Bon dia! El Tour 2009 ha començat i amb força emoció pels interrogants que crea. Com ja saben els seguidors d'aquest esport, el texà Lance Arsmtrong, guanyador de set edicions des de 1999 a 2005 va anunciar l'any passat que tornaria, ha complert la seva promesa en ferm. I no tan sols participa, que amb trenta vuit primaveres ja es admirable, sinó que té tantes opcions com qualsevol dels millors que han regnat els últims tres anys, i que porten nom espanyol: Óscar Pereiro, Alberto Contador i Carlos Sastre. Supòs que la NASA, L'àrea 51,  Mulder i Scully d'Expedient X que es troben en excedència sospitosament podrien contar-nos com se les gasten als EUA per fer que un mutant alteri les normes de la naturalesa amb semblant descar. Però és alt secret. Els nostres corredors són bons perquè tenen una naturalesa forta, no han passat per cap laboratori, per tant són més humans, alhora més grans, entranyables i propers. Mirin el cas de Delgado, que va guanyar un tour però ens emocionà tota la seva carrera i ara ens del.leita amb el seu saber a les emissions televisives. L'equip d'Armstrong, començant pel seu Director esportiu és lo més mimetitzat a la mentalitat dominadora nordamericana. Tot el que toquen ho han de fer rendible. Guanyar, el fi, justifica els mitjans? Quan l'amenaça era Roberto Heras, un cop de talonari el convertí de dur oponent a gregari de luxe. Esper i veig que amb Contador no succeirà el mateix i que el caràcter el farà líder definitiu. Mal encaminat va qui pensi que Armstrong és només un ciclista. És el representant d'un afany controlador, d'un orgull patriòtic. El que no pot fallar. Ja les va deshonorar Floys Landis amb el dopatge. No es varen poder recuperar i han hagut de tapar recorrent a l'energia nuclear per fer tornar Armstrong de retirat. Figurau-vos la ràbia que tres espanyols s'hagin fet amb el tour els tres anys següents. No és tan fàcil d'imaginar. Quan era a punt d'extraaunciar ja aparegué un representant del govern per fer-li signar la salvació a canvi d'una missió, i acceptà. Jo també ho hauria fet. Heu vist Lobezno, de Hugh Jackman? Idò per aquí deuen anar els tirs. Confés que quan veig Lance atacar i aguantar el que resisteix sento una admiració, un instint primitiu que parteix d'una il·lusió induïda i sembla real perquè ho veus. Penso que com a la màgia és l'efecte que es crea per ocultar un truc sostraient a tot. Una estructura: "Livestrong". Armstrong, a més d'un orgull patriòtic és un referent per tots els malalts de càncer. El fundador in corpore d'una noble causa. Ja el Tour intentà desmuntar aquest andamiatge i hauria resultat un genocidi de fe per a moltes persones... i perdé. És el triomf de la màgia. Jo enguany tot i que guanyarà Contador m'he fet una proposta i en nom de les persones amb sobrepès, em faré amic de la proesa Arsmtrong i l'any que ve, perquè ara m'agafa feixuc, participaré a una mitja marató baixant una marca d'hora trenta minuts i baixant dels 101 qg que faig ara a 68. Què importa que tot sigui una farsa, si funciona.