- Què fas? D'on provens?- aquestes són les primeres preguntes que em formularen la primera vegada que vaig trepitjar Europa: Alemanya, França, Espanya i finalment Catalunya.

La resposta: - Jo soc del Nord d'Àfrica; del Marroc!

- Ah!, així doncs, ets àrab!- responien les persones que em trobava en el meu camí, en el meu viatge.

- No, jo soc marroquí, contestava. Africà, però el ben cert és que soc Bereber!-

- Bereber? -qui són els berebers?- responien interessats...

Jo procedeixo d'un poble del mediterrani, situat al Nord d'Àfrica. Un país antigament anomenat "TAMAZGHA", avui en dia aquest poble embarca el Marroc, Líbia, Mauritània, Tunísia, Algèria, El Tchad, Nigèria i una part de Burkina Fasso. El nostre idioma és el "TAMAZIGHT"; anomenat també "Bereber". El nostre poble vivia antigament d el' agricultura. Va ser un dels primers pobles del món que va introduir aquesta tècnica (Veure llibre 33 segles de la Història dels Berebers -Chafik-). Aquest poble coneixia una civilització molt abans del cristianisme (veure La ciutat Volubilus" -Moyen Atlas - 30 Km de Meknes-).

Un país governat per diferents reis al llarg de la història: Donat, Yuba I, Yuba II, Svphax, Bugud, Bukus, Massinissa, Jughurta, Aderbal, Izalkas,... I governat també per reines! Nomidia, tania (nom que origina el país de Mauritània), Dihia...

Les dones berebers han tingut un paper molt rellevant en l anostra civilització. Ha participat activament en la vida de la comunitat, en l'economia. Treballant com a homes. Participant en les decisions de l 'estat. Un bon exemple, és el de la nostra darrera reina Dihia. Ella va lluitar fidelment contra el colonialisme àrab, sent finalment brutalment assassinada. El seu cap, va se dut des de Kabylia (Algeria) fins a Kayrawamen (Tunesia).

Antigament la nostra religió era el judaisme, més tard arribà el cristianisme representat per Sant Agustí i finament acabà amb l'islam. Actualment el paper actiu de la dona ha disminuït considerablement en la nostra societat degut a la influència de la cultura àrab i l'islamisme. El poble Bereber celebra cada 12 de gener el cap d'any, sent així que el proper 2010 celebrarà l'any 2959 (una celebració molt festejada a Kabylia (Algèria). Al Marroc és considerada una celebració prohibida). Nosaltres, els Berebers, ho celebram en secret. El govern regit pels àrabs no accepta la nostra cultura, tot i ser una cultura antiga i ancestral. Bé, caldria milers d'articles i molt de temps per descriure tot el que envolta el nostre poble. En les meves paraules s'amaguen segles d'història Bereber. Per aquest motiu hem estat sempre enemics del món àrab. Si aquest món acceptés tota aquesta cultura s'hauria de sentir necessàriament estranger al Nord d'Àfrica.

Fins avui, es segueix perseguint, torturant i matant les arrels d'aquest poble. Embenant els llavis del seu idioma, la seva llengua. Tallant d'arrel els seus drets naturals en el territori històric. Només cal veure, que tot i estant al segle XXI, es continua exterminant els TOUAREGS (Berebers que es troben al desert d'Algèria, Burkina Fasso Niger i Mali). Malauradament el món no pot ser conscient de tot això, ja que els qui tenen el capital per dirigir són els àrabs, amagant així una veritat real i palpable del poble Bereber.

Els medis de comunicació al Marroc, monopolitzat pel món àrab, reprimeixen els nostres drets de fer veure arreu del món la nostra cultura, fins al punt de concedir no només quinze minuts al dia de programació en el nostre idioma i fent no es pagar per tenir el dret de gaudir de la nostra llengua. Canals de comunicació que parlen constantment de la cultura àrab, la unió àrab, el desenvolupament àrab, el cavall àrab, el continent àrab (un continent irreal i inexistent), l'art àrab, el gat àrab, l'ase àrab...! Tot és àrab per els mitjans de comunicació. Oblidant que es troben a Àfrica i aportant així només (wahabisme) extremisme i terrorisme.

En món àrab,un mon, una raça incapaç d'alliberar-se d'aquests dogmes racistes. El govern marroquí és dèbil, incapaç d'escoltar els països que tenen desenvolupament. Un govern il·legal, quan pensem en les eleccions legislatives e 7 de desembre del 2007. Unes eleccions que va provocar que un 70% del poble votés en blanc.

El vot d'un poble que sap que no té partits polítics que el representi. Un poble que reconeix impotent que només posseeix "tendes polítiques" i"mesquites polítiques". Un govern que no intenta solucionar els problemes veritables i reals del poble Bereber com per exemple, la crisi internacional, la immigració dels joves (fonts humanes imprescindibles en el desenvolupament d'un país), l'atur, la sanitat, l'educació...

El resultat d'aquest govern són només noves lleis, com per exemple: la coordinació perquè ensenyin l'àrab als immigrants (acord Marroc- França 2008), arabitzar la vida civil dels Berebers i prohibir els seus noms originals. Noms com Ithiri, Isa, Daniel, Madghiss, Modeia, Dihia, Tanyst, Cifaw... encara que, contràriament, alguns d'aquests noms tinguin el mateix significat en Àrab.

L'Estat marroquí va firmar per els drets humans a Ginebra (Suïssa) a través d'una comissió de dret econòmic, social i cultural al maig de 2006 en l'article 15 del pacte internacional relatiu als drets econòmics, socials i culturals. Malauradament aquest dret no s'apliquen. No podem fer una denúncia perquè el president del poder judicial al Marroc és el rei.

Així doncs, en el meu camí, en el meu viatge moltes persones m'han continuat preguntant:

- D'on provens, qui ets?

- Jo soc marroquí, del Nord d'Àfrica... BEREBER!...

Després de donar una petita ullada ala història del nostre poble, el que ens segueix estranyant és que sinó som Àrabs perquè ens anomenen Àrabs?