Li deien Biel de la Mel. Amb el temps seria un important polític. Però també tenia vocació de poeta.

- Com és ara?

- “Diu la fe de l’escriptura/ que el bon Jesús retornant,/ de la fosca sepultura,/ vers la llum ixqué triomfant;/ i que el vent de poesia,/ tan matúrgic dels sermons,/ transportava al cel maria/ per dins rústiques visions.”

Així comença el poema titulat “Sóller”, del que és autor Gabriel Alomar, versos aquesta que dedicava al pintor Joaquim Mir i on segueix dient:

“Del treball fidel esclava, / respirant-ne el gran consol,/ Marta, inquieta, en tant filava,/ feinejant de sol a sol,;/ Mainadera desficiosa,/ trafegava dia i nit,/ d’una febre sanitosa/ confortant son esperit.”

- Però de moment aquesta estrofes no diuen res de Sóller...

- Espera. Ara s’inicia la cosa.

- I què diu?

- “Tal és Sóller, l’avençada/ del terrer patriarcal, qui respira amb sa alenada,/l’antic geni provençal,/ d’on conserva mig obscures,/ entre els ecos de l’accent,/ cantories i dolçures/ en la parla de sa gent.”

- És refereix sense dubte a l’especial parlar de la nostra vall, amb la R a la francesa, la LL convertida en i, la o en ll etc amés de diferents gal·licismes més o menys arrelats. Però què més diu aquest tan poc conegut poema?

- Diu: “Quan Mallorca condormia,/ dins els somnis del record,/ va deixant fugir la vida,/ per les ombres de l mort,/ van i venen de llurs viatges,/ semi eterns, els bastiments,/ de joiosos equipatges,/ desbordant carregaments.”

- I ara què vol dir això?

- Parla dels nostres llands viatgers i de l’exportació de taronges a França. Ho explica així: “de la fruita saborosa,/ qui en sa flaire du de l’hort,/ l’escomesa misteriosa,/ que el migjorn endreça al nord./ I roman sobre l’estela,/ remoguda per al nau,/ i entre els plecs de l’alta vela,/ un perfum d’olor suau,/ mentre vetlen dins la bruma, / pensatius els marins vells,/ tot mirant jugar l’escuma,/ per les bordes dels vaixells,/ o esguardant com les gavines,/ van venint dins la maror,/ de les grans ciutats llatines,/ reportant la tradició.”

- No ho acab d’entendre massa bé.

- Potser són rimes una mica forçades.

- Bé. I com acaba?

- Diu: “I en la incògnita grandesa,/ fent-se envant, cap a ponent,/ a la casa humil, pagesa/ tornen tots de pensament...”

- Els mariners que enyoraven ca seva i la família. Molts d’els deixaren la vida en la mar.

- Així és. I Alomar conclou: “entravent-la per estones,/ en les boires d’allà endins,/ i a l’entorn, damunt les ones,/ rebotegen els dofins.”

- Curiós.

- Aquests versos eren publicats en el setmanari “La Roqueta”. Això era el 30 de juny del 1900. Però Gabriel Alomar dedicà altres escrits a la comarca de Tramuntana i especialment a Miramar on canta a un “voltor captiu” i la fa amb aquestes paraules: “La mar se perd enfora en la boirina;/ esclata el bosc en llum ien primavera; d’ocells una escapadissa renouera/ amaga entre ses fulles cada alzina/ que dins els troncs pujava presonera,/ i des del cel mirant-lo, falaguera,/ somriure al pres la llibertat divina./ Solitari, ferest, amb ràbia muda,/ pura allà endins en l’hora misteriosa/ el sol ponent qui dins l’abisme es llança./ I la immensa dolor desconeguda/ qui va esgotant sa força poderosa,/ de Prometeu consuma la venjança.”

- I parlant de Miramar ens hem de referir aquesta setmana al darrer número de la revista homònima i que publica l’O.C.B sota la coordinació d’Antònia Serrano Darder i tenint com a cap de redacció Pere Bru Serrano Torres. Amés dels col·laboradors habituals i les seccions sobre llinatges, natura, viatges, vida social, notícies locals, poesia, glosa, obituari, teatre, hi llegim d’especial bon grat una entrevista a l’esmentada Antònia Serrano que ens explica la seva experiència i el seu sentiment com a poetessa. És alhora una excel·lent aportació els “plecs de cultura popular” i en aquest cas la que du el número 19 desenvolupat sota la temàtica “Valldemossa, república, guerra i postguerra”, un dossier de feines d’investigació o de memòries enriquit amb nombroses fotografies, tot un esforç literari i gràfic que és ben d’aplaudir.

- Idò molt bé.

- Revista modèlica aquesta de “Miramar” de Valldemossa i que és del mateix estil de la de Fornalutx, dissortadament desapareguda.

- Llàstima!