultura perquè en la història, la gent no es queda en si a tal any va passar una cosa o una altra, però és important que sàpiguen que tenim caparrots, gegants i dimonis o que fins i tot ara hem recuperat els cossiers a Sóller.
- Quins són els llocs emblemàtics del municipi que visiteu amb els turistes?
- Depèn. Puc anar a peu dues hores o amb bus a diferents parades, per exemple, Sóller, Deià i Valldemossa. Cada dia és diferent, això és el que m’agrada molt de la meva feina perquè no vaig de rutines. Els llocs que més agraden són Palma, la capital, que sempre està entre les preferides, Sóller i Valldemossa, i les Coves del Drach, que també agraden molt.
- Més o menys, sabeu quants de turistes rebeu a cada tour?
- La quantitat varia moltíssim. Per exemple, un tour per Palma ara mateix està limitat a vint persones. Normalment, una excursió de tiquet, que és anar a recollir a la gent als hotels i fer una excursió de tot el dia, són més persones. En canvi, a les rutes on s'explica i es mostra menys. En temporada baixa ve el turisme social, l’IMSERSO, que són grups molt grossos. Per optimitzar costos els hi fan un preu més assequible i omplen busos de cinquanta persones.
- Heu notat la baixada d’afluència?
- Sí. S’ha notat sobretot aquestes darreres setmanes. Jo soc autònoma, dono la meva disponibilitat a l’agència i ells em criden si em necessiten i aquests darrers dies m’han cridat menys. També és veritat que per setembre ja tinc reserves, però definitivament s'ha notat.
- Què en trobeu de la situació actual de l’illa?
- Em trobo enmig. Faig feina del turisme però a la vegada som resident i pateixo les conseqüències. Estic contenta que vengui gent i pas gust de mostrar-los com n’és de guapa casa nostra, però m'enfado quan no trobo aparcament, quan veig que el preu de l'habitatge està elevadíssim, tant de lloguer com de compra, o quan veig els preus elevats del supermercat. S’hauria de limitar però és complicat.
- Què en diuen els turistes? Creis que entenen el problema?
- He tingut de tot. N’hi ha que m’han comentat que els havien espantat amb que hi hauria una gentada i que llavors aquí no han trobat tanta gent, tal vegada era un dia concret. D’altres m’han fet tard a l'excursió perquè no han pogut aparcar, han hagut de fer cua per entrar a Sóller o el bus a Palma anava ple i l’han perdut. I n’hi ha que veuen les pancartes de SOS Residents i em demanen que què passa i es preocupen.
- Veieu diferències en el turisme de quan començàreu amb ara?
- No l’hi he trobat gaire canvis. Abans deixaven més propina. Jo no ho puc comparar massa perquè com a guia duc poc temps. Enguany m’he desplegat amb moltes agències i rutes i he pogut començar a veure segons quines coses. Jo tracto amb francesos, espanyols i anglesos, però també venen molts d’alemanys, polonesos i americans, els darrers són els més generosos pel que fa a la propina.
- Com creis que haurien de respondre uns i altres?
- S’hauria de mirar de trobar un equilibri entre tots. No sé dir quina manera, només vull que tothom estigui content, els turistes, els que fèiem feina en el món del turisme i els residents que no en tenen res a veure. Podríem mirar alguna ciutat que iagi passat pel mateix i veure que han fet i si els hi ha resultat o no. Però del que estic segura és que trobarem una manera.