Dimecres passat es complí el 70è. aniversari de la finalització de la Guerra Civil Espanyola. Aquell primer d’abril de 1939 s’iniciava l’etapa més penosa i fosca de la nostra història contemporània; un període de repressió i d’ignomínia que en alguns llocs -com a Mallorca- havia començat gairebé tres anys abans, deixant més de tres mil assassinats, la majoria dels quals resten encara enterrats, sense identificar, en fosses comunes. La tragèdia humana provocada pel cop d’estat fascista promogut per una colla de militars traidors es saldà amb més de mig milió de morts (dels quals 160.000 sols a la batalla de l’Ebre) als que podrien sumar-s’hi prop d’un milió durant els anys següents (execucions, condicions inhumanes als camps de concentració i de treball, fam, tuberculosi, ...) Un estat legítim i democràtic -la República- fou substituït per un règim dictatorial encapçalat durant quasi quaranta anys per Franco, un dels majors criminals que conegué el segle XX.

Un dels fets que m’ha causat més tristor d’aquest funest aniversari és que el nostre ajuntament encara sigui incapaç de pronunciar-se en contra del que suposaren aquells fets i de les seves conseqüències. El ple de dijous passat rebutjà una moció presentada per Progressistes, Entesa i el PSOE que demanava “el rebuig a qualsevol mena d’imposició de les idees pròpies mitjançant la violència o la coacció vers les persones o els grups” i “iniciar les actuacions oportunes per aplicar de forma inequívoca la Llei de memòria històrica”. Res de l’altre món. El PP hi votà en contra, com és lògic i natural en un partit que es resisteix encara a condemnar el pronunciament del 18 de juliol de 1936. D’UM sols Guillem Bernat la votà favorablement; tant Francisco Rodríguez com Tomàs Plomer s’hi oposaren. Què voleu que us digui? Fa temps que m’he quedat sense epítets per qualificar aquests dos personatges. Tampoc en vull cercar. És tant el fàstic que em provoquen que, per fort que sonàs qualsevol mot, em quedaria curt i –el que és pitjor- amb ganes de més. La veritat és que no sé que hi pinten en un partit que es manifesta de centre i formant part d’una institució democràtica com l’ajuntament. Per la planta que hi fan, potser convendria que plegassin veles i que després un funcionari obrís de bat a bat les finestres de les Cases de la Vila per a què hi entràs aire net i sa.

Una altra circumstància lamentablement relacionada amb l’efemèride abans esmentada és aquest “esperit guerracivilista” que s’ha instal·lat en determinats cercles i que, desgraciadament, ha arribat a Sóller. El polèmic llaç blanc que algunes confraries i confrares pretenen portar durant la Setmana Santa ens fa recular molts anys enrere, quan les processons van convertir-se en l’origen de greus conflictes entre la dreta i l’esquerra. Crec cegament en el dret de totes les persones a manifestar-se sobre les decisions dels governants i, alhora, pens fermament que les processons de Setmana Santa no són el lloc adient per exercir-lo. Hi ha altres indrets i altres moments. La política és una cosa i les tradicions religioses en són una altra. No s’han de mesclar. Fins ara, de fet, no s’havien mesclat i mai s’havien produït controvèrsies com la present. Quelcom deu haver canviat. El dret a la vida és fonamental, sí; però per quins set sous les confraries el reivindiquen ara quan mai abans ho han fet. Havien sortit algun pic amb un llaç blanc (o d’altre color) per pronunciar-se contra el terrorisme, la guerra, o a favor dels Drets Humans als països amb dictadures? Com expressaren el seu dol la Setmana Santa després de l’11-M? Quin fou el seu rebuig a la guerra d’Irak que el propi Joan Pau II condemnà? Per què callaven quan el franquisme executà Grimau o Puig i Antich? És que hi ha vides que no tenen el mateix valor que altres? Volen dir els confrares que la d’un guàrdia civil, un musulmà o un opositor d’esquerres estan per sota la d’un no nat i que no mereixen ser defensades? Davant d’un fusell, encanonats per una pistola, sota les bombes o en un quiròfan tots ens trobam igualment indefensos. En la manifestació d’aquests confrares hi ha molta doble moral i no poc fariseisme.

Però, en afer no sols les confraries són responsables. Crec que els nous preveres de la parròquia de Sóller han estat pusil·lànimes. Han optat per rentar-se les mans, convertint-se en còmplices de la malifeta. L’anterior rector mai no hauria consentit manipular políticament les processons de Setmana Santa, ni que s’utilitzassin les imatges religioses –patrimoni de tots els sollerics- per servir determinats objectius i ambicions, ni que l’activisme de certes persones es manifestàs ocult covardament baix d’una caperutxa. No hauria permès transformar un acte de fe en una blasfèmia.