"Un amfiteatre de muntanyes ermes i esquerpes, inundades del carmesí del sol ponent, els seus oscats cims rocosos definits nítidament contra el cel de blau brillant, s’aixecaven fins a una alçària que imposava. A sota reposava la rica vall de Sóller amb els horts de llimoneres i tarongers florits, travessats per caminois sota l’ombra de les figueres i dels cactus grocs."

Qui això escrivia era la senyora H. Belsches Graham Bellingham, membre d’una expedició britància que vingué a Mallorca l’any 1878 i que duien com a mascota un canet faldiller.

Vinguent cap a Sóller, l’esmentada vaitgera, va escriure també qeu la c erretra que hi hduia era "la més llisa i ampla que mai havia vist, un bell exemple d’habilitat dels enginyers..."

Sembla que pel camí, aquelles dames, havien decidit fer una col·lecció de plantes i flors del país. El cotxer, potser cansat d’haver-se d’aturar a cada punt, els va dir que moltes d’aquelles espècies eren verinoses. Aleshores les viatgeres ho deixaren córrer.

- Com era d’esperar.

- D’aquella excursió, que oferia altres indrets com Deià i Valldemossa, la viatgera-escriptora no dubtà en dir, elogiosament "la terra esquerpa es va convertir en un paradís amb pur esforç. Vertaderament en tota Itàlia no hi ha res tan bell com Valldemossa."

- Ja és molt a dir.

- L’excursió tingué una durada de vàries jornades amb sortides pels voltants, de manera que allotjades les senyores a "La Fonda de la Paz", tastaren els plats del país, com és el cas d’una ben assaonada escudella de cigrons, mongetes i patates. Mistress Bellingham en feu també aquest comentari:

"Degué ser molt gratificant per a la gent de Sóller veure estrangeres amb capells- un complement de vestuari que mai havien portat les dones a l’interior de Mallorca, i un article de major interès fins i tot a Palma-muntades en magnífics ases, i cavalcant al llar del carrer i a través de la plaça del mercat. A favor de Sóller es pot dir que ni un infant de la petita i ordenada ciutat ens va córrer al darrera, o fins i tot ens va mirar amb insistència.

Només ens dedicaven quan lleugera ullada o un somriure benigne."

- Tanta sort que va ser així.

- Una llepolia que sembla els agradà fou l’ensaïmada amb tallades, és a dir, amb sobrassada i carabassa, si és que el desconcertant comentari es refereix a tal cosa...

"El pastís se sembla externament a una coca de Bath, però quan la tallen resulta molt diferent, ja que el centre està format per un bocí de salsitxa de porc amb safrà, amb un cercle d’ excel·lent gelatina treta de la fruita de l’arbre de la carabassa."

- Una mica estrany. No seria alguna casta de pastís que ja hem oblidat de fer?

- Pot ser sí.

- I tot això va ser publicat.

- És clar. En escriure el seu llibre de viatges, la senyora Bellingham posà per títol: "Ups ans dawns of Spanish Travel" (1882) i encapçalà un dels seus capítols amb aquests versos de Longfellow que li degueren semblar adients.

- Quins versos?

- "Era diumenge de Pasqua. Els arbres carregats de fulla/ llançaven a l’aire la seva fragància i el seu goig./ Els capellans cantaven i l’orgue sonava/ i aleshores sonà la gran campana de la catedral."

- Suggestius els versos del gran Longfellow, el poeta anglès preferit del nostre també poeta Guillem Colom i Ferrà.

- Així és, Guillem Colom el traduí al català.

- Henry Wadsworth Longfellow (Portland, Maine, 1807- Cambridge, Massachusetts, 1882) començà com tants altres la seva vida professional a les aules. Ensenyà llengües modernes a un College de Maine i literatura europea a Harvard i passats uns anys, el 1854, decidí dedicar-se plenament a la lietartura. Aconseguí gran popularitat a tot el món anglosaxó Evangelina (1847) i Hiawatha (1855) són unievrsals.