Setmanari d'informació local - 139 anys

«L’encàrrec d’aquest cartell em ressuscità com a artista»

Ernest Forteza, el creador del mític cartell de la marató de cinema terrorífic, serà un dels convidats de luxe de Sóller Grindhouse, l’acte «retrocultural» del 31 de gener per recordar les sales de cinema de Sóller

Una o dues setmanes abans de la Gran Nit de Terror apareixien els cartells… Poques vegades s’aconsegueix recrear una imatge icònica tan potent i perfecta amb un simple dibuix en blanc i negre. Al fons, un cementiri lúgubre, tètric, tot just il·luminat per la llum de la lluna. En primer pla imatges encara més pertorbadores; Un home amb la cara desencaixada i els ulls injectats en sang -literalment fora de les òrbites-, com enfrontant un horror indescriptible fora de camp. Ernest Forteza, el creador del mític cartell de la marató de cinema terrorífic, serà un dels convidats de luxe de Sóller Grindhouse, l’acte «retrocultural» del 31 de gener per recordar les sales de cinema de Sóller.

- En quin moment vau decidir que volieu dibuixar?
- És una mica complicat d’explicar, però te puc dir que d’alguna manera soc el somni realitzat del meu pare. Ell va voler ser artista i per circumstàncies de la vida no ho va poder ser. Em va inculcar la passió per les arts i em va apuntar a acadèmies. El punt d’inflexió va ser quan vaig entrar a l’escola del mestre Pere Quetglas «Xam», un dels puntals de l’art a Mallorca del moment.

- Com us arriba l’encàrrec de fer el cartell de les 12 Hores de Terror?
- Tenia 29 anys i estava cansat de la pintura. En aquell període m’allunyava de l’art. Volia convertir-me en un solleric més, i fins i tot vaig agafar el Bar Belles Pistes. Un dia se’m va presentar el Tòfol Miquel (el delegat de l’empresa Salas a Sóller) i em va dir: «Ernest, m’has de fer un cartell. És per a una cosa molt important». Tot i que al principi em vaig negar, va insistir tant que no em va quedar més remei que fer-ho.

- Com vau executar el dibuix?
- Com deia, jo estava passant un moment de crisi creativa i vaig haver de cercar-me la vida ràpidament. De fet, gairebé no tenia eines per dibuixar, així que vaig haver de treballar amb allò que tenia. Tot està fet a mà, no sols el dibuix, també les lletres. Record que vaig comprar rotrings, pinzells i tinta xinesa perquè no tenia res. Es podria dir que l’encàrrec del cartell de la Gran Noche de Terror em va tornar a ressuscitar com a artista.

- D’alguna manera, el cartell era un encàrrec de l’empresa Salas. Vau cobrar per fer el dibuix?
- Tòfol no concebia que jo no fes el cartell. Va ser molt persuasiu i insistia un dia darrere l’altre. Hi va haver un moment que em va dir: «Et pagaré el que vulguis». Al final vam acordar fer-ho per 25.000 pessetes, que era una petita fortuna per a l’època, gairebé dos sous avui dia, i em va donar una setmana per fer-ho.

- Per què aquest dibuix ha estat tant de temps perdut? Sabeu si hi ha manera de trobar l’original?
- Personalment hi ha hagut moments en què ho guardava tot. Atresorava els originals com si fossin «oro en paño». Però si et dic la veritat, he passat per tantes etapes a la meva vida… I és clar, les coses es van perdent. De tota manera, fins on jo recordo, en acabar l’encàrrec vaig fer entrega de l’original a Tòfol i ell em va pagar. En els darrers anys, parlant amb la seva dona, em va dir que Tòfol solia guardar totes aquestes coses. Em consta que va estar buscant durant molt de temps, però malauradament no va aconseguir trobar res. Fixa’t, han passat més de 40 anys.

- Què opinau de la IA? Creis que ha arribat per substituir els artistes?
- Entenc els temors però crec que passarà el mateix que quan va arribar el Photoshop. La IA s’utilitzarà per a coses força dolentes… De fet ja s’està emprant per a aquestes finalitats, però ben utilitzada també pot donar sorpreses. Ara pràcticament només has de demanar el que vols que el programa et dibuixi i encara que és una tecnologia imperfecta sembla que ha vingut per quedar-se. Penso que, a mesura que millori, també minvarà la nostra creativitat, ens tornarà més ‘vagos’.

- Seguiu dibuixant actualment?
- Fixa’t que he estat dissenyador gràfic, escultor, publicista, fotògraf, pintor… Mai he tingut problemes per experimentar amb altres disciplines. He estat fins i tot professor i he tingut la meva pròpia escola. Ara hi ha com una crisi, pel que fa a la venda de quadres, perquè cada vegada hi ha menys clients i més pintors, i s’ha produït com una mena de sobresaturació del mercat, però almenys jo no me puc queixar.

- Hi ha alguna pel·lícula, de les que projectessin al Alcázar o el Fantasio, que us marqués?
- M’encantava José Sazatornil perquè estava increïble a l’Escopeta Nacional. Vaig al·lucinar amb aquesta pel·lícula. És absolutament surrealista i hilarant. Una meravella!

- Què opinau de l’estat actual del cinema Fantasio i la conversió de l’antic cinema Alcázar a un hotel? Creis que la cultura està tan malament a Sóller?
- Vaig plorar quan van tancar l’Alcázar. Cada cop que es perd un element tan icònic de la nostra cultura és desgarrador. Recordo que anaves a aquestes sales, veies una pel·lícula de vaqueros i sorties convertit en un vaquero, en veies una de Bruce Lee i sorties pegant puntades de peu del cinema. Fins i tot si veies Marcelino, pan y vino, abans d’arribar a ca teva ja et volies fer capellà. Aquest era l’impacte que tenien aquestes pel·lícules en nosaltres. Crec que hi ha una frase que defineix molt bé el que vull expressar: Sóller ja no fa olor de Sóller.

- En què consistirà l’acte Sóller Grindhouse?
- Ni jo mateix ho sé. L’acte ho porten tan en secret que tot és molt intrigant. Sé que els seus organitzadors volen que no sigui el típic col·loqui entre quatre cinèfils nostàlgics. Em consta que serà un esdeveniment participatiu, amb concursos, humor macabre, sorpreses i actuacions musicals. Sona bé.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.