Dia 24 de desembre, nit de Nadal  i a vint i cinc de desembre fum, fum fum. I tots els països de tradició cristiana celebraran el naixement del dit fill de Déu. A qui els mateixos països el tornaran crucificar milions de vegades, sens esperar ni que compleixi el 33 anys com diuen les sagrades escriptures. La cúpula de l’església catòlica també s’apuntarà a crucificar-lo moltes altres vegades i mentre nosaltres cantarem “Ara ve Nadal/menjarem torrons/ i amb una guitarra/ tocarem cançons”

I jo, empegueït em retiraré i esperaré que passi aquest temps dolç i ensucrat, on sembla que per uns dies tothom és bon al·lot i solidari; i que la resta de l’any aficarem als exclosos, marginats dins de la invisibilitat de sempre. Idò jo, no jug en aquest joc hipòcrita.

Sé de ben cert que paraules semblant no és sentiran des de cap trona de les esglésies i no perquè ara mateix ja no s’emprin com en altres temps, ara ja tenim els faristols corresponents i els micròfons; sinó perquè no hi haurà cap capellà capaç de posar-se-les  a la boca.

A vegades m’he demanat que en pensaria Jesús, abans de convertir-se en Jesucrist sobre la celebració del seu naixement. Se sentiria representat pel nin Jesús provinent dels betlems napolitans?. Ben blanquet ell, quan el Jesús històric, més bé seria tirant a morenet.  Que li semblaria veure el seu país natal ple de molsa i enfarinat? O veuria el seu país en una guerra civil sense fi. On jueus i palestins s’estan matant, els primers amb bastants medis que els altres.

Que en pensaria Jesús del cap representant seu del Vaticà?. A vegades m’he imaginat una entrevista de Jesús i el sumo pontífex, però llavors ho he descartat, de segur la Guàrdia Suïssa i els cossos de seguretat del Vaticà no el deixarien passar, ja que si aparegués com realment seria, tindria la pinta d’un presumpte terrorista islamita.

Betlem  entre bombes i morts; entre assassinats d’un i altre costat. Betlem, terra de pau?. Això pensaria?. Tal volta hagués de sopar en un alberg i quasi segur que no trobés cap aixopluc massa presentable. Vos imaginau a Jesús presentar-se en un d’aquests sopars de gala, ca, homes, tampoc el deixarien entrar, no aniria vestit d’etiqueta.

Bé, això em passa perquè a vegades pens en veu alta, i enlloc de xerrar tot sol, a vegades, malgrat tot ho faig, prefereix escriure i deixar al manco un testimoni de les meves idees una mica descabellades.

Jesús ha nascut  i els pastorets canten enmig d’un paisatge de muntanyes de suro una mica enfarinades, rierols de paper d’albal, i qualque molí que té llumenetes i mou les aspes amb un motoret. Ovelletes, ànecs, pastors amb un feix de llenya, pescadors i pescadores a la vora dels rierols; qualque carro amb un ase que l’estira; alguna junta de bous que el pastor esperoneja i en algunes contrades el caganer.

Llavors més enfora, i avançant un poquet cada dia, els tres reis d’orient, que li portaran encens, or i mirra. Ah, se m’oblidava, la cova també de suro i vetllant el bressol la verge Maria i Sant Josep acompanyats per l’ase i el bou que donaven calor al recent nat . I adalt la cova, com déu mana, l’àngel blau cel  anunciant l’esdeveniment, amb el seu “Gloria Deis”.

També a vegades se m’ha acudit una bona baralla entre els tres reis mags d’orient  per un costat i el pare Noel repartint cops a destre i sinistre amb el sac vermell ple de joguines. I és que la competència, és la competència i no en parlem ara que ens han ficat la crisi per pa i per sal i han estès el missatge de por com sempre.

Per cert, quin banc devia finançar als reis d’orient; i al pare Noel?.

Bé, també i per un altre costat també em podria imaginar que l’esperit olímpic presidia  les relacions entre els reis d’orient i el pare Noel i es jugaran la seva preponderància en una carrera. Camells en contra d’un trineu estirat per cérvols, o renòs, això sí, sense fer trampes: tots per terra, no val fer volar els cérvols, tindria massa avantatge el pare-cocacola-noel.

No em prengueu de manera seriosa, però és qüestió del temps i també perquè no dir-ho de la meva edat. Un que a vegades li pega la vena i intenta llevar-se els llasts de transcendència que molts pics són tan emprenyadors.

Contes de Nadal; i no vos pareix que Nadal és un bon conte?.Xinès? no, amics i amigues, en absolut. A meam si es recupera el seu vertader esperit¡.

“Hacia Belen va una burra, ring, ring/ yo me remendava yo me remendé/ Yo me eché un remiendo, yo me lo quité”. Bé, al manco cantarem Nadales, i alguns hauran anat a la  missa del Gall on La Sibil·la, una veu blanca, femenina o masculina, entonarà “...El dia del judici...”, tot menant una espassa més gran que ell i vestit o vestida amb unes vestimentes semblants a les que es portaven a l’oracle de Delfos les pitonisses. Sacra o profana?,  dic la vestimenta, no la celebració.

Vestits elegants pels homes i les dones, ara vuelve por navidad,coles a les perruqueries, i menjades copioses on cada cop que veig els menús que els restaurants ofereixen em dóna que si jo ho intentés, de segur que tindria problemes d’estomac i de digestió. Amb el temps, no és que sigui frugal; però he acabat distingint el fet de compartir uns menjars entre família i/o amics; i l’altre omplir la panera cosa mala.

Anava a acabar l’article donant-vos les bones festes i desitjant-vos un venturós 2009, cosa que faig; malgrat l’aberrant acció bèl·lica de l’exèrcit d’Israel sobre la franja de Gaza, la qual condemno totalment. Podrien esser més de 500 persones assassinades i cents de ferides. A veure que farà la Comunitat Internacional, però de manera efectiva. Els diversos governs israelites han fet el que els hi ha passat pels dallonses amb el suport USA. Aquesta crítica, no exclou   de condemnar les accions de Hamas, per la part que li pertoca.  Esperem que quan Barak Obama, agafi les regnes; canviï la política exterior imperialista i bel·licista mantinguda per Bush i els seus sequaces. Avui és un dia trist.