La lectura de l’ Enfitensis Urbana i Reial Capbrevació, documents estudiants i treballats per Álvaro Santanmaría ens permeten, sens dubte, pegar una ullada sobre mil detalls d’aquella Mallorca medieval que en determinats aspectes tan poc coneixem.
- Per exemple?
- Llinatges extingits que en el seu dia foren populars i generalitzats.
- Quins són aquests?
- Abri, Alana, Alquasera, Bacó, Ballell, Desoprtell, Densguard... La llista és molt llarga.
- Algun personatge solleric?
- Mossèn Pere Aimeric, prevere. Pastora Costurera, Miquel Puig, notari, Bartomeu Arbona...
- I noms forasters, és a dir, castellans. Se’n troben ja en aquella època?
- Alguns: ALvarado, Burgos, Morrano... Però el més curiós sóna qeulls noms femenins de pila qeu avui ja no es fan servir.
- Com és ara?
- Enfrasina, Saurina, Dolça...
- Potser també ens cridaria l’atenció allò de posar en femení el linatge, semblant al que fan a Rússia.
- És clar?
- L’esposa o vídua de Vivot que es feia dir Lucrècia Vivota. La vídua de Gabriel Vicens que era coneguda com Francina Vicensa. I així, moltes altres.
- Hi ha també un un tal Bartomeu Mulet de Sóller que era propietari d’unes cases a Ciutat.També solleric era Antoni Nadal i per tant la seva esposa transforamava el llinatge en Nadala.
Un altre cas és le d’Eulàlia MOratona, vídua de Morató.
- També. Tens raó. Per altra banda la vídua de Rafael Girard que es feia dir dona Girarda.
- I Fustera la muller de Joan Fuster.
- Un nom d’ home aleshores era molt freqüent és Arnau.
- Sí. Jo encara n’he coneguts, però pocs.
- Hi ha un llinatge qeu sembla venir dels àrabs o els jueus i que sembla haver desparegut totalment.
- I quin és aquest?
- Benaiam.
- Sí que és ver. Probablement musulmà.
- O sarraí, com deien en aquell temps.
- Més noms curiosos eren el de Jaume Centiscla, Toni Cintillo, Antoni Uriola...
- Un altre exmple de feminitzar els llinatges seria el de l’esposa de Cristòfol Colomer quer es transforma endona Colomera.
- Així és. I això de "dona" equivalia al castellà "doña". És el czas de dona companyona, muller de Gabriel Company. O Catalina Cotonera de Nicolau Cotoner.
- Costums d’altres temps. Així i tot, a Sóller, en època contemporània hem vist feminitzar els mal noms.
- I llinatges de llocs geogràfics.
- Una bona partida: Bearn, Barceló, Castelló, Espanya, Perpinyà, Martorell...
- I llinatges d’aparença poètica?
- Montpalau, Montblanca... Hi ha na Puigderos de Sóller. Es tracta d’Antoni Puigderos, que tenia més cases a l’illeta urbana de Pau Ferrando.
- De quins anys estam parlant?
- De 1514. Finals del segle XV i començaments del XVI. Època de comerç, de contactes amb Itàlia,d e guerra amb el Turc.
- I quins oficis figuren en aquells censos?
- Notari, hostaler, ferrer, pelleter, blanquer, sabater, paraire, draper, guixer, teixidor, menescal, picapedrer, potecari, doctor en elleis, flaçader, traginer, braçer, sastre, matalasser, forner, barber, corredor, baster, i sobretot, els que sembla "tallaven millor el bacallà", mercader.
- Eren temps de mercadejar. Quan fou la ventada la lletre de canvi, el xec i el pagaré.
- I també quan Fra Luca Picciolo inventà la Comptabilitat per partida doble.
- I la gent benestant com es definia?
- Cavaller, ciutadà, donzell, doctor en ambdós drets, discret, honorable...
- I altres oficis?
- Militar, cirugià, metge... i dins un altre àmbit hi figuren hortolans, moliners, sabaters, botigueres, calderes...
- En resum, tot un món amb noms propis, o dit d’altra manera, la hitòria en lletra petita.
I jo diria encara més, la veritable història, la que fa la gent dia rere dia i que els cronistes nov olien consignar com no fos sota les boires de l’anonimat. HI hapensadors qeu diuen quwe no hi ha cap vida inútil i que tothom sense exlcusió fa marxar aquesta força "supramecànica" que es diu Humanitat.
- Idò molt bé.
