Setmanari d'informació local - 139 anys

Un viatge al passat de la mà de l’Arxiu del So

L’Ajuntament treballa en un projecte que recopila testimonis orals dels veïns del poble per conservar la memòria col·lectiva

«Qui no coneix la seva història està codemnat a repetirla», és una sentència del filòsof espanyol Jorge Ruiz de Santayana que es troba a l’entrada del bloc 4 del camp d’extermini nazi més conegut, el de Auschwitz. La frase ha superat generacions i s’ha instal·lat a l’imaginari col·lectiu com una màxima que sintetiza la importància d’apropar-se als temps pretèrits; a les vivències, persones i valors que el conformen per aprendre i defugir d’una ignorància que creà monstres com el de la Segona Guerra Mundial.


Seguint aquesta línea, l’Arxiu de l’Ajuntament de Sóller de la mà del seu responsable, l’historiador Antoni Quetglas, inicià l’any 2022 un projecte que venia d’enrrere. L’arxiver conta com «des de que vaig arribar a l’Arxiu l’any 2009, un dels objectius ha estat la recuperació i posada a disposició dels ciutadans i investigadors imatges i gravacions que són patrimoni de la història del poble. A finals de 2022, ens trobàrem amb 14.500 imatges en format digital. Més 200 imatges en paper. Tenim unes 80 entrevistes en format digital. Amés d’uns 115 cassetes i una sèrie de videos en Super 8 dels Escoltes».

El projecte
Quetglas afegeix que «davant aquesta documentació, ens vérem amb la necessitat de donar entitat a aquest fons gràfic i creàrem l’Arxiu del So i la Imatge de Sóller que s’ha fet a altres bandes com Alcúdia. El nostre model és l’Arxiu del So i la Imatge del Consell de Mallorca, que és el que ens marca el camí. Tot això amb dues finalitats: per una banda preservar-ho i, per altre, donar-li difusió.


La primera passa ha estat digitalitzar tots aquests cassetes i Super-8 perquè és un format que no perdura. Alhora, vàrem pensar que estaria bé entrevistar gent més major que ha estat rellevant en certs temes».


«Hem començat amb 10 veïns del poble com Pere Frontera, Pep Oliver o Magdalena Castanyer, entre d’altres. Ens agradaria cada any entrevistar més gent i que el projecte tengui continuïtat. Pensam que, a la llarga, li podem donar molta difusió. La primera passa és que la gent pugui venir a escoltar-ho a l’Ajuntament, però hem de ser ambiciosos i pensar en penjar-ho a Internet. Aquesta és la primera pedra d’un projecte que volem que tengui continuïtat en el temps. És la història del nostre poble. Si que és vera que, en molts casos, hem fet tard. Malauradament, aquest projecte l’hauríem d’haver iniciat fa 10 anys».


A continuació, recollim un seguit d’extractes de cinc dels deu testimonis que conformen aquesta iniciativa. El primer és el de Toni Pinya, fill de la posguerra. A la gravació que li feren per aquest projecte conta algunes vivències que furten un somriure trist. «Els onze anys que passaren entre 1939 i 1950 hi hagué fam en majúscules. Record una sèrie de menjúes d’aquella època com son el pa amb fonteta o el pa amb saïm. Record també com ens donaven un troçet petitó de sobrassada amb una llesca de pa. Això eren les berenades. En el meu cas, com el meu pare era el xocolater de Ca’n Pinya, quan feia les pasterades de xocolata, tenia un motlle amb pastilletes i ens guardava pels fills, en el meu cas, i pels nebots una pastilla de xocolata per a cada un. I, què feiem? Anàvem a Ca’n Tambora i compràvem un panet de llet d’aquells fluixets al que li ficàvem la pastilla a dins. Sense donar-mos conte ja féiem el Bollycao», recorda amb nostàlgia agredolça.


Els ulls de Catalina Thomàs Canyelles veren desfilar pel Coll centenars de caravanes. Canyelles relata que: «Un traginer anava pel Coll de Sóller en direcció a Palma. Ell i un altre solleric estaven casats amb dues bunyolines. Aquest home travessava el Coll amb una mula i un carro quan a Ca’n Penasso, es costipà i morí allà mateix».


Una altra dona que és memòria viva de Sóller i del carrer de la Lluna és Magdalena Castanyer que recorda com «al carrer de la Lluna, després de Ca’n Moana venien les monjes Carmelites que partiren i deixàren la casa a l’Església. Al final, hi havia Ca na Plats i Olles, on venien plats i olles.


Jaume Albertí fou, a finals del franquisme, dels primers periodistes en escriure informació en català a Sóller. «Començàrem fent unes petites cròniques. Vaig aprofitar que feien Doctor Honoris Causa a don Francesc de Borja Moll per entrevistar-lo. Li vaig demanar per què no es feia informació en català ja que ja es feia bastanta opinió. Per què no feim informació que és el que la gent llegeix més? Ell em respongué: endavant!»,recorda.


El músic Pere Colom fou un pioner en la introducció de la música Rock a Sóller, una corrent artística i juvenil trencadora vers la mentalitat conservadora de l’època. Aquesta és una pinzellada d’aquells anys: «una casa de discs ens proposà enregistrar un àlbum. No sé de quina manera sorgí la idea de crear un nom un poc diferent i que xocàs. Fins a aquell moment ningú havia utilitzat el nom dels Beatles. Sagrats. I nosaltres vàrem fer un homenatge als Sex Pistols i als Beatles. Per això ens diguerem Sex Beatles».

Epíleg
El projecte de recerca i conservació d’aquests testimonis és un necessari viatge a un món que, aprop de desaparèixer, fà el seu darrer alè. Darrer alè que l’Arxiu de l’Ajuntament ha volgut inmortalitzar amb la intenció de mantenir per la posteritat el llegat d’una manera de ser al món i entendre la vida vençut per la turistificació, i el canvi d’usos i costums que comporta el capitalisme de mercat i la globalització. Aquesta iniciativa, i tancam com començarem, és una inmillorable eina per mantenir la memòria i no caure en els errors que creàren els monstres del passat com els de Auschwitz.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.