A Sóller s’ha vist una decadència dels negocis locals cada vegada més evident. El carrer de Sa Lluna ha anat perdent a poc a poc tendes com Calabruix, El Colmado La Luna, Sa Baldufeta, la Sabateria Buades, sa botiga de Can Creueta… Aquestes han estat substituïdes principalment per negocis destinats als turistes. Així doncs, els locals han vist minvat el nombre d’empreses solleriques per a sollerics.
Ara bé, les noves generacions de joves locals han començat a ‘emprendre’, és a dir, intentar formar negocis des de 0, i estan donant un producte o servei de proximitat per gent d’aquí.
L’emprenedoria requereix de molt esforç i dedicació perquè vagi bé. A més, començar de zero sempre suposa un gran risc. Així doncs, Albert Girona és un jove que duu un petit negoci de ganivets artesanals, AGKnives, i explica que «la passió per aquest tipus d’artesania me la inculcà el meu padrí que coleccionava armes de tall de tots llocs». Girona recorda els seus inicis, «durant la quarentena m’avorria i vaig començar a veure vídeos de com es fan els ganivets, així vaig decidir montar-me un petit taller, que poc a poc s’ha anat fent més gran».
Patri Ferragut s’inicià en la confecció de joies «com un hobbie que me relaxava molt i era un passatemps que me permetia fer i experimentar amb materials i idees diferents». A poc a poc tingué més curiositat i «em vaig interessar per com es feien les joies de metall, per després començar a realment estudiar sobre el tema», conta.
Irene Forteza començà emprenent amb un centre d’estètica i «una sèrie de casualitats van dur-me a descobrir que el que m’agradava era fer espelmes artesanes», assenyala. Per tant, quan tingué una lesió que no li permetia fer d’esteticista Forteza ho va tenir clar, «això em va donar l’impuls per abocar-me de ple a la confecció d’espelmes aromàtiques». D’altra banda, la maquinària necessària per fer les espelmes també l’impulsà a fer un més a més, «vaig aprofitar les eines que tenia per començar amb la impressió gràfica», conta Forteza.
Blanca Ostos, començà a entretenir-se fent collars i polseres de perles de colors, quan va veure la bona rebuda per part de familiar i amics va prendre una decisió, «em vaig animar a vendre’ls a tendes», explica. Ara bé, per Ostos el projecte significa molt més, ja que «vaig tenir un fort accident d’esquí i la creació d’aquestes joies va agafar un caire meditatiu».
Tot i les ganes, aconseguir aixecar un negoci així té les seves dificultats. Girona remarca que «al principi és difícil aconseguir proveïdors de la matèria prima i saber què et convé adquirir». En canvi, Forteza destaca que «una part complicada del procés és que la gent et conegui». Ostos pren un altre camí, «m’ha costat trobar realment la meva identitat i arribar a oferir un producte amb el qual estigui satisfeta. Ferragut, del mateix gremi que Ostos, explica diversos entrebancs que s’ha trobat pel camí. «Una dificultat que segueix present és el tema de tenir un taller propi, l’alt preu del lloguer a Sóller m’impossibilita treballar a qualsevol lloc que no sigui a casa».
A més a més Ferragut apunta que «hi ha negocis de compra venda de joies que anuncien els seus productes com ‘handmade’ i són de producció massiva i baixa qualitat.
