Miquel À. Socias Henández (Sóller, 1974) és mecànic però la seva gran afició és la canaricultura. També li agrada l’hort, per això en té un d’urbà del qual n’extreu part de l’aliment per als seus aucells. Recentment va ser nomenat campió del món de canaricultura i s’ha titulat com a jutge internacional.

-D’on ve la seva afició per la canaricultura?
-Des de que tenia 9 anys tenc afició pels canaris. El meu pare, Miquel Socias, m’introduí en aquest món, la cria de canaris. Em va regalar un canari i em vaig posar a criar i des de llavors no ho he deixat.

-Un exemplar seu va ser elegit entre els millors del món. Com va ser aquest moment?
-És una alegria. Des de 2008 particip en concursos a nivell nacional, però quan fas primer és perquè t’han comparat amb la resta i el teu canari ha estat el millor.

-Quin premi li donaren?
-Él passat mes de gener vaig rebre tres primers premis en la modalitat de postura. Un primer Mehringer pio; un primer Rheinlander consort intens i un altre per equips en el campionat nacional i mundial.

-Per tenir un aucell per presentar a nivell mundial, requereix sacrifici?
-Cal preparar bé l’animal. A partir del setembre començ a separar els canaris per criar. A l’octubre i novembre els cuido perquè creixin i els prepar per als concuros, que solen ser al mes de gener.

-Quin és el secret per arribar a tenir canaris dignes de presentar a concursos?
-S’ha de llegir molt i estudiar morfologia, genètica i els stàndards de raça.
-I per ser un bon criador?
-N’has d’aprendre i saber més que el jutge (riu). T’has d’especialitzar amb moltes races. Ara mateix en tenc deu més o manco.

-Quants canaris té actualment i on les cuida?
-Dins ca meva no tenc cap canari, sinó que els tenc en un espai adaptat per a ells. Actualment crio 45 parelles, la qual cosa significa que potser tendré uns 300 exemplars a finals de la temporada.

-Com es decidí a ser jutge internacional de canaricultura?
-A partir d’una mala experiència. Devers el 2007 als canaris que tenia els va pegar una malaltia del que no hi ha tractament i vaig perdre el 80% de l’aviari. Vaig haver de renovar els aucells i vaig invertir en una raça. Em vaig posar a estudiar molt i a partir d’aquí em vaig començar a preparar per ser jutge.

-En què consisteixen les proves de jutge?
-Les condicions que demanen son vàries. Has de tenir una antiguitat com a criador nacional de més de dos anys. També demanen un certificat del president de l’associació que et valida com a criador de canaris. A més, s’ha d’estar federat. A tot això, se li ha d’afegir estudiar molt i anar a altres concursos amb la resta de jutges i passar tres proves: una escrita; una altra on s’han d’examinar 22 aucells i una prova oral.

-Què és el més difícil a l’hora de jutjar un canari?
-Sobretot és difícil quan veus que un canari no és bo i, per tant, li donaràs mala puntuació, perquè això sap molt de greu.

-Creu que augmenta l’afició pels canaris a Sóller?
-Sí, i tant. Quan era al·lot no hi havia tanta gent, i la majoria que s’hi dedicava era de mitjana edat per amunt. Però ara hi ha participants de totes les edats, fins i tot joves, que encara que no duguin els aucells a nivell competitiu comencen a criar i cuidar aquests animals.

-Hi ha un bon nivell a Sóller?
-Sí que hi ha un bon nivell i bons concursos. L’Agrupació de canaricultors de Sóller, que té molts d’anys, té molta cura dels socis i els concursos que organitza han augmentat la qualitat. Vull remarcar, a més, que els premis que es donen sempre tenen en compte el producte local de Sóller, i això és d’agrair.

-Ha afectat la pandèmia al món de la canaricultura?
-Sí, molt, com per tot. En el nostre cas amb dos anys no hem pogut fer res, ni cap concentració i cap concurs. Per contra, a mi personalment m’ha servit per cuidar millor els canaris i millorar.

-És molt costosa la cria de canaris?
-No, perquè són animals bons de mantenir. Tot i que et pots gastar el que vulguis, els costos no són desorbitats.

-Quin és el color originari dels canaris?
-Idò al contrari del que pensa molta gent, és el verd i no el groc. Aquest darrer és fruit d’una de les primeres mutacions. Avui en dia, ja hi ha molts híbrids.

-Quan es començaren a domesticar els canaris?
-La domesticació d’aquest animal és del segle XVI.

-Com és el dia a dia en la cria de canaris?
- Cada dia hi pas devers dues hores i mitja. La meva rutina és preparar-los el menjar o reforços alimentaris, segons les proporcions dels animals, perquè per concursar se’ls ha de cuidar. A nivell personal és una satisfacció perquè veig com evolucionen.